Madrid, Catalunya i País Basc són les autonomies amb més ofertes d’ocupació per a titulats.
Universitat
Només 24 de cada 1.000 europees es llicencia en carreres tecnològiques
A Europa, només 24 dones de cada 1.000 obtenen alguna llicenciatura en carreres TIC. D’aquestes, tan sols sis acaben treballant en el sector digital, el que es converteix en un problema en la recerca de professionals per a les empreses. Concretament a Espanya, una de cada quatre companyies tecnològiques es troba davant molts problemes per poder contractar personal qualificat. Continua llegint
Per primer cop una dona dirigirà l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Lleida
La matemàtica Magda Valls relleva en el càrrec a Francesc Giné.
Per primer cop una dona estarà al capdavant de l’Escola Politècnica Superior (EPS) de la Universitat de Lleida (UdL). Es tracta de la doctora en Matemàtiques, Madga Valls, professora a la UdL des de l’any 1995, de matemàtiques en les titulacions d’enginyeria informàtica. Valls, que substitueix en el càrrec a Francesc Giné, director del centre des de 2011, ha estat escollida per 53 vots a favor i 1 en blanc.
La música millora la formació dels tecnòlegs del futur
Professors i estudiants del MIT destaquen que la investigació sonora els ajuda a arribar més lluny en les seves respectives àrees, per molt allunyades que estiguin.
Què estudien les dones?
El percentatge de dones amb estudis superiors és ja del 47%, molt superior al 32% dels homes. Elles mostren més interès per formar-se, perquè el mercat laboral les tracta pitjor que als homes.
La FIB organitza el 21 de març un acte d’homenatge als pioners de la informàtica
En el context dels actes del seu 40è aniversari, la FIB organitza el proper dimecres 21 de març de 2018 un acte d’homenatge a aquells que considera pioners de la informàtica, especialment pel que fa als inicis de la formació universitària en informàtica a Catalunya.
Enginyeria Informàtica, la carrera més demandada en 2017
Enginyeria Informàtica segueix sent la carrera més demandada, segons un estudi de la comunitat laboral Trabajando.com i Universia que ha analitzat més de 100.000 ofertes d’ocupació publicades per clients al llarg de 2017.
Els treballs més demandats del futur (i que encara no s’han inventat)
Les empreses més innovadores es barallaran pels joves creatius, proactius i amb una bona formació digital. Conèixer i controlar les noves tecnologies aviat serà imprescindible per adaptar-se als nous entorns de treball.
Presentació de l’Espai Doctorat COEINF
Amb l’objectiu de dona suport als Estudis de Doctorat i amb l’esperit de fomentar la visibilitat dels nostres doctors i divulgar tant les Tesis llegides com els projectes en curs, al web del COEINF, a l’apartat de Serveis als Enginyers, disposeu d’una nova entrada anomenada Espai Doctorat COEINF, en el qual podreu: Continua llegint
Creix la col·laboració entre universitats i empreses entorn el talent tecnològic #TIC4Talent
L’educació i la gestió del talent tecnològic, centre del debat #TIC4Talent.
El passat dimarts 7 de juny va tenir lloc la segona edició de les Jornades CTecno 2020. Sota el títol#TI4Talent, l’acte va celebrar-se de 9h a 15h a l’Auditori Imagina-Mediapro. La segona edició de les Jornades, patrocinada per CaixaBank, va estar enfocada en la gestió i recerca del talent en el sector, i va comptar amb les conferències i ponències d’experts de primer nivell. En total, l’esdeveniment va congregar gairebé 200 professionals d’empreses tecnològiques així com de sectors afins i d’institucions acadèmiques.
“SCIENCE WARS” is the nerdiest STAR WARS a cappella parody in the galaxy
Amb el títol “SCIENCE WARS” i cantant a cappella algunes de les cançons més emblemàtiques en una galàxia molt i molt llunyana, al compte de YouTube AsapScience, aquests nois donen arguments de perquè es possible estudiar ciències, en concret biologia, química, física o matemàtiques.
When your Jedi Knight major requires you to take at least one science class outside of your requirements like “Advanced LightsaberDueling” and “Mind Tricks 101,” which one should you enroll in to help you on your path to the Jedi Council? If hard to see the right choice is, just listen to this Star Wars-inspired acappella breakdown of the merits of each science to help clear your mind.
