La Palma Smart Island, gestió intel·ligent davant fenòmens naturals

Està declarada Reserva de la Biosfera per la UNESCO i una de les seves particularitats geomorfològiques li ha valgut la categoria de Parc Nacional, que alberga un dels majors cràters volcànics del món, la Caldera de Taburiente. És coneguda com ‘la isla bonita‘, i ara, La Palma (Canàries) també treballa per ser l’illa intel·ligent a través de l’ambiciós projecte El Palmell Smart Island.

Continua llegint

Smart Island World Congress el 20 i 21 d’abril a Calvià (Mallorca)

Les oportunitats i reptes de les illes en afrontar qüestions com l’eficiència, la planificació urbanística i el desenvolupament econòmic i social es debatran en el primer Smart Island World Congress , el primer congrés mundial sobre illes intel·ligents. El certamen se celebrarà el 20 i 21 d’abril a Calvià (Mallorca), unint en un mateix espai a més de 85 experts internacionals juntament amb representants d’administracions insulars.

Continua llegint

Per què Nova York és la ciutat més intel·ligent del món?

Les grans urbs optimitzades per la tecnologia són un fenomen imparable. Barcelona i Madrid estan entre les smart cities més avançades.

new-york-001

Airbnb s’enfronta a multes milionàries per anunciar pisos sense llicència. Uber lliura una intensa batalla als tribunals per tornar a operar al nostre país. Però al final, tant la plataforma d’allotjaments turístics com l’aplicació per compartir viatges ràpids, no paren de créixer. Una es convertirà en un portal integral de viatges; l’altra, està portant a la fallida al sector del taxi. Segons l’investigador i consultor en polítiques urbanes Manu Fernández, aquestes dues empreses han canviat per complet la forma en què vam visitar i ens movem a les ciutats. “I no han sortit ni de l’acadèmia, ni d’estudis d’arquitectura, ni de departaments municipals”, conclou Fernández.

Continua llegint

II Congrés Ciutats Intel·ligents: Tarragona Smart Mediterranean City

Presentar el projecte de Tarragona Smart Mediterraneran City, posant especial èmfasi en les connotacions que la mediterraneïtat donen al projecte, explicant en base a això la selecció dels cinc eixos de treball: aigua, mobilitat, eficiència energètica, patrimoni i turisme, i salut i nutrició. Valorant la creació de la Fundació Tarragona Smart Mediterranean City com a model de concertació públic-privat entre Ajuntament, Universitat i actors empresarials, i presentant els principals projectes aplicats a la ciutat de Tarragona.

Continua llegint

Què té Barcelona de ‘smart city’?

L’Ajuntament fa un gir de 180 graus en l’aposta per aquest concepte, i les empreses del sector estan descol·locades

que-te-barcelona-de-smart-city-aracat-opinio

El juny del 2015 Francesc Bert, l’enginyer responsable de la multinacional Cisco a Catalunya, n’estava convençut: “La capital catalana és un referent mundial en smart cities i, per això, l’any que ve inaugurem al 22@ el nostre centre mundial d’innovació en smart cities, en el qual s’han invertit 30 milions de dòlars”. L’any que ve ja ha arribat i l’edifici on hi hauria d’haver el centre de què parlava Bert continua en ruïnes i amb un cartell de “data prevista de finalització: en revisió”.

Continua llegint

L’Ajuntament de Madrid busca ‘start up’ per comprar la seva tecnologia

Vehiculos-de-Car2Go-frente-al-edificio-del-ayuntamiento-de-Madrid

El coordinador general de l’Ajuntament de Madrid, Luis Cueto, fa una crida a “totes aquelles empreses que tinguin tecnologia que pugui ajudar a millorar la ciutat”.

L’Ajuntament de Madrid vol donar suport a aquelles empreses de base tecnològica que puguin ajudar a millorar alguns dels grans problemes de la ciutat, com el tràfic o la contaminació. Però “en lloc d’un suport a força d’ajudes i subvencions”, ofereix la compra d’aquesta tecnologia.

Per això, el consistori -en concret la seva àrea d’Innovació- té una dotació “considerable” pressupostada per a enguany. Així ho va assegurar ahir Luis Cueto, coordinador general de l’Ajuntament de Madrid, durant la presentació de Futurizz, un esdeveniment sobre transformació digital (hereu de les fires OMExpo) que tindrà lloc el pròxim abril a Ifema.

