Les sortides de científics a Espanya són superiors a les arribades i el 2013 les van duplicar

Dos grans registres d’investigadors reflecteixen la fuga de cervells d’Espanya durant la crisi.

La crisi i les retallades van obrir un esvoranc en la ciència espanyola pel qual va sortir molt del talent investigador del país, i encara no s’ha tancat. Aquest retrat de la situació, compartit per una gran part de la comunitat científica, queda reflectit en les dues bases més grans de dades de currículums d’investigadors (ORCID i ResearchGate), publicades la setmana passada. Aquests registres permeten rastrejar els moviments entre països de centenars de milers d’investigadors, analitzant la seqüència de les seves afiliacions acadèmiques.

Continua llegint

Anuncis

Dones i ciència: història per comprendre el passat, xifres per canviar el present

A Rosalind Franklin, Hipatia d’Alexandria, Sofia Kovalewskaia, Ada Lovelace o Dorothy Crawford Hodgkin se’ls hagués negat poder investigar des del Reial Col·legi d’Espanya a Bolonya (Itàlia), una institució privada que ofereix anualment beques a “brillants universitaris espanyols” per seus estudis de doctorat. La oportunitat és només per a ells, ja que per ocupar una de les vacants per als cursos 2017 i 2018 s’ha de ser “home”. Hem dit 2017. Sí. Aquí i ara.

Continua llegint

La ciència viu una epidèmia d’estudis inservibles

Científics dels EUA, Regne Unit i Holanda denuncien que la investigació està perdent part de la seva credibilitat.

Fa segles, a Newton o Galileu no en tenien prou amb fer descobriments capaços de canviar la història. Havien de repetir els seus experiments davant de tots els seus col·legues, i aquests, al seu torn, els repetien pel seu compte abans de quedar completament convençuts. Aquest principi de reproductibilitat ha estat fonamental per a l’avançament de la ciència des de llavors. En l’actualitat, aquesta garantia essencial s’està perdent, i posa en dubte la validesa de molts estudis en gairebé totes les disciplines.

Continua llegint

Les Calculadores de Harvard

Maria Mitchell va ser la tercera dona a descobrir un cometa. Abans que ella ho havien fet Caroline Herschel i Maria Winkelmann, però elles ho havien aconseguit a simple vista. En una època en què les ciències estaven reservades a un món d’homes, Mitchell va aconseguir destacar el treball de les dones en l’Astronomia en aconseguir la primera detecció d’un cometa amb un telescopi. Després d’això, les coses començarien a canviar a Harvard, on les dones no podien ingressar.

Continua llegint

“L’univers no va començar amb un bang”

John Mather, premi Nobel de Física, explica la seva visió sobre l’origen i el destí de l’univers.

“Hi ha molta gent que no entén el big bang”, va declarar l’astrofísic de la NASA i premi Nobel John Mather en la conferència que va pronunciar a la Pedrera el 27 de setembre. “Qualsevol astrònom en qualsevol galàxia tindria la mateixa impressió que nosaltres d’estar en el centre de l’univers. La distància a la radiació de fons còsmica és la mateixa en totes les direccions per a qualsevol observador en qualsevol lloc. L’univers no té centre. No té vores ni té límits. No va tenir un primer moment, que és el contrari del que la gent pensa quan pensa en el big bang. No va començar amb un bang”.

Continua llegint

Les quatre revolucions científiques que viurem: el big data, el grafè, la tecnologia quàntica i l’energia de fusió

Robots intel·ligents, pantalles plegables, cotxes que es condueixin sols o una font d’energia neta i pràcticament inesgotable. La ciència treballa incansable en projectes que cada dia s’allunyen més de la ciència-ficció, fins al punt que ja són una realitat propera. Catalunya hi és present.

Continua llegint