Els experts pronostiquen que quan la gent deixi de ser biològica al 100% serà inevitable que neixi l’amor entre humans i dispositius digitals.
El cervell humà és la font de les emocions, les experiències i els records de les persones. Per aquest motiu, molts científics consideren que si hagués de replicar l’estructura i la funció de l’intel·lecte dels éssers de carn i ossos, caldria reproduir les vivències que aquest porta associades, el que equivaldria a repetir artificialment sensacions subjectives.
Com va assenyalar en la novel·la publicada en 1982 2010: Odyssey Two (Space Odyssey) l’eminent escriptor de ciència ficció Arthur C. Clarke, “tant si hem estat creats a partir del carboni com a partir del silici, cada un de nosaltres ha de ser tractat amb el degut respecte “. Amb aquest pressupost, investigadors com Ray Kurzweil pronostiquen que arribarà el moment en què les persones es declarin a sistemes d’intel·ligència artificial.
Tan a prop de la realitat hi ha el relat que es desenvolupava en la premiada pel·lícula Her (Spike Jonze, 2013), en què un home, personatge interpretat per l’actor Joaquin Phoenix, entaulava una relació afectiva amb un sistema operatiu informàtic, amb la veu de Scarlett Johansson? El mateix Kurzweil prediu que la intel·ligència artificial estarà a “el nostre nivell” en 2029, i que serà mil milions de vegades més capaç que els humans en 2040.
Segons indica aquest expert, en el següent nivell “arribarem a la fusió amb les màquines”. En un món en què l’existència de les persones en bona mesura no serà biològica, serà inevitable que hi hagi amor entre humans i dispositius tecnològics, afegeix. Warren Brown, psicòleg del Seminari Teològic Fuller i membre del Institut d’Investigació Cerebral de la UCLA (Estats Units), assenyala que la consciència “podria estar encarnada en alguna cosa no biològic”.
La facultat d’experimentar apassionades i poderoses formes d’amor ha estat un dels avantatges evolutives que ha permès que les persones hagin progressat com a espècie. Això ha estimulat l’impuls de procrear i de mantenir vius els éssers estimats ia un mateix. La possibilitat de programar la intel·ligència artificial perquè pugui sentir amor serviria per allunyar les previsions més apocalíptiques sobre la quarta revolució industrial.
Els avenços en aprenentatge automàtic i profund han propiciat que els robots i els ordinadors rivalitzin amb la gent en àrees que tradicionalment havien estat monopoli dels individus: el reconeixement de patrons, el processament del llenguatge natural, etc. Les xarxes neuronals artificials milloren sense necessitat que es doni la intervenció humana. Per ara, un dels límits el constitueix la consciència. Per aquest motiu, costava enamorar-se d’un objecte inanimat que no reflexionava ni podia correspondre els sentiments. No obstant això, la situació està canviant, i amb ella, les seves conseqüències.
CATEi 