La Generalitat, les diputacions i el món local signen un Pacte Nacional per fomentar plegats el desenvolupament de la societat digital catalana

Amb aquest acord, Govern, diputacions i món local es comprometen a col·laborar i sumar sinergies per construir una resposta de país als reptes de la revolució digital.

La consellera de la Presidència, Neus Munté, acompanyada per la consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, i el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, ha presidit avui l’acte de signatura del Pacte Nacional per a la Societat Digital, un protocol amb què la Generalitat, les quatre diputacions catalanes i els representants del món local es comprometen a fomentar conjuntament el desenvolupament de la societat digital a tot el territori català i establir mecanismes de col·laboració que sumin sinergies per assolir aquest objectiu.

Continua llegint

Sergi Marcén delegat del Govern de la Generalitat al Regne Unit i Irlanda

El nou delegat treballarà per enfortir les relacions bilaterals amb les institucions i sobretot en l’atracció d’empreses i inversions arran del procés del Brexit.

Marcén compta amb una àmplia formació i experiència en el sector de les tecnologies de la informació, tant en l’àmbit públic com privat. En destaca la seva participació en l’equip negociador per l’establiment del Mobile World Congres a Barcelona.

El conseller Raül Romeva s’ha reunit amb Marcén per analitzar les principals prioritats d’actuació al Regne Unit i Irlanda.

Continua llegint

Junqueras es reuneix amb una delegació de SINERGIA

El vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, i una delegació de SINERGIA, encapçalada pel seu president Pere Martínez, s’han reunit aquest diarts 19 d’abril amb la intenció de debatre diversos aspectes sobre l’activitat de les empreses catalanes del sector de les tecnologies de la informació i de les telecomunicacions.

Continua llegint

El web de la Generalitat de Catalunya ha fet 20 anys

El web de la Generalitat de Catalunya ha fet anys: el 4 de setembre de 1995 es va publicar per primer cop i des de llavors s’ha anat modificant, tant en contingut com en forma, per adaptar-se a les necessitats de la ciutadania, les empreses i les administracions.

web gencat 20anys 01La dècada dels anys 90 serà recordada com l’època en que Barcelona es va posicionar al mapa mundial amb les Olimpíades del 1992, en què va caure l’URSS, es van reunificar les dues alemanyes, els europeus van avançar cap a l’eliminació de fronteres amb la signatura del Tractat de Maastrich i la implantació de l’euro com a moneda única, i ensems va morir la Mare Teresa de Calcuta.

Internet va sorgir d’un projecte desenvolupat pel Govern dels Estats Units per donar suport a les seves forces militars durant la Guerra Freda. Durant les dècades dels anys 70 i 80 va ser utilitzat pel govern, les universitats i els centres d’investigació, però no va ser fins als anys 90 quan va arribar a la ciutadania.

La primera web del món es va publicar al CERN el 30 d’abril de 1993. El juny de 1995 en el món només hi havia 23.500 llocs web. Poc després, a l’octubre, es va posar en marxa el segon navegador, Netscape. Internet esdevindria cada vegada més accessible per a la població, primer en l’àmbit universitari, i poc a poc al món de l’Administració i les vendes.

web gencat 20anys 00A Catalunya, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) es va inaugurar el 1995 sense seu física, amb un campus virtual amb 200 alumnes. També ho va fer el mateix any, el juny, el portal La Infopista, actual Vilaweb, que va ser un dels primers directoris locals del món i el primer en català. A Catalunya no hi havia gaire webs en català, la primera va ser la de la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló, del 1994. Poc després van sorgir els webs de l’Avui, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), La Vanguardia, El Periódico, Edicions 62, La Caixa …  i en aquest context, el 4 de setembre es va publicar el web de la Generalitat de Catalunya sota l’acrònim gencat, que s’ha mantingut fins avui.