“Molt del que es comprarà amb els fons previstos per a Innovació anirà a parar a solucions digitals”, avança Cueto, que anima “tots aquells que hagin desenvolupat o que coneguin a qui hagi desenvolupat una tecnologia capaç de millorar la vida a la ciutat , a que es posin en contacte amb nosaltres“.

En concret, l’Ajuntament de la capital ofereix a les start up una fórmula de compra pública innovadora, per la qual la companyia manté la propietat industrial i els drets d’explotació de la tecnologia.

“No som exclusivistes, sinó dinamitzadors d’empreses. Volem aplicar aquesta tecnologia als nostres carrers, i tractarem de donar suport a aquelles joves empreses l’tecnologia doni resultats, perquè puguin créixer i sortir a l’exterior”.

Segons Cueto, “l’experiència d’aquestes start up en una ciutat com Madrid, de 3 milions d’habitants”, els ajudarà a donar el salt a grans megaurbs del món (com Mèxic DF -9.000.000 d’habitants- o Sao Paulo -11.000.000 -), “que és on es fa caixa”.

Per conèixer més sobre la compra pública innovadora (CPI), consulteu aquesta guia elaborada pel Ministeri d’Economia i Competitivitat.

MADRID, ‘CAPITAL’ DE LA TRANSFORMACIÓ DIGITAL

La primera edició de Futurizz (20 i 21 d’abril), sota el lema “El futur del negoci digital”, contribueix a fer de Madrid “la capital de la transformació digital, perquè és en aquesta ciutat on es troben la major part dels casos d’èxit de digitalització “, va recalcar ahir María José Navarro, managing director de Easyfairs Iberia, l’empresa organitzadora d’aquesta fira. Futurizz és fruit de la fusió de dos esdeveniments, OMExpo (sobre màrqueting digital) i eCOMExpo (comerç electrònic), i amplia el seu focus a tot el que té a veure amb la transformació digital, incloent també temàtiques com el big data o la ciberseguretat.

Notícia: E. ARRIETA – EXPANSIÓN

Imatge: VOZPOPULI

Barcelona, pionera a provar una plataforma oberta de nova generació per a ciutats intel·ligents

Barcelona reforça la seva posició com a referent mundial en ciutats innovadores creant i provant la primera plataforma tecnològica oberta per unificar i gestionar les dades i els serveis d’una “ciutat intel·ligent”. Aquesta plataforma permet visualitzar i administrar des d’un control central els diferents sistemes electrònics municipals que coexisteixen en l’espai públic i la informació que generen els sensors repartits per la ciutat. La seva implementació podria suposar un significatiu estalvi de costos i una important reducció d’obstacles en carrers i places, i faria possible un ús més eficient dels diferents sistemes.

Fog-Computing1Aquesta tecnologia de referència pilot ha estat dissenyada en els últims sis mesos i validada en una prova de concepte realitzada per Cisco, l’Ajuntament de Barcelona, ​​Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació (BSC) i diversos socis tecnològics i acadèmics, i és susceptible d’aplicar en diferents ciutats del món. L’objectiu dels seus desenvolupadors és reduir significativament la complexitat, els costos i el temps de posada en marxa de solucions intel·ligents a la ciutat.

Dels sistemes aïllats a una gestió centralitzada i àgil

Actualment als carrers i places de Barcelona hi ha una infinitat de solucions tecnològiques que formen part del nostre dia a dia, coexistint en el mateix entorn: semàfors, il·luminació, el “Bicing”, llocs de recàrrega per a vehicles elèctrics, càmeres de vídeo, pantalles informatives, parquímetres, estacions d’autobús que subministren informació a temps real, sensors de trànsit, de soroll o que informen de l’estat dels contenidors, etc. Com en totes les ciutats, aquests diferents sistemes s’han anat incorporant als carrers en successius moments, amb solucions tecnològiques aïllades i de la mà de les diferents empreses que han optat a la seva adjudicació. El resultat és que en molts casos aquests dispositius funcionen de manera completament aïllada, amb poca o cap comunicació entre ells, i les dades que generen també estan aïllats.

L’ímpetu amb el qual està irrompent en els últims anys l’Internet de les coses (informació enviada a la xarxa per tot tipus de dispositius) i la maduració de les tecnologies de “big data” fan necessari i possible fer confluir tots aquests serveis i dades en una sola plataforma, que en permeti la gestió des d’un control central.

La plataforma generada per Cisco, el BSC-CNS i l’Ajuntament de Barcelona, ​​permet gestionar tots aquests sistemes de manera remota, des d’un simple navegador. Per construir-la s’ha utilitzat el “fog computing”, un nou paradigma tecnològic consistent en una xarxa de nodes amb capacitat de procés de dades, anàlisi i seguretat que s’instal·la prop dels sensors i altres dispositius ubicats als carrers i que transmet la informació a “el núvol”.

