El Nobel de Física Takaaki Kajita assisteix a La Palma a la primera pedra del telescopi LST. És el primer d’una xarxa mundial que estudiarà els rajos còsmics més violents de l’Univers.
El Nobel de Física Takaaki Kajita assisteix a La Palma a la primera pedra del telescopi LST.
Diu Stephen Hawking que només som “una mena avançada de mico en un planeta menor, que orbita una estrella de mida mitjana, però podem comprendre l’Univers i això ens fa molt especials”. En la nostra eterna recerca de respostes a les preguntes més fonamentals sobre el Cosmos que ens envolta, els sapiens del segle XXI podrem mirar per una finestra gegantina: el Large Size Telescope (Telescopi de Gran Mida, o LST per les seves sigles en anglès), un potent observatori astronòmic que s’instal·larà al llarg dels propers dos anys a l’illa de La Palma i explorarà els esclats d’energia més violents de l’Univers.
La seva construcció acaba d’arrencar sota la supervisió d’un padrí molt especial, el flamant Nobel de Física Takaaki Kajita, que va assistir divendres passat a la col·locació de la primera pedra, juntament amb la secretària d’Estat d’Investigació, Carmen Vela, el president del Govern canari, Fernando Clavijo, i el director de l’Institut d’Astrofísica de Canàries (IAC), Rafael Rebolo. “La ciència sempre és important, fins i tot o potser especialment en temps de crisi econòmica”, va reivindicar el professor Kajita després del bateig del nou telescopi , que es construirà a 2.400 metres d’altura en l’imponent Roque dels Nois i tindrà un cost aproximat de vuit milions d’euros.
“En el meu camp de recerca, aquest projecte que arrenca avui és el més ambiciós de les pròximes dècades. Espero que fins i tot pugui obrir la porta a un futur Premi Nobel”, va assegurar el físic japonès.
La presència de Kajita en la cerimònia inaugural del LST no va tenir res a veure amb la concessió del premi de l’Acadèmia sueca tres dies abans (això va ser una feliç casualitat), sinó al fet que ell dirigeix l’Institut per a la Investigació de Rajos Còsmics (ICRR) de la Universitat de Tòquio, el principal soci de l’IAC en aquest projecte. Es tracta d’un gran consorci internacional en què més d’Espanya i Japó, també col·laboren científics d’Alemanya, França, Itàlia, Brasil, Suècia, Índia i Croàcia.
De fet, la construcció del LST és tan sols el primer pas de l’anomenada Xarxa de Telescopis Cherenkov (CTA, per les sigles en anglès), una gran infraestructura científica amb l’objectiu de construir un centenar de telescopis que cobriran tot el cel en dues seus , una a cada hemisferi: la del Nord al IAC de la Palma, i la del Sud a l’Observatori Europeu Austral (ESO) de Xile.
Recreació artística dels quatre telescopis Large Size Telesope (LST) proposats per a l’Hemisferi Nord.
Una xarxa operativa el 2021
En cadascuna d’aquestes seus es construiran quatre telescopis grans de 23 metres de diàmetre, i al seu voltant s’instal·larà una sèrie de telescopis mitjans de 12 metres. A més, a l’observatori sud, la xarxa també constarà de desenes de telescopis petits de sis metres. El LST que acaba de començar a construir-se a La Palma és el primer prototip dels telescopis grans i servirà per validar el funcionament del seu disseny. Es tracta, per tant, de la primera eina crucial en una ambiciosa xarxa astronòmica mundial que compta amb la participació de més de 1.000 científics, i la instal·lació completa no finalitzarà fins a 2021.
Una vegada que comenci a funcionar, s’espera que tingui una vida útil de més de tres dècades dedicades a detectar els violents raigs gamma. La investigació d’aquest tipus de radiació còsmica té un enorme interès científic, ja que permet estudiar els fenòmens que alliberen més energia de l’Univers, com les explosions de supernoves, els forats negres o els nuclis actius de les galàxies. L’objectiu és ni més ni menys que resoldre alguns dels majors enigmes de la Física actual, com la composició de la matèria fosca.
“Amb aquests telescopis, anem a explorar els límits de l’Univers, en el sentit que analitzem les energies més extremes, on les lleis de la Física ja estan al límit de funcionar”, explica a EL MÓN Manel Martínez, investigador de l’Institut de Física d’Altes Energies de Barcelona i president del comitè directiu del LST. “En estudiar els raigs gamma, tindrem la possibilitat de detectar la matèria fosca. Sabem que existeix, però encara no s’ha pogut detectar, i creiem que els telescopis de raigs gamma són els instruments més potents que en el futur ens poden servir per determinar la seva composició “, assegura Martínez.
A més, aquest investigador creu que el LST i el seu funcionament dins de la futura xarxa de telescopis fins i tot podria obrir la porta a conquerir un dels majors somnis de la Física actual, a l’desentranyar l’estructura fonamental de l’espai-temps i aconseguir l’anomenada Teoria del Tot: “Creiem que aquest pot ser el camí per finalment entendre com unificar totes les forces de l’Univers en una sola teoria. Aquests telescopis poden ser el camí per aconseguir-ho”.
Però abans de poder iniciar aquesta apassionant aventura astronòmica, serà necessari superar l’immens desafiament que suposarà la construcció d’un telescopi tan complex: “És un repte enorme perquè aquesta màquina té necessitats contradictòries. D’una banda, ha de ser molt gran, perquè com més gran és el mirall, més raigs gamma de baixa energia pot detectar. Però d’altra banda, ho has de moure molt ràpid per detectar els raigs gamma, que només duren uns pocs segons”, explica Juan Cortina, científic titular de l’IFAE i coinvestigador principal del LST. “Així que bàsicament hem de construir un gegant molt àgil, és a dir, una estructura enorme, però que es pugui moure a gran velocitat”.
Però, com es pot superar aquest desafiament d’enginyeria? La solució que han trobat els dissenyadors del telescopi ha estat recórrer a la fibra de carboni, el mateix material lleuger amb què es fabriquen les bicicletes d’alta gamma. No obstant això, això al seu torn genera noves complicacions que cal resoldre. “Com el telescopi pesa molt poc, lògicament és molt sensible al vent, i a La Palma de vegades hi ha ràfegues fortes que podrien provocar que sortís volant”, explica Cortina. Així que per evitar aquest risc, caldrà enganxar el LST a terra amb un complex sistema de rodes i rails.
En definitiva, aquest nou telescopi no veurà la llum fins a 2017, després de dos anys de dur treball sobre l’impressionant mar de núvols que envolta la cimera de la Palma. Però una vegada que s’obri aquesta finestra còsmica, la Humanitat -en paraules del Nobel Kajita- comptarà amb “un nou horitzó de saviesa” per comprendre millor el seu lloc a l’Univers.
CATEi 