Titled “Science Wars” and sung to some of the most iconic songs from the galaxy far, far away, this song from the guys behind the YouTube account AsapScience presents an argument for why you might study one science over another, specifically biology, chemistry, physics, or mathematics.
Here are some of the major selling points of each:
Physics: Understanding the force and energy, lasers.
Chemistry: Covers the elements that make up life, things that will make you feel good (death sticks anyone?).
Biology: All species singing one song (balance to the Force), it will be enjoyable even if you don’t pass the class.
Mathematical: The backbone of all things science, no gadgets just logic/using your mind to get things done.
A Star Wars acAmb el títol “SCIENCE WARS” i cantant a capella algunes de les cançons més emblemàtiques de la galàxia molt i molt llunyana, al compte de YouTube AsapScience, aquests nois donen arguments de perquè es possible estudiar ciències, en concret biologia, química, física o matemàtiques.appella song debating the merits and arguments for one field of science over the others might be peak nerd, but remember, without science we wouldn’t have things like Death Stars to destroy millions of innocent people, and we wouldn’t understand why milk is blue, orhow to shoot lightning from our hands. And without music we’d just be walking around in our stromtrooper helmets with nothing more than our own thoughts, which would be pretty identical to the clone standing next to us, a clone we wouldn’t have without science.
What field of science would be the best to study for a young Jedi Padawan to study?
Alarma a les enginyeries i les politècniques reacciones sumant forces al UP4
Els enginyers s’uneixen. Han decidit sumar forces per fomentar la cooperació entre institucions, la mobilitat -sobretot en l’àmbit internacional-, impulsar l’ensenyament i la investigació tecnològica de qualitat. És l’objectiu d’UP4, una iniciativa de les quatre politècniques públiques d’Espanya: Politècnica de Catalunya (UPC), Politècnica de Madrid (UPM), Politècnica de València (UPV) i Politècnica de Cartagena (UPCT).
Aquesta xarxa suma l’excel·lència de les quatre universitats politècniques públiques per multiplicar les seves capacitats i afermar la col·laboració en docència, recerca i transferència de coneixement i innovació. Entre totes reuneixen a 100.000 alumnes, el 32% de totes les branques d’enginyeria i arquitectura d’Espanya i el 38% dels de postgrau, i cada any posen a disposició del mercat laboral a 10.000 enginyers i arquitectes. Amb un alt nivell d’internacionalització, aquestes universitats concentren al 26% dels estudiants internacionals que cursen un màster a Espanya.
“Pretenem compartir recursos per millorar la competència dels estudiants, impulsar la investigació en els camps de l’arquitectura, enginyeria i ciències de la computació, i desenvolupar accions en comú que millorin la competitivitat del teixit productiu”, explica Carlos Conde, rector de la UPM, que també destaca com un altre dels seus fins “promoure l’avanç de la cultura cientificotecnològica a Espanya, estimulant noves vocacions”.
“Amb aquesta aliança, les quatre universitats posen les bases per incrementar la seva aportació a la societat”, prossegueix Enric Fossas, rector de la UPC. “Les politècniques són universitats especialment properes al teixit productiu pel seu alt nivell de transferència. Treballar amb un major nivell de col·laboració entre nosaltres ens permetrà arribar més i millor a les empreses per ajudar-les a innovar, a ser més competitives. En el fons, es tracta de millorar el nostre servei a la societat unint esforços i donar més visibilitat al potencial que tenen les universitats politècniques”, apunta.
Perquè un dels principals problemes que tenen els estudis d’enginyeria és la caiguda en el nombre de matriculats, que, segons apunta el rector de la Politècnica de Madrid, en els últims deu anys ha estat del 21%. “Hem de fomentar el gust per aquestes disciplines i per la tecnologia”.
Opinen, a més, que amb l’aliança UP4 s’obren noves possibilitats, sobretot en el terreny de la internacionalització. “Això ens permetrà participar en convocatòries de projectes europeus i internacionals tant en l’àmbit docent com d’R+D+I, captar talent estranger i oferir internacionalment programes d’estudis avalats per les quatre Politècniques”, subratlla Francisco J. Mora, rector de la UPV.
