El COEINF felicita a la CCMA per com ha destacat l’aportació de Katie Bouman a #EHTBlackHole

El Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya (COEINF) felicita a TV3, a Catalunya Ràdio i a la CCMA pel tractament que ha fet de la important noticia de la presentació de la primera imatge d’un forat negre destacant la important aportació de Katie Bouman, científica del MIT que va liderar, fa tres anys, el desenvolupament de l’algoritme que ha permès veure per primer cop un forat negre.

Margaret-Hamilton-i-Katie-Bouman

És molt important donar visibilitat a les dones científiques o enginyeres, tant per ajudar a superar el desequilibri que en qüestió de gènere patim en el sector tecnològic, com per fer justícia publicant la rellevància de les seves aportacions i dels mèrits en aquest impressionant pas per la ciència, i que no es  repeteixi una la situació com la de Margaret Hamilton, que va haver d’esperar anys perquè se li reconegués i es fes visible la seva aportació per fer arribar l’home a la lluna.

A la fotografia podem veure a Margaret Hamilton al costat del codi que es va fer servir per arribar a la lluna imprès en paper, i a Katie Bouman amb els discos que contenen les dades per l’algoritme que ha permès fotografiar un forat negre.

Si voleu llegir la noticia publicada per la CCMA cliqueu aquí: “Katie Bouman, la dona que ha fet possible la primera fotografia d’un forat negre”.

 

Katie Bouman, de 29 anys, és una científica informàtica especialitzada en mètodes computacions de generació d’imatges.

Fa tres anys, Bouman va liderar el desenvolupament d’un algoritme crucial per poder obtenir la imatge del forat negre, un algoritme necessari per donar forma visible a les dades recollides per vuit radiotelescopis situats als Estats Units, Mèxic, Xile, Espanya, Hawaii i l’Antàrtida.

En concret, 5 petabytes de dades, és a dir, més de 5 milions de gigues d’informació, que els científics han trigat dos anys a poder processar.

Aquest dimecres, Bouman ha mostrat a les xarxes socials la seva sorpresa i alegria en el moment de veure per primera vegada la imatge d’un forat negre.

El 2016, quan va començar a treballar en aquest projecte, Bouman era una estudiant d’Informàtica i intel·ligència artificial del MIT acabada de graduar.

Aquell mateix any, en una conferència TED (amb subtítols en castellà), Bouman ja va avançar que “potser veurem la primera foto d’un forat negre d’aquí un parell d’anys”. Ho raonava d’aquesta manera:

“És possible veure una cosa que, per definició, és impossible de veure? Bé, resulta que si ens acostéssim amb longituds d’ona de ràdio, podríem esperar veure una anella de llum causada per una lent gravitacional de plasma calent desplaçant-se al voltant del forat.”

Hi ha, però, una dificultat afegida, continuava Bouman, que és la gran distància entre el forat negre i la Terra. Ho explicava amb el següent exemple:

“Aquest forat negre està tan lluny de nosaltres que, des de la Terra, aquesta anella es veu increïblement petita, de la mateixa mida que, per a nosaltres, tindria una taronja a la superfície de la Lluna.”

Parlant de la Lluna, aquest dimecres el MIT ha comparat la feina feta per Katie Bouman amb la d’una altra dona científica, Margaret Hamilton, que va escriure el codi de programació de la missió Apollo 11, que va permetre que Neil Armstrong i Buzz Aldrin fossin els primers humans a trepitjar el satèl·lit natural de la Terra.

Text extret de “Katie Bouman, la dona que ha fet possible la primera fotografia d’un forat negre”.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s