Seguint les tendències del mercat, aquesta plataforma evoluciona els models clàssics de dispositius maquinari dedicats a funcions específiques com routers, servidors de control, a un nou model basat en programari i servidors virtuals, obtenint la flexibilitat i els estalvis d’aquest nou model.

El funcionament d’aquesta nova plataforma s’ha mostrat en viu durant un esdeveniment celebrat a l’Auditori Barcelona Activa, de Barcelona. Durant la demostració, s’han gestionat en remot i de forma senzilla diferents serveis com informació sobre el trànsit, control energètic de les cabines tecnològiques d’exterior, vigilància mitjançant vídeo, connectivitat sota demanda, telemetria de sensors i analítica sobre la xarxa WiFi.

La Prova de Concepte, que va començar a l’abril d’aquest any, s’ha enfocat en el desenvolupament i la validació d’una plataforma de programari multi-proveïdor. És el resultat dels esforços d’innovació conjunta entre l’Ajuntament de Barcelona, ​​start-ups (Sensefields, PrismTech i PLAT.ONE), un partner tecnològic (Schneider Electric), institucions acadèmiques locals (Barcelona Supercomputing Center, Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i i2cat) i diverses divisions de Cisco incloent Corporate Strategic Innovation i Barcelona Innovation Center.

Aquesta plataforma pilot permetrà no només consolidar i gestionar de forma centralitzada serveis intel·ligents abans aïllats sinó també simplificar, accelerar i reduir el cost de desplegament de nous serveis, gràcies a les capacitats de virtualització, escalabilitat, automatització i analítica en l’extrem de la xarxa. La plataforma facilita el desenvolupament d’aplicacions sobre les diferents dades i sistemes amb els quals opera, cosa que permetrà generar nous models de negoci, impulsant la innovació, l’ocupació i noves fonts d’ingressos per a la ciutat.

Com a plataforma base per a una infraestructura “Internet de les coses” multifunció, aquest pilot podrà exportar per facilitar la digitalització d’altres ciutats i d’altres sectors econòmics (com fabricació, comerç, atenció sanitària, transport o energia).

S’estima que en l’actualitat hi ha 15.000 milions de dispositius connectats a Internet a escala global. Cisco calcula que aquesta xifra augmentarà en 2020 fins als 50.000 milions i que un 40 per cent de les dades procediran de sensors i objectes intel·ligents. En aquells dies, una ciutat intel·ligent amb 1 milió d’habitants generarà més de 180 milions de gigabytes de dades diàriament, de manera que processar la informació a l’extrem de la xarxa i connectar-la amb “el núvol” serà essencial.

Francisco Rodríguez, gerent de l’Institut Municipal d’Informàtica de l’Ajuntament de Barcelona: “La tecnologia s’ha de centrar en resoldre problemes urbans, respondre de manera sostenible als reptes econòmics, socials i mediambientals i millorar la qualitat de vida dels ciutadans i les experiències dels visitants. L’estreta col·laboració entre administracions i companyies privades, institucions acadèmiques i ciutadans a través d’una plataforma oberta és fonamental per a això, i aquest projecte constitueix un referent de cooperació i innovació oberta que podrà servir com a model per a altres comunitats “.

Maciej Kranz, vicepresident de la divisió de Tecnologia Corporativa a Cisco: “Gràcies a la seva capacitat per processar en temps real les grans quantitats de dades generades per sensors i dispositius i objectes connectats a l’extrem de la xarxa, Fog Computing és una tecnologia clau per l’Internet of Things (IOT). Igual que el Cloud ha estat un important facilitador d’Internet, Fog Computing facilitarà el disseny de nous casos d’ús del IOT per a múltiples sectors com a Administració, retail o atenció sanitària, i aquesta Prova de Concepte és pionera en aquest sentit “.

David Carrera, responsable de l’equip de Datacentric Computing del BSC-CNS: “Fins ara, les ciutats han implementat solucions dispars per a diferents serveis, com il·luminació o gestió del trànsit intel·ligent, que operen de forma aïllada, sense aprofitar els avantatges d’una gestió unificada . En aquest projecte hem desenvolupat tecnologies que permeten administrar i escalar els serveis urbans de forma holística, perquè els múltiples actors de l’ecosistema puguin accedir a les dades generades i extreure nou valor d’ells “.

Font: BSC  via COEINF.cat