Les màquines poden ser artistes?

Amb programes dintel·ligència artificial s’han creat quadres que, fins i tot per a experts en art barroc, són indistingibles d’un Rembrandt autèntic. S’ha compost la cançó Daddy’s car, que sona als Beatles de l’època de Revolver. És qüestió de temps que s’escrigui un conte o una novel·la convincents. I està obert el debat de si algun dia s’aconseguirà escriure poesia decent. Però el que cap programa d’intel·ligència artificial ha estat capaç de fer és trencar regles, crear alguna cosa nova i saber que el que ha creat té sentit, que és precisament el que van fer Rembrandt, els Beatles o Cervantes.

LaVanguardia-Web

Milers de persones que treballen en el camp emergent de la creativitat computacional tenen l’objectiu de construir programes capaços d’una creativitat equivalent a la humana. L’historiador Yuval Noah Harari prediu, en el best-seller 21 lliçons per al segle XXI (Debat / Edicions 62, 2018), que “a llarg termini, els algoritmes poden aprendre a compondre cançons senceres jugant amb les emocions humanes. (…) Si l’art consisteix a inspirar (o manipular) emocions, pocs o cap músic humans podran competir amb un algoritme així“. Per Harari, “a la llarga cap lloc de treball estarà fora de perill de l’automatització; fins i tot els artistes han d’estar previnguts“.

En canvi, l’astrofísic Martin Rees prediu, en el no menys recomanable On the future (Princeton University Press, 2018), que amb l’automatització “hi haurà una erosió del treball rutinari […] i un ressorgiment de les arts i l’artesania. Hem vist aparèixer xefs cèlebres. Hi haurà més possibilitats per a altres arts i més respecte pels seus exponents de més talent“.

Per ara, un dels exemples més emblemàtics de creativitat computacional és el projecte The Next Rembrandt, realitzat entre el 2015 i el 2016 per encàrrec d’ING i amb suport de Microsoft. Es va instruir a un programa d’intel·ligència artificial amb múltiples variables dels quadres de Rembrandt: colors empleats, percentatge d’homes i dones, proporcions facials, adreces de les mirades, fins i tot gruixos de pintura a les diferents zones de cada quadre… Després de la fase de aprenentatge, el programa va crear el seu propi Rembrandt, que es va pintar amb una impressora 3D i es va presentar al Festival Internacional de Creativitat Cannes Lions, on va ser premiat.

El resultat és espectacular!“, explica amb entusiasme Ramon López de Mántaras, director de l’Institut de Recerca en Intel·ligència Artificial (IIIA) del CSIC i un dels pioners en l’aplicació de la IA a la música. La clau està en el fet que “els sistemes de deep learning [aprenentatge profund] funcionen sempre que hi hagi patrons de detectar“. Les arts plàstiques es presten especialment a la identificació de patrons, que és el que permet reconèixer al primer cop d’ull si un quadre és (o sembla) 1 Rembrandt.

També es presta la música, perquè tots els components de ritme, harmonia, melodia i timbre es poden descriure matemàticament per alimentar algoritmes. Això és el que va permetre a François Pachet crear les primeres cançons íntegrament compostes amb IA quan treballava al Laboratori de Ciències de la Computació de Sony a París -al 2017 es va incorporar a Spotify-. La més coneguda d’aquestes cançons és Daddy ‘s car, que imita l’estil dels Beatles, encara que l’aficionat expert ha d’advertir que és un fake, perquè no es pot reconèixer cap rastre de Lennon ni de McCartney en la composició; sona vagament a Harrison, però tampoc de manera convincent.

Article complet de Josep Corbella a La Vanguardia

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s