Les màquines intel·ligents destruiran 9 milions de llocs de treball als EUA en la pròxima dècada. Els robots més evolucionades també actuaran en els treballs més qualificats.
Els robots ja són aquí. Estudis recents de diversos investigadors apunten que els escenaris de ciència-ficció de màquines que executen tasques humanes seran una cosa habitual. I això suposarà un canvi radical en la manera de treballar que hem conegut fins ara.
La seva arribada suposarà grans avantatges, però també un cost. La consultora Forrester acaba de publicar l’estudi The future of jobs, 2025: working side by side with robots. Les previsions no són tranquil·litzadores. Ha calculat que es podran perdre 22,7 milions de llocs de treball en la pròxima dècada, només als EUA. És cert que es crearan altres llocs de treball, nascuts d’aquesta robotització: més de 13 milions. El saldo final seria de totes maneres negatiu: més de nou milions de nord-americans perdran la feina. Els professors Carl Frey i Michael Osborne el 2013 van ser més pessimistes i van pronosticar que la caiguda seria molt superior: als EUA es perdria un 47% del capital humà en els vint anys següents.
En l’actualitat els robots ja funcionen per fer certes tasques perilloses, com desactivar bombes. A més tenen un nivell de precisió superior a la de l’ésser humà, per exemple en una cadena de muntatge. Però un estudi de la consultora Boston Consulting Group del mes passat alerta que la revolució robòtica s’està estenent a tots els sectors.
Si en l’actualitat un robot surt de mitjana per 118.000 euros, en els propers deu anys els preus poden baixar un 10%. El parc mundial, que acostumava a créixer un 2% o 3% a l’any, podria elevar aquest ritme a un 10% anual. En algunes indústries fins al 40% de les tasques les faran màquines, més o menys intel·ligents. L’economista Brian Arthur, autor del terme second economy , afirma que d’aquí una dècada el sector “robotitzat” mourà els mateixos diners que “la primera economia” (la tradicional) el 1995. És a dir: 6,7 bilions d’euros.
Ara bé, els robots caldrà programar-los, reparar-los, arreglar-los. De fet, Boston Consulting Group, en una anàlisi sobre Alemanya, creu que en aquest país passarà tot el contrari que als EUA: la robotització crearà més llocs de treball (960.000) que els que es destruiran (610.000), la qual cosa representa un saldo positiu de 350.000 llocs de treball d’aquí al 2025.
Albert Cortina és director de l’Estudi DTUM, coordinador i coautor del llibre Humans o posthumans? (Fragmenta, 2015). Segons aquest expert, “les feines de certa qualificació també podran ser en el futur operades parcialment per robots, com a advocats o periodistes. I no és un fet conjuntural”, adverteix. “La robotització arribarà als llocs de treball de coll blanc i als oficinistes. Moltes d’aquestes professions tenen una part rutinària que podrà ser executada per màquines, per exemple la gestió de dades o la recerca d’informació. Això podrà ser possible també gràcies al desenvolupament de la intel·ligència artificial. A l’home li quedarà més aviat la part de decisions estratègiques”.
Josep Valor, professor de l’Iese, defensa que des d’una perspectiva històrica “aquesta evolució representa un progrés”. I esmenta el cas del cotxe que condueix sol: “Els tests informen que gairebé no tenen accidents. Això significa que conduir un cotxe és una activitat rutinària, si un robot pot fer-la…”.
El desafiament és de gran magnitud. Per Valor “és necessari que el sistema educatiu ofereixi les eines idònies per formar els joves per al canvi que ve. Altrament es corre el risc que els estudiants no estiguin preparats per enfrontar-se a aquests nous reptes”. Cortina va més enllà: “Parlem de robots, però potser seria més apropiat parlar d’hibridació entre homes i màquines. No és desassenyat pensar que tindrem implants electrònics, que ens ajudaran a gestionar coneixements. Perquè o ens hibridem o sucumbim”.
SANDRI PIERGIORGIO – LA VANGUARDIA
CATEi 