Tot i que juntes suposen el 5% de les institucions espanyoles d’educació superior, les quatre Politècniques concentren al voltant del 32% de la producció científica de les universitats espanyoles. En elles s’ha llegit el 9% de les tesis presentades en els últims cinc anys en el sistema universitari espanyol. En l’última dècada, van registrar el 22% de les patents nacionals generades en les universitats espanyoles i van captar el 31% dels ingressos globals destinats a la investigació aplicada. La seva inversió immaterial en R + D + I suposa el 17% del conjunt de les universitats espanyoles.
“Amb aquesta aliança hem de ser capaços de transmetre la importància estratègica que per al país representa comptar amb més enginyers i millor formats. En les societats més avançades són la peça clau de la innovació i la competitivitat de les empreses “, afegeix el rector de la UPCT, José Antonio Franco.
La cooperació de l’associació UP4 es traduirà en la posada en marxa de diferents línies d’actuació per potenciar la formació dels seus estudiants i incrementar la seva mobilitat. El disseny d’una oferta conjunta de grau i una formació especialitzada de postgrau de rellevància internacional, o les convocatòries de competicions i reptes tecnològics per als seus estudiants, són algunes d’elles.
Entre altres actuacions, en l’àmbit investigador es crearà una estructura conjunta per a la comercialització de patents, un banc de patents. També es posa en marxa una plataforma conjunta per resoldre reptes tecnològics proposats per empreses i institucions del sector productiu. Els dos primers arriben de la mà del programa Solutions, amb els reptes de l’energètica Gas Natural Fenosa i l’empresa de distribució Consum. En el primer cas, els investigadors han de buscar solucions innovadores per a la integració de sistemes de distribució de gas i electricitat, i harvesting (recol·lecció) d’energia per a alimentació de sensors en xarxes de distribució de gas. Per la seva banda, Consum busca idees per crear el carro de la compra intel·ligent.
A més, i dirigit als estudiants de les quatre universitats, Caixa d’Enginyers promou un concurs perquè competeixin en equips multidisciplinaris. L’objectiu és el desenvolupament i fabricació de prototips d’un vehicle automòbil a escala reduïda, considerant com a punts cabdals en el disseny l’eficiència energètica i un control autònom de conducció. “Hem de retornar l’esplendor a aquests estudis, que han patit amb aquesta crisi molt, sobretot el món de l’edificació, que ha minvat les sortides professionals de les arquitectures tècniques”, afegeix Carlos Conde. També s’han vist afectades les enginyeries, a causa del retallada en infraestructures, com Camins, Obres Públiques i Topografia. Igualment, la carrera agroforestal ha disminuït en els últims anys el nombre de matriculats. En canvi, les que més agraden, pel fet que cada vegada tenen més demanda d’alumnes, són les relacionades amb les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC), l’aeronàutica i aeroespacial.
El descens d’alumnes també obeeix al fet que, a causa de la crisi econòmica, s’han reduït els salaris dels professionals d’aquestes disciplines. “Són curses molt dures i al final, si no estan ben remunerades, fa que molts alumnes decideixin no invertir esforços en cursar”, diu el rector de la UPM. A això s’afegeix l’elevat import de les matrícules, que a Madrid se situa en els 2.300 euros de mitjana. També destaca que els enginyers són professionals altament qualificats, a més de posseir una sèrie de competències, com el treball en equip, la resolució de problemes, la comunicació o el mètode, a més de dominar idiomes, sobretot l’anglès, en virtut a l’acord de Bolonya, que recollia la creació de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES).
El futur passa també per apropar les enginyeries al món real i als col·legis i instituts, a l’educació bàsica, per fer-les més amenes.
Font: Cinco Días via COEINF.cat
L’enginyeria en Informàtica la carrera més popular per a les dones a la Universitat de Stanford
L’enginyeria en informàtica per primera vegada es converteix en els estudis més populars per a les estudiants de la Universitat de Stanford, una senyal d’esperança per a aquells que tracten de situar a les dones al capdavant de en el camp de la tecnologia.
Al voltant de 214 dones amb especialització en ciències de la computació, que representa al voltant del 30 per cent de les grans lligues en aquest departament, la universitat amb seu a Califòrnia, va dir a Reuters el divendres. La biologia humana, que havia estat la carrera més popular per a les dones, va caure al segon lloc amb 208.
