Els Boeign 737 Max 8 a terra per un possible problema de Software?

En el 2005 Barbara Swartz es mata en un Toyota Camry. La roda de l’esquerra deixa un rastre de 200 metres, indicatiu de què Barbara estava trepitjant el fre a fons. Per primera vegada, un jutge d’Oklahoma obliga a Toyota a proporcionar el codi font de la centraleta del seu cotxe. Toyota accedeix amb les següents condicions: permeten l’entrada a Michael Barr i altres 3 enginyers a una habitació aïllada. Tan sols poden entrar amb camiseta i pantalons, i els obliguen a guardar secret. L’estudi del software triga 20 mesos, en acabat, els enginyers qualifiquen el codi com “calaix de sastre”, “plat d’espagueti”, i “cubell de brossa”. Aquests demostren les seves troballes amb 23 formes diferents de què un Toyota Camry del 2010 pot accelerar a fons i no deixar-ho de fer, a no ser que primer treguis les claus del contacte i llavors tornis a donar el contacte.

Continua llegint

L’ONU busca idees per debatre sobre el futur de la Xarxa

Fins al 24 de gener és possible proposar temes de discussió per a l’Internet Governance Forum de les Nacions Unides, programat per a novembre de 2019 a Berlín.

De quina manera es pot impedir la proliferació de rumors? Com evitar que els algoritmes utilitzen biaixos? Què cal fer per assegurar-se que la Intel·ligència Artificial, la connexió 5G o l’Internet de les Coses siguin beneficiosos per a tothom? Aquests van ser alguns dels arguments de debat de l’edició 2018 del Internet Governance Forum, la plataforma de discussió de l’ONU sobre els avenços i el futur de la Xarxa. Continua llegint

La ciberseguretat i la confiança, dues cares de la mateixa moneda

El CESICAT analitza com la ciberseguretat promou l’ús de les noves tecnologies i ajuda a que hi hagi un procés de digitalització exitós.

La confiança, és a dir, la percepció que tenen els usuaris sobre un producte o servei, és clau per un marc on es redueixi la sensació d’inseguretat i incertesa. A nivell digital, la ciberseguretat s’erigeix com una palanca generadora d’aquesta confiança, que ajuda a promoure l’ús de les noves tecnologies i fer més competitiva l’economia.

Continua llegint

Deus ex machina: com floreix (i canvia) la religió en l’era de la ciència i la tecnologia

És possible que no us soni el seu nom, però Anthony Levandosky és una d’aquelles persones que resumeixen tot Sillicon Valley. Tot el bo i tot el dolent. És un enginyer brillant, un emprenedor reeixit, un empresari despietat i un presumpte espia industrial. També és el fundador d’una església. Continua llegint

Tenen massa poder les grans empreses tecnològiques?

Les grans empreses tecnològiques dominen en massa sectors de la indústria i el sector terciari. Potser és hora de posar els interessos dels ciutadans primer.

Silicon Valley és un puzle d’empreses, petites, grans i extraordinàriament grans les innovacions, productes i serveis arriben a tothom. Però també ho fan les seves decisions. En alguns casos operen en territori encara sense legislar i en altres sense por ni respecte a la legislació i regulacions existents. Continua llegint

El Nobel Jean Tirole reclama “adaptar-se ràpid” a la nova economia per combatre els populismes

Defensa la necessitat de protegir els treballadors, en comptes dels llocs de treball.

Jean Tirole, premi Nobel d’economia el 2014, ha reclamat als governants que actuïn “molt ràpidament” per adaptar-se a la nova economia si volen combatre el populisme.

Continua llegint

De luddites, màquines i ordinadors psicòpates

“A finals de 1.700 la tecnologia era percebuda com l’enemic”

Julien Offray de la Mettrie (1709-1751) va definir l’ésser humà com una màquina amb ànima per la seva tendència al moviment i a l’autoorganització. Tanmateix, en el món dels treballadors manuals, la idea de màquina no ha tingut, ni de bon tros, una consideració tan alta, ja que des dels inicis de la Revolució Industrial s’ha considerat una de les causes fonamentals de l’atur en les societats capitalistes i tecnològiques.

Continua llegint

Per què ningú denunciarà Wallapop?

