Les programadores van tenir un paper fonamental en l’inici del desenvolupament de la informàtica, però des dels anys 80 el seu paper ha anat caient.
A l’abril de 1967, l’edició americana de la revista femenina Cosmopolitan va publicar un reportatge titulat “Les noies informàtiques“. Les fotos eren d’una jove programadora d’IBM envoltada d’homes enginyers. “Fa 20 anys [el 1947] una noia podia ser secretària, mestra, potser bibliotecària, treballadora social o infermera“, deia el text. “Si era realment ambiciosa podia competir amb homes, sovint treballant més hores per menys diners. Però ara han arribat els grans, fascinants ordinadors i un nou tipus de treball per a les dones: programar“, afegia.
El sou el 1967 a aquest nou treball podia arribar 20.000 dòlars a l’any, prop de 150.000 euros al canvi actual i després de calcular la inflació.
Abans de l’arribada de l’ordinador personal, quan els ordinadors eren aparells que ocupaven habitacions senceres, les dones eren gairebé la meitat de les emprades en programar-los. Va ser un moment històric especial, amb les seves característiques i que va durar fins a mitjans dels 80, segons recorda l’escriptor Clive Thompson en el seu nou llibre Programadors. La creació d’una nova tribu i la recreació del món, de moment publicat només en anglès. “És increïble el poc que es parla de les dones pioneres”, diu Patricia Ordóñez, catedràtica associada d’Informàtica a la Universitat de Puerto Rico Riu Pedres.
Notícia original completa a El País
