La plusvàlua de les màquines

Una entrevista a una revista suïssa de l’ex-ministre grec de finances, gianis varufakis, és comentada per Fast Company a Greece s former finance minister explains why a universal basic income could save us en termes indubtablement positius, com correspon a un mitjà que en ja diverses ocasions ha fet didàctica sobre el concepte de la renda bàsica universal. Varoufakis ja havia comentat el tema prèviament en altres entrevistes, com aquesta a The Economist.

Money-Robot

El concepte de universal basic income, UBI o RBO segueix, d’una o altra manera, associant-se a conceptes idealistes, a idees de redistribució dràstica de la riquesa ja ideologies de diversos tipus, des de marcadament esquerrans, a plantejaments conservadors o fins i tot feministes. No obstant això, el concepte està sent posat a prova a diverses escales en un nombre creixent de països i territoris, amb cada vegada més fonament, i provinent de diversos punts de l’espectre polític.

Finlàndia, per exemple, planteja la renda bàsica universal  com una forma de simplificar la seguretat social. Amb un 10% d’atur total i un 22,7% d’atur juvenil, quatre de cada cinc finlandesos estan a favor de l’establiment d’un sistema d’aquest tipus. L’experiment es planteja en principi a petita escala, seleccionant a 8.000 persones de grups desafavorits per rebre quantitats variables d’entre 400€ i 700€ mensuals per tal d’estudiar la seva evolució, però no es descarta la seva implantació si els efectes nets resultessin ser positius.

Islàndia, un país laboratori per naturalesa, podria evolucionar cap a un sistema d’aquest tipus quant se celebrin les pròximes eleccions previstes aquesta tardor, en què el Partit Pirata, clar partidari de aquest tipus de polítiques, ocupa la primera posició en les enquestes de vot.

Suïssa planteja des de l’any 2013 una renda bàsica universal de 2500 francs per adult i 625 per nen, que recentment va reunir el nombre de signatures necessari perquè sigui  sotmesa a referèndum, el proper dia 5 de juny, tot i la oposició governamental. En realitat, comencen a existir ja nombroses experiències, discussions i plantejaments locals amb el concepte en llocs com Canadà, Utrecht, Índia, Macau o Iran, i el concepte porta ja madurant des pensadors tan influents en el pensament polític modern com Martin Luther King.

Molts dels obstacles plantejats a la RBU ve, precisament, de la naturalesa local o territorial d’aquests experiments: com mantenir un país com Suïssa amb rendes per a les seves famílies que suposarien ser pràcticament rics en altres països, sense generar amb això fortíssimes tensions migratòries? Com compaginar una hipotètica restricció a aquests moviments mitjançant polítiques restrictives, amb problemes recents sorgits, per exemple, al fil de la crisi dels refugiats, en la qual es barregen qüestions de drets humans aplicables als migrants de tipus polític o bèl·lic amb els que emigren per qüestions purament econòmiques?

El plantejament, però, ha de ser revisat a la llum del desenvolupament tecnològic. Com Varoufakis planteja en la seva entrevista, la tendència a la substitució de treballadors humans per màquines ens porta, d’una o altra manera, a pensar en xifres d’atur creixents i en una distribució de la riquesa cada vegada més polaritzada, un escenari que no trigaria en esdevenir en violència. No obstant això, els robots fabriquen però pràcticament no consumeixen, o únicament energia i manteniment, i ens aproximem progressivament a un escenari de energia barata o pràcticament  infinita. Si recursos com la computació, l’energia, la intel·ligència artificial, el machine learning, el cloud computing la robòtica o els vehicles autònoms es plantegen cada vegada més ubics, com autèntics responsables del desenvolupament d’avantatges competitius sostenibles, estem parlant d’una redistribució de els costos en les cadenes de valor brutal, dràstica, d’una aritmètica completament desconeguda.

La plusvàlua, element central de la teoria econòmica marxista, presa de la teoria del valor-treball de David Ricardo, expressa el valor que el treballador crea per sobre del valor del seu treball. Quan el treballador és substituït per un robot, la plusvàlua es multiplica, en incrementar el volum la predictibilitat i la qualitat de l’output alhora que disminueixen els inputs requerits. Si aquests robots que no descansen, no cobren i no s’equivoquen van millorant la seva eficiència, fent-se més intel·ligents i disminuint el seu preu, què passa amb la creixent plusvàlua generada? Si acompanyem aquest escenari amb una energia cada vegada més barata, parlem d’un escenari de abundància, que suggereix la necessitat de mecanismes de redistribució més raonables que els actuals. Més enllà de la idea que les persones, en disposar d’una renda bàsica, abandonarien tota idea de treball (cosa que no ha pogut ser provat en cap dels experiments efectuats fins a la data), sorgeixen idees que apunten a la possibilitat d’una sublimació de la creativitat, i fins i tot al desenvolupament de nous models productius similars als que van sorgir després de la revolució industrial. El que les persones abandonarien no és la idea de treballar, sinó la de fer-ho en els anomenats bullshit jobs, simples maneres de mantenir a la població ocupada i pagar-li un salari per evitar la inestabilitat social, i que acaben fent-los caure en l’evidència que el seu treball no té sentit. Clarament, la desocupació no és l’únic problema que la RBU pretén alleujar.

Utopia irrealitzable, o lògica aclaparadora? El discurs de la RBU està entrant amb dret propi en l’agenda política, i requereix d’una discussió que vagi més enllà del nivell de la conversa de barra de bar. I l’evolució de l’escenari tecnològic, clarament, juga un paper fonamental en aquesta discussió.

Article en anglès: “What happens when there are no industrial jobs left?

Enrique Dans

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s