Els Boeign 737 Max 8 a terra per un possible problema de Software?

En el 2005 Barbara Swartz es mata en un Toyota Camry. La roda de l’esquerra deixa un rastre de 200 metres, indicatiu de què Barbara estava trepitjant el fre a fons. Per primera vegada, un jutge d’Oklahoma obliga a Toyota a proporcionar el codi font de la centraleta del seu cotxe. Toyota accedeix amb les següents condicions: permeten l’entrada a Michael Barr i altres 3 enginyers a una habitació aïllada. Tan sols poden entrar amb camiseta i pantalons, i els obliguen a guardar secret. L’estudi del software triga 20 mesos, en acabat, els enginyers qualifiquen el codi com “calaix de sastre”, “plat d’espagueti”, i “cubell de brossa”. Aquests demostren les seves troballes amb 23 formes diferents de què un Toyota Camry del 2010 pot accelerar a fons i no deixar-ho de fer, a no ser que primer treguis les claus del contacte i llavors tornis a donar el contacte.

Continua llegint

L’ONU busca idees per debatre sobre el futur de la Xarxa

Fins al 24 de gener és possible proposar temes de discussió per a l’Internet Governance Forum de les Nacions Unides, programat per a novembre de 2019 a Berlín.

De quina manera es pot impedir la proliferació de rumors? Com evitar que els algoritmes utilitzen biaixos? Què cal fer per assegurar-se que la Intel·ligència Artificial, la connexió 5G o l’Internet de les Coses siguin beneficiosos per a tothom? Aquests van ser alguns dels arguments de debat de l’edició 2018 del Internet Governance Forum, la plataforma de discussió de l’ONU sobre els avenços i el futur de la Xarxa. Continua llegint

La ciberseguretat i la confiança, dues cares de la mateixa moneda

El CESICAT analitza com la ciberseguretat promou l’ús de les noves tecnologies i ajuda a que hi hagi un procés de digitalització exitós.

La confiança, és a dir, la percepció que tenen els usuaris sobre un producte o servei, és clau per un marc on es redueixi la sensació d’inseguretat i incertesa. A nivell digital, la ciberseguretat s’erigeix com una palanca generadora d’aquesta confiança, que ajuda a promoure l’ús de les noves tecnologies i fer més competitiva l’economia.

Continua llegint

Deus ex machina: com floreix (i canvia) la religió en l’era de la ciència i la tecnologia

És possible que no us soni el seu nom, però Anthony Levandosky és una d’aquelles persones que resumeixen tot Sillicon Valley. Tot el bo i tot el dolent. És un enginyer brillant, un emprenedor reeixit, un empresari despietat i un presumpte espia industrial. També és el fundador d’una església. Continua llegint

Tenen massa poder les grans empreses tecnològiques?

Les grans empreses tecnològiques dominen en massa sectors de la indústria i el sector terciari. Potser és hora de posar els interessos dels ciutadans primer.

Silicon Valley és un puzle d’empreses, petites, grans i extraordinàriament grans les innovacions, productes i serveis arriben a tothom. Però també ho fan les seves decisions. En alguns casos operen en territori encara sense legislar i en altres sense por ni respecte a la legislació i regulacions existents. Continua llegint

El Nobel Jean Tirole reclama “adaptar-se ràpid” a la nova economia per combatre els populismes

Defensa la necessitat de protegir els treballadors, en comptes dels llocs de treball.

Jean Tirole, premi Nobel d’economia el 2014, ha reclamat als governants que actuïn “molt ràpidament” per adaptar-se a la nova economia si volen combatre el populisme.

Continua llegint

De luddites, màquines i ordinadors psicòpates

“A finals de 1.700 la tecnologia era percebuda com l’enemic”

Julien Offray de la Mettrie (1709-1751) va definir l’ésser humà com una màquina amb ànima per la seva tendència al moviment i a l’autoorganització. Tanmateix, en el món dels treballadors manuals, la idea de màquina no ha tingut, ni de bon tros, una consideració tan alta, ja que des dels inicis de la Revolució Industrial s’ha considerat una de les causes fonamentals de l’atur en les societats capitalistes i tecnològiques.

Continua llegint