CNMC sanciona amb 29,9 milions a 11 empreses d’informàtica per crear càrtel

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha sancionat a onze empreses per crear un càrtel en el subministrament de serveis d’informàtica i tractament de dades a l’Administració pública i els ha imposat multes que sumen 29,9 milions d’euros.

cnmc_seu_Madrid

Competència considera acreditat que aquestes empreses van cometre una infracció molt greu dels articles de la Llei de Defensa de la Competència i del Tractat de Funcionament de la UE.

Les empreses involucrades operaven en tot el territori nacional i oferien serveis d’informàtica i de tractament de dades, des de consultors en la instal·lació d’equips informàtics i aplicació de programes, fins a serveis de preparació de dades per al seu tractament i serveis de bases de dades.

Les empreses sancionades són Indra Sistemes, amb 13,5 milions d’euros; SAG Espanya, amb 6 milions; Atos Spain, amb cinc milions; Connectis ICT Services, amb 1,8 milions; IBM, amb 940.000 euros; Everis Spain, amb 800.000; Babel Sistemes d’Informació, amb 633.917; Cibernos Consulting, amb 616.038 euros; Gesein, amb 320.969; Accentur, amb 300.000 euros, i Next Computer Services, amb 46.760 euros.

La CNMC considera a Indra i SAG “instigadors de la trama”, mentre que la resta de les sancionades ho va fer “amb diferents graus de responsabilitat” i, a més, es va investigar a altres tres empreses per a les quals no es van trobar proves suficients per sancionar-les.

En la majoria de casos, els contractes comportaven la integració física del personal de les empreses ara sancionades o dels seus subcontractes en les plantilles dels clients com a personal de suport.

Entre els organismes afectats pel frau, es troben l’Agència Tributària, la gerència d’informàtica de la Seguretat Social i el Servei Públic d’Ocupació (SEPE), entre d’altres.

Les conductes il·lícites afectaven els procediments de contractació, que es feien de diverses formes.

Una d’elles era la creació d’unions temporals d’empreses (UTE) de caràcter instrumental i la subcontractació preferent de determinades empreses a les que s’assegurava un percentatge de facturació i unes condicions més avantatjoses que a altres empreses subcontractades a canvi que no participessin en ofertes alternatives en la licitació.

També presentaven ofertes de cobertura parell assegurar l’adjudicació de contractes mitjançant concurs o procediments negociats, cedien claus de patrimoni o s’inhibien de presentar ofertes per certes empreses en determinats concursos ia canvi d’un altre tipus de favors.

Amb tot això reduïen la competència entre les empreses que es presentaven al concurs públic, ha indicat la CNMC, que ha assenyalat que la intensitat de la participació de les empreses variava en funció de l’organisme que convocava les licitacions i del tipus de concurs.

El Economista

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s