La iniciativa de crear un web per representar la Generalitat de Catalunya a la xarxa va ser de la llavors Subdirecció General d’Informació al Ciutadà, que depenia directament de la Secretaria de Comunicació del Departament de la Presidència. Sota la batuta d’Ignasi Genovès, responsable de la Subdirecció, que el 2000 es va convertir en la Direcció General d’Atenció Ciutadana, es va crear el web gencat per “posar Catalunya a la xarxa en uns moments en què internet seria un canvi de paradigma de l’Administració”. Catalunya va ser la primera Administració governamental de l’Estat a tenir presència a la xarxa.

La tecnologia emprada va ser HTML a través del programari HoTMetal Pro, amb un servidor d’ftp SVFTP pro, per pujar els fitxers, i de dades Netscape Enterprise Server (NES).

Més informació gencat 20 anys via COEINF.cat

web gencat 20anys 02

Presentació de CatEi a la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació

Una delegació de l’Associació Catalana d´Empreses d´Informàtica (CatEI) va ser rebuda per Jordi Puigneró Ferrer, Director General de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, el passat 9 de juny, per presentar-li el pla estratègic pels propers tres anys de la nova junta de CatEi, representada pel seu president en Pere Martínez.

20150610 foto CAtEI - Presentacio DGTSIA la reunió també hi van assistir Daniel Marco, Director idigital de la Generalitat de Catalunya, i per la part de CatEi, Rosa Ortuño, vicepresidenta de Talent i Secretaria i Miquel Boix, vicepresident de comunicació.

En Pere Martínez va manifestar ens trobem en un moment clau en el nostre país i el compromís de l’empresariat és determinant en els reptes que tenim per davant, i junts podem que es facin realitats objectius comuns com: el Pla Catalunya Industrial, la Mobile World Congress i l’Horitzò 2020. Tot això creant aliances estratègiques entre els diferents actors dins el marc del programa “Sinergia” un espai de trobada de les associacions del sector tecnològic, amb la finalitat de fer créixer el talent i l’economia del nostre país.

Entre els temes tractats destaquem el recolzament que empreses i administració donem a que el Mobile World Congress es continuí fent a Barcelona, doncs és una oportunitat inigualable per a la PIME catalana, que difícilment en podria gaudir si se celebrés a l’estranger. És un assoliment col·lectiu del qual ens hem de sentir orgullosos, esdeveniments com el MWC o l’Smart City Expo, posicionen Barcelona (i per extensió, Catalunya) com a marca tecnològica potent al món. Cal que tothom conegui, visqui i aprofiti tot el que el MWC suposa per a la ciutat i per al país.

En Jordi Puigneró ha exposat els eixos bàsics de l’Estratègia SmartCAT, un programa de la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació que pretén convertir Catalunya en una “Smart Region” de referència internacional. Seguint la línia estratègica del pla “Europa 2020” de la Comissió Europea, Catalunya vol potenciar els usos de la tecnologia i la informació digital per treballar en propostes de serveis públics innovadors, que impulsaran el creixement econòmic i promouran l’existència d’una societat més sostenible i integradora.

La disponibilitat de infraestructures que permetin l’adequada cobertura de mòbils i de fibra òptica en el territori, juntament en poder donar garanties la ciberseguretat a l’administració pública i als ciutadans, han de fer possible l’objectiu de la Generalitat de Catalunya de que cap administració catalana, per petita que sigui, es quedi sense poder fer servir tecnologies beneficioses per a l’optimització de la gestió pública, i en última instància, beneficioses pel ciutadà.

Eficiència energètica a edificis i enllumenat, millor gestió de l’espai públic d’aparcament o del trànsit, ús de drones a la lluita contra incendis o instal·lació de sistemes de rec intel·ligents són algunes de les iniciatives smart que el govern pretén establir a Catalunya. Per això, buscarà acords de col·laboració amb les empreses privades que treballen en el desenvolupament d’aquestes tecnologies.