Si més dones s’especialitzen en els camps tecnològics com la informàtica, els defensors diuen, que podria ajudar a alleujar l’escassetat de dones en enginyeria i professions afins on molts professionals es basen en fonaments d’informàtica.
“Hem creuat aquest llindar on les dones se senten recolzades i còmodes”, va dir Eric Roberts, professor emèrit d’enginyeria en informàtica a Stanford.“El que hem de fer és no rebutjar a ningú perquè se senti sense suport, i una comunitat vibrant i forta amb una massa crítica és essencial.”
El canvi a Stanford és particularment important donada la seva prominència a Silicon Valley i el gran nombre de companyies, incloent Yahoo i Google, fundada pels seus estudiants.
Només el 27 per cent dels empresaris són dones, va dir Ross Levine, professora de la Universitat de Califòrnia, Berkeley, que està investigant l’escletxa de gènere en l’esperit empresarial.
La informàtica és la disciplina més popular a Stanford i ha estat així durant diversos anys, segons un portaveu, que representa al voltant del 20 per cent dels estudiants. Les dones representen el 49 per cent del cos universitari de Stanford d’uns 7.000 estudiants, d’acord amb la universitat.
No estava clar si aquest fet a Stanford era l’única universitat d’Estats Units, on la informàtica són els principals estudis superiors per a estudiants del sexe femení. Al Harvey Mudd College al sud de Califòrnia, sovint elogiat pels seus alts percentatges de dones graduades tècniques, en ciències de la computació és la segona carrera més popular per a les dones després de l’enginyeria, va dir una portaveu. Afegint altres dues carreres que combinen la informàtica amb les matemàtiques o la biologia computacional, lideren el camp informàtic, va dir.
Tot i que les dones guanyen 57 per cent de tots els graus, d’acord amb la National Science Foundation, només al voltant del 18 per cent de tots els nord-americans de titulacions universitàries d’informàtica són dones.
Font: Reuters via COEINF.cat
Enginyer = Màster?
Els enginyers amb títols anteriors al Pla Bolonya no tenen una referència clara del nivell que els correspondria en el nou sistema universitari. Aquest fet ha originat que molts d’aquests enginyers s’hagin trobat discriminats, en concórrer a licitacions internacionals en altres països, així com que hagin tingut dificultats per poder acreditar, de cara a l’exercici professional, una equivalència entre el seu títol d ‘enginyer i els de Màster derivats de Bolonya.
Els col·legis i associacions professionals d’enginyeria hem participat activament en el procés de correspondència dels títols d’Enginyer a nivell de Màster. Ha estat un llarg procés, per aconseguir una correspondència justa que impliqui conseqüències positives pels professionals i les empreses del nostre país.
Així, al novembre del 2014 es va publicar el Reial Decret 967/2014 que estableix el procediment per determinar la correspondència als nivells del Marc Espanyol de Qualificacions per a l’Educació Superior (MECES) dels títols oficials d’arquitecte, enginyer, llicenciat, arquitecte tècnic, enginyer tècnic i diplomat. Aquest Reial Decret estableix un procés llarg i burocràtic, però si es compleixen els terminis establerts, les resolucions de correspondència dels títols pre-Bolonya s’han de publicar abans de finalitzar l’any 2015.
Posteriorment, al gener del 2015, el RD 22/2015, indicà la correspondència entre el MECES i el Marc Europeu de Qualificacions (EQF). Així els Enginyers tindrem reconegut el Nivell 7 EQF (Màster), quan tinguem la correspondència al Nivell 3 del MECES.
El passat 12 de maig va sortir a informació pública l’equivalència de 18 títols pre-Bolonya. Entre aquests 18, es troben els títols d’Enginyer Industrial, Enginyer en Electrònica, Enginyer en Automàtica i Electrònica Industrial, i Enginyer Químic. Aquests títols d’enginyeria està previst que tinguin la correspondència a nivell 3 de MECES (equivalent a EQF-7, nivell de Màster, segons Reial Decret 22/2015). Així, durant aquest any és molt probable que, per fi, el Consell de Ministres aprovi resolucions indicant que el títol d’Enginyer Industrial, Enginyer Químic, Enginyer Geòleg, Enginyer en Organització Industrial… es correspon amb el nivell 3 del MECES, el qual es correspon amb el nivell 7 EQF ( Màster).
