Així és el ciberdelinqüent

Els investigadors elaboren el retrat robot dels autors de delictes a la xarxa per combatre’ls.

Curiositat, repte, ira, venjança, lascívia i lucre, per aquest ordre, i d’una forma significativament decreixent. Aquestes són les motivacions que porten a qualsevol persona a esdevenir un ciberdelinqüent. És a dir, a cometre un delicte tipificat en la majoria dels codis penals dels països europeus utilitzant per a això les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) en un sentit ampli. Així es deriva del complet informe realitzat per la investigadora holandesa Marleen Weulen Kranenbarg, professora de criminologia de la Universitat Lliure d’Amsterdam, mitjançant una enquesta realitzada a ciberdelinqüents condemnats als Països Baixos en un període de 10 anys.

Però, qui són aquests ciberdelinqüents ?, com són ?, d’on surten ?, quin és el risc de caure en el ciberdelicte ?, com és el ciberdelinqüent ?, com es pot prevenir el ciberdelicte? Són les preguntes que encara no tenen resposta ni per la policia ni per als educadors que tracten de combatre unes noves pràctiques a les que la Justícia sí que ha començat a donar una resposta. Sovint tan inesperada com contundent per als que cauen en aquesta delinqüència amb massa candidesa.

Perquè el ciberdelinqüent més habitual no és ni el titular d’aquestes webs que s’enriqueix a costa d’oferir continguts piratejats, ni l’extorsionador o el ciberacosador que utilitzen les xarxes socials com a nou ecosistema delictiu. Ni tan sols el que comparteix pornografia infantil. El més comú és el que descarrega de forma il·legal continguts amb drets per a consum propi, el que deixa anar tota mena d’injúries i vexacions amb la pretesa impunitat que li ofereixen les xarxes socials, encara que amb una publicitat que amplia els seus efectes i que també està tipificada , o el que accedeix a comptes i correus aliens amb una motivació que va del simple repte personal a un particular venjança.

Notícia original de Ramón Álvarez a La Vanguardia