El Nobel Jean Tirole reclama “adaptar-se ràpid” a la nova economia per combatre els populismes

Defensa la necessitat de protegir els treballadors, en comptes dels llocs de treball.

Jean Tirole, premi Nobel d’economia el 2014, ha reclamat als governants que actuïn “molt ràpidament” per adaptar-se a la nova economia si volen combatre el populisme.

Continua llegint

De luddites, màquines i ordinadors psicòpates

“A finals de 1.700 la tecnologia era percebuda com l’enemic”

Julien Offray de la Mettrie (1709-1751) va definir l’ésser humà com una màquina amb ànima per la seva tendència al moviment i a l’autoorganització. Tanmateix, en el món dels treballadors manuals, la idea de màquina no ha tingut, ni de bon tros, una consideració tan alta, ja que des dels inicis de la Revolució Industrial s’ha considerat una de les causes fonamentals de l’atur en les societats capitalistes i tecnològiques.

Continua llegint

Per què ningú denunciarà Wallapop?

La professora Lola Pardo defensa que l’economia col·laborativa la regularitzaran els consumidors

La Federació Espanyola del Taxi va denunciar a finals de juny un servei d’Uber que pretenia oferir viatges més barats que el metro si un mínim de tres persones compartien vehicle. Diverses administracions, com Barcelona, persegueixen amb inspectors i multes els pisos turístics il·legals anunciats en Airbnb. I la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència té ennuegat un informe que afectaria, almenys, a aquestes dues plataformes.

Continua llegint

La petjada de Llull

L’autor, comissari de l’exposició ‘La màquina de pensar’, que es pot veure al CCCB, explica els principis bàsics de l’obra filosòfica de l’escriptor mallorquí, i de la seva influència posterior en científics i artistes

lexposicio-que-treball-installacio-jeongmoon_1651645011_34028290_987x555

Un dels grans encerts de l’exposició ‘La màquina de pensar’ és la relació que estableix entre l’obra de Llull i el treball d’artistes moderns i contemporanis que, d’una manera o d’una altra, s’han servit de l’art de la combinatòria i la informàtica per fer el seu treball. Aquesta imatge mostra la Instal·lació Drawing in space, de l’artista sud-coreana Jeongmoon Choi, que obre l’exposició / FERRAN FORNÉ

Ars magna és la paraula màgica que ens arriba a través dels segles i a la qual associem l’obra i el pensament d’un esperit singular, Ramon Llull (Mallorca, 1232-1316), entre la follia mística i el geni racionalista. La seva art més gran, però, va ser la seva vida, dedicada sencera a predicar, entre els savis del seu temps, un model d’enteniment fonamentat en principis racionals, un model fruit d’una conversió religiosa, durant la seva joventut a Mallorca. Continua llegint

Els avenços dels propers 20 anys faran petits els dels últims 20 anys

El món segueix el seu pas en quant avenços tecnològics i alguns futuristes han estat fent apostes que semblen increïbles sobre el que anem a aconseguir en un futur no tan llunyà.

El futurista Ray Kurzweil, per exemple, creu que en 2040 la intel·ligència artificial serà tan bona que els éssers humans estaran completament immersos en la realitat virtual i que, quan la tecnologia arribi a ser tan avançada com per canviar a la raça humana de manera irreversible, succeirà quelcom anomenat Singularitat.

Continua llegint

Per què els teus fills no són nadius digitals

“Els nostres fills són nadius digitals”. Aquest és un supòsit amb què comencen moltes de les preguntes que em fan en entrevistes o conferències periodistes i pares interessats per la interacció dels nens amb la tecnologia que colonitza les nostres taules de treball, les nostres llars, les nostres butxaques i, sobretot, les nostres mans. Sembla com si dominar un ‘smartphone’ fora el mateix que dominar o ser nadiu en un idioma. Jo intento sempre aclarir la diferència que hi ha entre néixer en una era digital i ser nadiu digital.

Continua llegint