La correspondència del títol oficial d’Enginyer a nivell de Màster quedarà acreditada amb la mera referència a la publicació en el BOE juntament amb el títol d’Enginyer. També es podrà obtenir, a nivell individual i a través de la seu electrònica del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, un certificat de la Subdirecció General de Títols i Reconeixement de Qualificacions.
L’AQPE, integrada per 15 institucions professionals d’enginyeria, sap que els enginyers del nostre país han tingut un paper decisiu en la modernització i el progrés de la societat, essent un autèntic motor per al desenvolupament i el creixement econòmic i empresarial. Aquestes correspondències, sembla que resolen definitivament, la reivindicació històrica de l’enginyeria, tant pel fet que els títols antics tinguin una situació adient dins el nou marc d’ensenyament universitari actual, com pel reconeixement dels estudis en l’àmbit internacional.
TONI MOLINA
Secretari general de la AQPE
Enginyer industrial col·legiat núm. 12001
El Màster en Enginyeria Informàtica de l’EPS (UdL) és el 1r màster oficial a l’estat espanyol amb contracte laboral durant la formació
L’Escola Politècnica Superior (EPS) de la Universitat de Lleida (UdL) ofereix una gran novetat en el seu Màster en Enginyeria Informàtica (MEINF) per al proper curs 2015-16. Es tracta del primer màster oficial a nivell estatal del què s’anomena modalitat en formació dual, és a dir, que permet a la persona que el cursa adquirir experiència laboral mentre es forma i a més tenir disposar d’un contracte remunerat combinant l’aprenentatge en un entorn acadèmic i en un entorn professional amb l’objectiu de donar resposta a les necessitats de les empreses del sector TIC de Lleida i a la demanda de l’alumnat d’enginyeria informàtica de la UdL.
Les empreses ofereixen al futur alumnat del màster una modalitat de contracte en pràctiques a jornada completa d’un any i mig de durada, la mateixa que el màster. Durant el període lectiu, l’estudiantat combinarà 4 hores al matí de formació i treball a l’empresa, amb 4 hores a la tarda de classes a l’Escola Politècnica Superior de la UdL. En els períodes no lectius, l’alumnat realitzarà la totalitat de la jornada a l’empresa.
De moment, ja s’ofereixen 32 contractes de pràctiques, que van des del 9.600 euros bruts anuals fins als 14.000 euros bruts anuals (les ofertes laborals superen els 13.000 euros bruts anuals) , en una dotzena d’empreses: GFT Group, Grupo Sallén, Indra, ICG Software, Lleida.net, Plunge Interactive, Semic, Trota, Vall Companys Grup, Sosteca,Alter Software, IFR Group.
Les ofertes de formació dual s’emmarquen en tres itineraris d’especialització:
– Sistemes de planificació de recursos empresarials – Anàlisi de Big Data – Desenvolupament de videojocsEls passos a seguir per formalitzar la inscripció a la modalitat de Formació Dual del MEINF són:
– Fins al 21 de juny:
- Formalitzar la preinscripció al MEINF
- Contactar amb coordinació de Formació Dual per demanar l’alta a l’espai del campus virtual. Enviar un correu a: fdual.meinf@udl.cat amb les dades següents: Nom de l’estudiant, adreça correu UdL i DNI
- Anar a l’espai “Formació Dual MEINF” del campus virtual
- Accedir a l’activitat que està oberta en aquest espai per a:- Complimentar el formulari de selecció d’empreses
– Pujar el Curriculum Vitae
– Pujar l’expedient acadèmic
– Del 22 al 25 de juny es faran arribar a les empreses els Curriculum Vitae i els expedients acadèmics dels estudiants que hi estiguin interessats.
– Del 25 de juny al 20 de juliol:
- Les empreses iniciaran els processos de selecció.
- Cada empresa contactarà als estudiants candidats.
- Abans del 20 de juliol l’empresa comunicarà als estudiants i a l’Escola els estudiants seleccionats.
– Al setembre s’iniciarà una segona volta d’assignacions per aquells estudiants que hagin quedat pendents d’assignar i a l’octubre els estudiants seleccionats cursaran el MEINF en la modalitat de Formació Dual.
CATEi 