El pla contempla el suport al desplegament de projectes Smart Sectorials, enfocats a àrees com el turisme, el comerç, l’educació, la salut i la societat. A títol d’exemple es podrien implementar solucions com l’ús de la realitat augmentada en punts d’interès seleccionats, la implementació de la targeta sanitària al mòbil, la pràctica generalitzada de la telemedicina o l’ús habitual de dispositius mòbils dins de l’aula.

L’Estratègia SmartCAT des d’un enfocament més industrial, planeja reforçar amb solucions TIC la competitivitat dels sectors clau de Catalunya, buscant també establir una nova industria de dades vinculada a tecnologies emergents de BigData, com Analytics, Cloud, Social i Mobile. L’objectiu és convertir les dades en coneixement, i aquest coneixement en acció per generar valor. Així com tota l’activitat econòmica que s’està derivant de la impressió 3D o de la utilització de drones, per posar dos exemples en la que Catalunya es capdavantera.

Logo CATEI V2CatEI (Associació Catalana d’Empreses d’Informàtica) és la patronal del sector empresarial d’informàtica a Catalunya. És entitat afí al Col·legi Oficial d’Enginyeria en informàtica de Catalunya. El seu president és membre del Consell Assessor del COEINF. Té com a objectiu general mantenir relacions de col·laboració amb tot tipus d’entitats, públiques i privades, catalanes i internacionals, i amb els diferents òrgans de les administracions públiques per promocionar el coneixement i l’ús de les tecnologies de la informació en representació de les empreses associades.

La Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments signa un conveni per desenvolupar tecnologia aplicable a drones que treballin en la gestió de les emergències

La col·laboració implica la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya i el Centre de Visió per Computador. El prototip i la tecnologia desenvolupada permetrà facilitar la presa de decisions dels comandaments dels Bombers en la gestió d’una emergència. El projecte durarà tres anys, prorrogables anualment.

Un drone en el transcurs d'una pràctica dels Bombers de la Gene

Amb l’objectiu de desenvolupar un prototipus de sistema basat en la utilització de drones que donin suport a la tasca dels Bombers de la Generalitat en la gestió de les emergències, la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments ha signat un conveni amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i el Centre de Visió per Computador (CVC).

El conveni de col·laboració, que té una durada de tres anys (prorrogables anualment a partir d’aleshores), permetrà desenvolupar els dispositius i la tecnologia que acabaran facilitant la presa de decisions dels comandaments dels Bombers en la gestió d’una emergència. D’aquesta manera, per exemple en un incendi forestal, es podrien obtenir mapes actualitzats de l’avenç del foc, cartografia dels punts calents quan l’incendi ja estigui controlat i mapes que mostrin les zones de difícil accés. Igualment es podrien capturar i enregistrar imatges en zones no accessibles per als mitjans aeris dels Bombers. I, a la llarga, es pretén desenvolupar el sistema per tal que puguin ajudar en la recerca de persones.

El grup de recerca de la UAB, integrat en la Unitat de Logística i Aeronàutica del Departament de Telecomunicació i Enginyeria de Sistemes, serà el responsable del desenvolupament i configuració de les aeronaus, així com de la planificació i execució de les missions en els diferents escenaris d’interès. Inicialment està previst l’ús de RPA (Remotely Piloted Aircraft) individuals però, atès el coneixement i experiència de recerca del grup, no es descarta l’execució de missions basades en sistemes cooperatius multi-RPA, en una segona fase.

La UPC, a través de l’InLab de la Facultat d’Informàtica de Barcelona (InLab FIB), treballarà en el software necessari per donar resposta a totes les utilitats que tindrà el prototipus, aprofitant el coneixement adquirit en el model FireFight de seguiment a temps real de dispositius d’emergència. Aquest software ajudarà en la presa de decisions per a l’actuació dels bombers.

El CVC, per la seva banda, s’encarregarà de treballar el processament i l’anàlisi de les imatges de vídeo i les fotografies obtingudes pel drone.