La professora Lola Pardo defensa que l’economia col·laborativa la regularitzaran els consumidors

La Federació Espanyola del Taxi va denunciar a finals de juny un servei d’Uber que pretenia oferir viatges més barats que el metro si un mínim de tres persones compartien vehicle. Diverses administracions, com Barcelona, persegueixen amb inspectors i multes els pisos turístics il·legals anunciats en Airbnb. I la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència té ennuegat un informe que afectaria, almenys, a aquestes dues plataformes.

Continua llegint

La petjada de Llull

L’autor, comissari de l’exposició ‘La màquina de pensar’, que es pot veure al CCCB, explica els principis bàsics de l’obra filosòfica de l’escriptor mallorquí, i de la seva influència posterior en científics i artistes

lexposicio-que-treball-installacio-jeongmoon_1651645011_34028290_987x555

Un dels grans encerts de l’exposició ‘La màquina de pensar’ és la relació que estableix entre l’obra de Llull i el treball d’artistes moderns i contemporanis que, d’una manera o d’una altra, s’han servit de l’art de la combinatòria i la informàtica per fer el seu treball. Aquesta imatge mostra la Instal·lació Drawing in space, de l’artista sud-coreana Jeongmoon Choi, que obre l’exposició / FERRAN FORNÉ

Ars magna és la paraula màgica que ens arriba a través dels segles i a la qual associem l’obra i el pensament d’un esperit singular, Ramon Llull (Mallorca, 1232-1316), entre la follia mística i el geni racionalista. La seva art més gran, però, va ser la seva vida, dedicada sencera a predicar, entre els savis del seu temps, un model d’enteniment fonamentat en principis racionals, un model fruit d’una conversió religiosa, durant la seva joventut a Mallorca. Continua llegint

Els avenços dels propers 20 anys faran petits els dels últims 20 anys

El món segueix el seu pas en quant avenços tecnològics i alguns futuristes han estat fent apostes que semblen increïbles sobre el que anem a aconseguir en un futur no tan llunyà.

El futurista Ray Kurzweil, per exemple, creu que en 2040 la intel·ligència artificial serà tan bona que els éssers humans estaran completament immersos en la realitat virtual i que, quan la tecnologia arribi a ser tan avançada com per canviar a la raça humana de manera irreversible, succeirà quelcom anomenat Singularitat.

Continua llegint

Per què els teus fills no són nadius digitals

“Els nostres fills són nadius digitals”. Aquest és un supòsit amb què comencen moltes de les preguntes que em fan en entrevistes o conferències periodistes i pares interessats per la interacció dels nens amb la tecnologia que colonitza les nostres taules de treball, les nostres llars, les nostres butxaques i, sobretot, les nostres mans. Sembla com si dominar un ‘smartphone’ fora el mateix que dominar o ser nadiu en un idioma. Jo intento sempre aclarir la diferència que hi ha entre néixer en una era digital i ser nadiu digital.

Continua llegint

Dona o Enginyer Informàtic?

Quan vaig tornar a casa després el meu primer dia de la universitat la mare em va preguntar: què tal t’ha anat? La meva resposta va ser clara: “Mare, sóc la més guapa de la classe, d’una classe de més de cent alumnes”. La meva mare va fer les referències clàssiques a que no em calia àvia; però també li vaig dir que, al mateix temps, era la més lletja de la classe. I, encara que ara sigui una anècdota que he explicat més d’una vegada, la veritat és que el més impactant per a mi d’aquell dia va ser el xoc que em va produir ser l’única noia a la meva classe. Més endavant, amb el pas dels anys, m’he acostumat a aquesta falta de dones en la meva professió, encara que no per això m’hagi resignat a això o hagi aconseguit entendre el perquè.

Continua llegint

Els robots se’ns queden la feina neta

FA UNS VINT-I-CINC ANYS que em van ensenyar per a un reportatge un projecte de casa intel·ligent. Em va impressionar la idea que les escombraries desapareixien soles, les tiraves per un foradet i no en sabies res més. Un món net i feliç, on semblava que ningú s’havia ni d’embrutar les mans. En aquell moment ens venien un món on els robots es feien càrrec de les obres i de la neteja.

Continua llegint

La plusvàlua de les màquines

Una entrevista a una revista suïssa de l’ex-ministre grec de finances, gianis varufakis, és comentada per Fast Company a Greece s former finance minister explains why a universal basic income could save us en termes indubtablement positius, com correspon a un mitjà que en ja diverses ocasions ha fet didàctica sobre el concepte de la renda bàsica universal. Varoufakis ja havia comentat el tema prèviament en altres entrevistes, com aquesta a The Economist.

Continua llegint