Dones i ciència: història per comprendre el passat, xifres per canviar el present

A Rosalind Franklin, Hipatia d’Alexandria, Sofia Kovalewskaia, Ada Lovelace o Dorothy Crawford Hodgkin se’ls hagués negat poder investigar des del Reial Col·legi d’Espanya a Bolonya (Itàlia), una institució privada que ofereix anualment beques a “brillants universitaris espanyols” per seus estudis de doctorat. La oportunitat és només per a ells, ja que per ocupar una de les vacants per als cursos 2017 i 2018 s’ha de ser “home”. Hem dit 2017. Sí. Aquí i ara.

Continua llegint

La ciència viu una epidèmia d’estudis inservibles

Científics dels EUA, Regne Unit i Holanda denuncien que la investigació està perdent part de la seva credibilitat.

Fa segles, a Newton o Galileu no en tenien prou amb fer descobriments capaços de canviar la història. Havien de repetir els seus experiments davant de tots els seus col·legues, i aquests, al seu torn, els repetien pel seu compte abans de quedar completament convençuts. Aquest principi de reproductibilitat ha estat fonamental per a l’avançament de la ciència des de llavors. En l’actualitat, aquesta garantia essencial s’està perdent, i posa en dubte la validesa de molts estudis en gairebé totes les disciplines.

Continua llegint

Les Calculadores de Harvard

Maria Mitchell va ser la tercera dona a descobrir un cometa. Abans que ella ho havien fet Caroline Herschel i Maria Winkelmann, però elles ho havien aconseguit a simple vista. En una època en què les ciències estaven reservades a un món d’homes, Mitchell va aconseguir destacar el treball de les dones en l’Astronomia en aconseguir la primera detecció d’un cometa amb un telescopi. Després d’això, les coses començarien a canviar a Harvard, on les dones no podien ingressar.

Continua llegint

“L’univers no va començar amb un bang”

John Mather, premi Nobel de Física, explica la seva visió sobre l’origen i el destí de l’univers.

“Hi ha molta gent que no entén el big bang”, va declarar l’astrofísic de la NASA i premi Nobel John Mather en la conferència que va pronunciar a la Pedrera el 27 de setembre. “Qualsevol astrònom en qualsevol galàxia tindria la mateixa impressió que nosaltres d’estar en el centre de l’univers. La distància a la radiació de fons còsmica és la mateixa en totes les direccions per a qualsevol observador en qualsevol lloc. L’univers no té centre. No té vores ni té límits. No va tenir un primer moment, que és el contrari del que la gent pensa quan pensa en el big bang. No va començar amb un bang”.

Continua llegint

Les quatre revolucions científiques que viurem: el big data, el grafè, la tecnologia quàntica i l’energia de fusió

Robots intel·ligents, pantalles plegables, cotxes que es condueixin sols o una font d’energia neta i pràcticament inesgotable. La ciència treballa incansable en projectes que cada dia s’allunyen més de la ciència-ficció, fins al punt que ja són una realitat propera. Catalunya hi és present.

Continua llegint

Dossier matemàtiques -No hi ha Google ni GPS sense càlculs ni models computacionals

Dossier dedicat a les matemàtiques publicar el 10 de juliol de 2016 al diari ara.

  • La professió amb menys atur
  • Una ciència al servei de la vida quotidiana
  • La revolució pedagògica del números

Dossier matemàtiques – ara 20160710 (pdf)

Continua llegint