Deus ex machina: com floreix (i canvia) la religió en l’era de la ciència i la tecnologia

És possible que no us soni el seu nom, però Anthony Levandosky és una d’aquelles persones que resumeixen tot Sillicon Valley. Tot el bo i tot el dolent. És un enginyer brillant, un emprenedor reeixit, un empresari despietat i un presumpte espia industrial. També és el fundador d’una església. Continua llegint

Anuncis

Tenen massa poder les grans empreses tecnològiques?

Les grans empreses tecnològiques dominen en massa sectors de la indústria i el sector terciari. Potser és hora de posar els interessos dels ciutadans primer.

Silicon Valley és un puzle d’empreses, petites, grans i extraordinàriament grans les innovacions, productes i serveis arriben a tothom. Però també ho fan les seves decisions. En alguns casos operen en territori encara sense legislar i en altres sense por ni respecte a la legislació i regulacions existents. Continua llegint

El Nobel Jean Tirole reclama “adaptar-se ràpid” a la nova economia per combatre els populismes

Defensa la necessitat de protegir els treballadors, en comptes dels llocs de treball.

Jean Tirole, premi Nobel d’economia el 2014, ha reclamat als governants que actuïn “molt ràpidament” per adaptar-se a la nova economia si volen combatre el populisme.

Continua llegint

De luddites, màquines i ordinadors psicòpates

“A finals de 1.700 la tecnologia era percebuda com l’enemic”

Julien Offray de la Mettrie (1709-1751) va definir l’ésser humà com una màquina amb ànima per la seva tendència al moviment i a l’autoorganització. Tanmateix, en el món dels treballadors manuals, la idea de màquina no ha tingut, ni de bon tros, una consideració tan alta, ja que des dels inicis de la Revolució Industrial s’ha considerat una de les causes fonamentals de l’atur en les societats capitalistes i tecnològiques.

Continua llegint

Per què ningú denunciarà Wallapop?

La professora Lola Pardo defensa que l’economia col·laborativa la regularitzaran els consumidors

La Federació Espanyola del Taxi va denunciar a finals de juny un servei d’Uber que pretenia oferir viatges més barats que el metro si un mínim de tres persones compartien vehicle. Diverses administracions, com Barcelona, persegueixen amb inspectors i multes els pisos turístics il·legals anunciats en Airbnb. I la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència té ennuegat un informe que afectaria, almenys, a aquestes dues plataformes.

Continua llegint

La petjada de Llull

L’autor, comissari de l’exposició ‘La màquina de pensar’, que es pot veure al CCCB, explica els principis bàsics de l’obra filosòfica de l’escriptor mallorquí, i de la seva influència posterior en científics i artistes

lexposicio-que-treball-installacio-jeongmoon_1651645011_34028290_987x555

Un dels grans encerts de l’exposició ‘La màquina de pensar’ és la relació que estableix entre l’obra de Llull i el treball d’artistes moderns i contemporanis que, d’una manera o d’una altra, s’han servit de l’art de la combinatòria i la informàtica per fer el seu treball. Aquesta imatge mostra la Instal·lació Drawing in space, de l’artista sud-coreana Jeongmoon Choi, que obre l’exposició / FERRAN FORNÉ

Ars magna és la paraula màgica que ens arriba a través dels segles i a la qual associem l’obra i el pensament d’un esperit singular, Ramon Llull (Mallorca, 1232-1316), entre la follia mística i el geni racionalista. La seva art més gran, però, va ser la seva vida, dedicada sencera a predicar, entre els savis del seu temps, un model d’enteniment fonamentat en principis racionals, un model fruit d’una conversió religiosa, durant la seva joventut a Mallorca. Continua llegint