El proper Novàtica de l’ATI és una monografia dedicada al paper de la dona en la professió TIC

De tots és sabut que homes i dones som diferents, això no vol dir que uns siguin millors que altres sinó que, simplement, som diferents.

Hedy Lamarr, en una de les transformacions més sorprenents dels temps moderns, va evolucionar d’estrella del cinema eròtic a deessa de l’enginyeria.

Hedy Lamarr, en una de les transformacions més sorprenents dels temps moderns, va evolucionar d’estrella del cinema eròtic a deessa de l’enginyeria.

Aquesta diferència ens ve de sèrie en el nostre cervell, encara que no tot és blanc o negre. Hi ha estudis que demostren que entre el 15% i el 20% dels homes tenen cervells feminitzats mentre que només el 10% de les dones tenen cervells masculinitzats. A tall d’exemple: els homes tenen més desenvolupat el sentit de l’orientació i el desenvolupament espacial i lògic mentre que les dones tenen més desenvolupada la orientació en distàncies curtes, la visió perifèrica, l’habilitat per realitzar diferents activitats al mateix temps així com la facultat comunicativa. No obstant això, hem de recordar que les persones són úniques i que les diferències entre dos individus d’un mateix grup (per exemple, dones) poden ser molt més grans que les que trobem entre els perfils mitjans de dos grups (entre l’home “típic” i la dona “típica”).

Aquestes diferències poden influir en que el percentatge de dones que escullen carreres tècniques, científiques i de recerca sigui menor que el dels homes ja que hi ha la creença, en general poc fonamentada, que les capacitats que es necessiten per a aquest tipus de curses estan més lligades als homes. No obstant això, les referències històriques, com els estudis sobre habilitats professionals, mostren que es fa cada vegada més necessària una major incorporació de la dona a aquestes carreres, contribuint així a una major diversitat en l’enfocament i resolució de les tasques i problemes associats al desenvolupament quotidià d’aquestes professions.

Al llarg de la història, la relació de les dones amb les TIC (Tecnologies de la Informació i Comunicació) ha estat molt variada. Fins a finals del s.XX el reconeixement de les dones per les seves aportacions al desenvolupament tecnològic, així com a molts altres àmbits, va ser molt escàs i moltes utilitzaven pseudònims masculins per poder triomfar i que es reconeguessin els seus treballs.

Grace Hopper va ser una militar nord-americana, amb grau d'almirall i una autèntica pionera en el món de la informàtica. Va ser la primera programadora que va utilitzar el Mark I i també la inventora del concepte de compilador d'un llenguatge de programació. Ha passat a la història de la informàtica, però, com la inventora del llenguatge de programació COBOL, un llenguatge d'alt nivell compilat especialment pensat per facilitar el desenvolupament de programes d'ordinador per gent sense coneixements específics d'informàtica.

Grace Hopper va ser una militar nord-americana, amb grau d’almirall i una autèntica pionera en el món de la informàtica. Va ser la primera programadora que va utilitzar el Mark I i també la inventora del concepte de compilador d’un llenguatge de programació. Ha passat a la història de la informàtica, però, com la inventora del llenguatge de programació COBOL, un llenguatge d’alt nivell compilat especialment pensat per facilitar el desenvolupament de programes d’ordinador per gent sense coneixements específics d’informàtica.

Alguns exemples de dones importants en les TIC:

  • Ada Byron, coneguda com Ada Lovelace (1815 – 1852) és considerada la mare de la programació informàtica però el seu treball es va reconèixer molt després de la seva mort. En 1883 es ​​va crear el llenguatge de programació Ada.
  • Edith Clarke (1883 – 1959) va ser la primera dona enginyera electrònica i en 1921 va patentar una calculadora gràfica utilitzada en la solució de problemes sobre línies de transmissió elèctrica.
  • Grace Murray Hopper (1906 – 1992) matemàtica i militar, el 1952 va desenvolupar el primer compilador de la història (A-0) i el 1959 va liderar l’equip de desenvolupament del llenguatge de programació COBOL (Common Business Oriented Language) passant a la història com seva inventora.
  • Un altre exemple es troba en un dels primers ordinadors fabricats als EUA en els anys 40 del s.XX ENIAC (Electronic Numerical Integrator and Computer), els seus enginyers es van fer famosos però mai es va reconèixer a les sis dones que també van participar en el projecte i es van ocupar de la programació.

A dia d’avui aquesta concepció està canviant tot i que encara el reconeixement de les dones en el sector TIC dista molt del dels homes però cada vegada es va apropant més.

Són moltes les dones influents en el sector TIC, i que lluiten per donar visibilitat a aquest col·lectiu.Al llarg del nombre de Novàtica 231, monografia dedicada al paper de la dona en la professió TIC i la publicació sortirà en breu, hi ha interessantíssims articles d’algunes d’elles.

ATI – Asociación de Técnicos de Informática

“No teníem manuals per a la ENIAC. Vam aprendre a programar estudiant els diagrames lògics. Quina benedicció! Ho vam fer tot des del principi. Vam aprendre com funcionaven els ordinadors. Ens vam guanyar el respecte dels enginyers des del començament perquè realment vam entendre el que estàvem fent i vam poder corregir millor que ells els errors perquè teníem els nostres programes de proves així com el coneixement sobre l’ordinador.” Comentaris de Jean Bartik sobre la seva experiència amb ENIAC

Imatges de

Història de les dones en la informàtica

La professora de la UPV / EHU Arantza Illarramendi ha estat guardonada en l'edició dels Premis Nacionals d'Informàtica 2010 amb el 'Premi Aritmel a l'Informàtic de l'any', per les seves excel·lents aportacions científiques en l'àrea de l'Enginyeria Informàtica. Arantza Illarramendi és professora del Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics i degana de la Facultat d'Informàtica de la UPV / EHU.

La professora de la UPV / EHU Arantza Illarramendi ha estat guardonada en l’edició dels Premis Nacionals d’Informàtica 2010 amb el ‘Premi Aritmel a l’Informàtic de l’any’, per les seves excel·lents aportacions científiques en l’àrea de l’Enginyeria Informàtica. Arantza Illarramendi és professora del Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics i degana de la Facultat d’Informàtica de la UPV / EHU.

Deixa un comentari