Alarma a les enginyeries i les politècniques reacciones sumant forces al UP4

Els enginyers s’uneixen. Han decidit sumar forces per fomentar la cooperació entre institucions, la mobilitat -sobretot en l’àmbit internacional-, impulsar l’ensenyament i la investigació tecnològica de qualitat. És l’objectiu d’UP4, una iniciativa de les quatre politècniques públiques d’Espanya: Politècnica de Catalunya (UPC), Politècnica de Madrid (UPM), Politècnica de València (UPV) i Politècnica de Cartagena (UPCT).

UP4Aquesta xarxa suma l’excel·lència de les quatre universitats politècniques públiques per multiplicar les seves capacitats i afermar la col·laboració en docència, recerca i transferència de coneixement i innovació. Entre totes reuneixen a 100.000 alumnes, el 32% de totes les branques d’enginyeria i arquitectura d’Espanya i el 38% dels de postgrau, i cada any posen a disposició del mercat laboral a 10.000 enginyers i arquitectes. Amb un alt nivell d’internacionalització, aquestes universitats concentren al 26% dels estudiants internacionals que cursen un màster a Espanya.

“Pretenem compartir recursos per millorar la competència dels estudiants, impulsar la investigació en els camps de l’arquitectura, enginyeria i ciències de la computació, i desenvolupar accions en comú que millorin la competitivitat del teixit productiu”, explica Carlos Conde, rector de la UPM, que també destaca com un altre dels seus fins “promoure l’avanç de la cultura cientificotecnològica a Espanya, estimulant noves vocacions”.

“Amb aquesta aliança, les quatre universitats posen les bases per incrementar la seva aportació a la societat”, prossegueix Enric Fossas, rector de la UPC. “Les politècniques són universitats especialment properes al teixit productiu pel seu alt nivell de transferència. Treballar amb un major nivell de col·laboració entre nosaltres ens permetrà arribar més i millor a les empreses per ajudar-les a innovar, a ser més competitives. En el fons, es tracta de millorar el nostre servei a la societat unint esforços i donar més visibilitat al potencial que tenen les universitats politècniques”, apunta.

Perquè un dels principals problemes que tenen els estudis d’enginyeria és la caiguda en el nombre de matriculats, que, segons apunta el rector de la Politècnica de Madrid, en els últims deu anys ha estat del 21%. “Hem de fomentar el gust per aquestes disciplines i per la tecnologia”.

Opinen, a més, que amb l’aliança UP4 s’obren noves possibilitats, sobretot en el terreny de la internacionalització. “Això ens permetrà participar en convocatòries de projectes europeus i internacionals tant en l’àmbit docent com d’R+D+I, captar talent estranger i oferir internacionalment programes d’estudis avalats per les quatre Politècniques”, subratlla Francisco J. Mora, rector de la UPV.

Tot i que juntes suposen el 5% de les institucions espanyoles d’educació superior, les quatre Politècniques concentren al voltant del 32% de la producció científica de les universitats espanyoles. En elles s’ha llegit el 9% de les tesis presentades en els últims cinc anys en el sistema universitari espanyol. En l’última dècada, van registrar el 22% de les patents nacionals generades en les universitats espanyoles i van captar el 31% dels ingressos globals destinats a la investigació aplicada. La seva inversió immaterial en R + D + I suposa el 17% del conjunt de les universitats espanyoles.

“Amb aquesta aliança hem de ser capaços de transmetre la importància estratègica que per al país representa comptar amb més enginyers i millor formats. En les societats més avançades són la peça clau de la innovació i la competitivitat de les empreses “, afegeix el rector de la UPCT, José Antonio Franco.

La cooperació de l’associació UP4 es traduirà en la posada en marxa de diferents línies d’actuació per potenciar la formació dels seus estudiants i incrementar la seva mobilitat. El disseny d’una oferta conjunta de grau i una formació especialitzada de postgrau de rellevància internacional, o les convocatòries de competicions i reptes tecnològics per als seus estudiants, són algunes d’elles.

Entre altres actuacions, en l’àmbit investigador es crearà una estructura conjunta per a la comercialització de patents, un banc de patents. També es posa en marxa una plataforma conjunta per resoldre reptes tecnològics proposats per empreses i institucions del sector productiu. Els dos primers arriben de la mà del programa Solutions, amb els reptes de l’energètica Gas Natural Fenosa i l’empresa de distribució Consum. En el primer cas, els investigadors han de buscar solucions innovadores per a la integració de sistemes de distribució de gas i electricitat, i harvesting (recol·lecció) d’energia per a alimentació de sensors en xarxes de distribució de gas. Per la seva banda, Consum busca idees per crear el carro de la compra intel·ligent.

A més, i dirigit als estudiants de les quatre universitats, Caixa d’Enginyers promou un concurs perquè competeixin en equips multidisciplinaris. L’objectiu és el desenvolupament i fabricació de prototips d’un vehicle automòbil a escala reduïda, considerant com a punts cabdals en el disseny l’eficiència energètica i un control autònom de conducció. “Hem de retornar l’esplendor a aquests estudis, que han patit amb aquesta crisi molt, sobretot el món de l’edificació, que ha minvat les sortides professionals de les arquitectures tècniques”, afegeix Carlos Conde. També s’han vist afectades les enginyeries, a causa del retallada en infraestructures, com Camins, Obres Públiques i Topografia. Igualment, la carrera agroforestal ha disminuït en els últims anys el nombre de matriculats. En canvi, les que més agraden, pel fet que cada vegada tenen més demanda d’alumnes, són les relacionades amb les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC), l’aeronàutica i aeroespacial.

El descens d’alumnes també obeeix al fet que, a causa de la crisi econòmica, s’han reduït els salaris dels professionals d’aquestes disciplines. “Són curses molt dures i al final, si no estan ben remunerades, fa que molts alumnes decideixin no invertir esforços en cursar”, diu el rector de la UPM. A això s’afegeix l’elevat import de les matrícules, que a Madrid se situa en els 2.300 euros de mitjana. També destaca que els enginyers són professionals altament qualificats, a més de posseir una sèrie de competències, com el treball en equip, la resolució de problemes, la comunicació o el mètode, a més de dominar idiomes, sobretot l’anglès, en virtut a l’acord de Bolonya, que recollia la creació de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES).

El futur passa també per apropar les enginyeries al món real i als col·legis i instituts, a l’educació bàsica, per fer-les més amenes.

Font: Cinco Días via COEINF.cat

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s