Per la seva banda, els Bombers de la Generalitat facilitaran l’accés dels tècnics involucrats en el projecte en diferents pràctiques del Cos perquè el prototipus pugui ser testat. Igualment, podrien facilitar-ne l’accés en incendis reals als equips investigadors.

D’altra banda, els Bombers de la Generalitat aportaran l’experiència per determinar quines seran les característiques i els requeriments tècnics que haurien de tenir els aparells, així com també aportaran l’experiència en l’àmbit de la coordinació de les emergències. A més a més, i partint de l’experiència en el camp de les emergències, garantiran l’aplicabilitat.

Des del punt de vista de les emergències i la seva gestió, els drones s’utilitzaran prioritàriament en els incendis forestals, ja que es tracta d’un escenari dinàmic que pot esdevenir un escenari de gran magnitud. El drone  està pensat per complementar la visió general de l’emergència i permetre no només accelerar la presa de decisions per part dels comandaments que es troben in situ, sinó que també poder fer una avaluació general de la situació des del mateix lloc de l’emergència.

El passat 10 de març es va fer la primera de les proves previstes per testar l’ús d’aquesta tecnologia en l’àmbit dels incendis forestals. Aquesta prova es va fer a Olivella (el Garraf), tot aprofitant una crema prescrita que realitzava el Grup d’Actuacions Forestals (GRAF) dels Bombers de la Generalitat. Es van dur a terme en mode automàtic dos vols, de 5 i 10 minuts respectivament, i es van enregistrar imatges simultànies, tant de l’espectre visible com de l’infraroig. L’anàlisi posterior d’aquestes imatges permetrà als investigadors dels equips de les diverses institucions que participen al conveni realitzar un calibratge més precís dels equips i del software.

Reconeixement especial al CTTI pels seus 30 anys d’història

reconeixement-CTTI

Amb motiu del Dia Mundial de les Telecomunicacions, Internet i la Societat de la Informació, l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (Telecos.cat) i el Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya (COEINF) han volgut retre homenatge aquest migdia  al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat (CTTI), pels seus 30 anys d’història al servei del país i per la seva contribució al seu desenvolupament tecnològic, econòmic i social.

Joan Solé, president de Telecos.cat, i Mingo Olmos, degà del COEINF, han explicat que amb aquest petit homenatge, els enginyers de Telecomunicació i d’Informàtica del país també volen “reconèixer la feina de totes aquelles persones que van veure, ara fa trenta anys, l’oportunitat i la necessitat de fer de les TIC un dels motors de progrés del nostre país, i que van saber superar tots els entrebancs tècnics, polítics i burocràtics, aportant el seu coneixement i la seva capacitat”.

Davant d’un centenar de persones vinculades al sector, Jordi Escalé (director gerent del CTTI) i Rosa Font i Xavier Milà (dos dels seus treballadors més antics) han agraït aquest reconeixement, alhora que han fet memòria de les tres dècades de trajectòria del Centre.

Taula rodona sobre “La Banda Ampla per al desenvolupament sostenible”
Aquest reconeixement tenia lloc tot just acabada la taula rodona  “La Banda Ampla per al desenvolupament sostenible”, acte emmarcat dins les activitats de la Unió Internacional de les Telecomunicacions de les Nacions Unides (ITU), amb què Telecos.cat i COEINF han volgut commemorar –per primer cop de forma conjunta- el Dia Mundial de les Telecomunicacions, que es celebra arreu del món cada 17 de maig.

La trobada, presentada per l’analista de tecnologia i col·laborador del diari ARA, Albert Cuesta, ha comptat amb la participació com a ponents d’Òscar Pallarols, en representació  de la Fundació Mobile World Capital, Jordi Puigneró, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat, i Josep Ramon Ferrer, director d’Estratègia TIC de l’Ajuntament de Barcelona. El secretari general de la ITU, Hamadoun I. Touré, hi ha intervingut via vídeo durant la benvinguda, mentre que Pere Torres, secretari d’Empresa i Competitivitat de la Generalitat, ha estat el responsable de cloure l’acte.

COEINF.cat