Professors d’escoles rurals que desafien l’ensenyança tradicional

Un programa del Ministeri i Samsung dota 30 col·legis públics de zones deprimides amb tauletes per modernitzar les seves metodologies.

noticia_normal_recorte1.jpg

Et pots treure la plaça, oblidar-te del món i fer classe de la mateixa manera que fa 20 anys. Ningú et dirà res“. Fernando Fernández és des de fa set anys el director del col·legi públic Rioturbio, i durant tot aquest temps s’ha negat a acomodar-se. Ha invertit part del seu temps lliure a formar-se en noves tecnologies per modernitzar les pedagogies del centre, l’únic col·legi de Rioturbio, un poble de la conca minera asturiana amb 900 habitants. “Els nens ja no aprenen com abans i els professors no els podem donar l’esquena i seguir pel nostre compte“, explica Fernández, que destinarà part de les vacances a seguir un curs online de robòtica que li costa 150 euros.

Per ell, la prioritat és oferir als alumnes el que no poden tenir a casa: Internet i tauletes. “La majoria són famílies amb ingressos baixos; es van acabar les prejubilacions de la mina i cada dia hi ha més atur“, explica mentre ensenya les instal·lacions del col·legi, un edifici antic dividit en dues parts per una parròquia que arrossega les restes de l’educació segregada per sexes. A les parets hi ha penjades les orles de generacions anteriors, i dels 500 estudiants que hi havia als anys vuitanta han passat a 55. “Molts dels xavals tenen famílies desestructurades i no podem pretendre que vinguin cada dia contents a classe. La tecnologia ens ajuda a enganxar-los“.

Rioturbio és un dels 30 col·legis públics de 13 comunitats autònomes dins el projecte Smart School, en què col·laboren l’ Ministeri d’Educació i Samsung des de fa tres anys per dotar les escoles de tauletes i mesurar l’impacte dels dispositius en l’aprenentatge. Només els alumnes de quart, cinquè i sisè disposen de tauletes, i aquest any el centre ha comprat cinc robots Lego per ensenyar a programar amb els diners que reben de la Conselleria d’Educació.

El paper del director de centre és clau; la nostra política és donar autonomia al col·legi perquè decideixi què fer amb el pressupost. Imposar els canvis des de dalt no funciona“, explica Francisco Laviana, director general d’Ordenació Acadèmica de la conselleria d’Educació de Astúries. Pel proper curs l’Administració costejarà la instal·lació de la fibra òptica a la seva xarxa d’escoles rurals. “Va passar amb les pissarres digitals, les van distribuir per tots els centres i no les vam aprofitar perquè no estàvem formats. Cada escola ha de liderar el canvi al seu ritme“, opina el director del col·legi  Fernando Fernández.

La tecnologia també comporta modificar els mètodes d’avaluació. Els professors de Rioturbio utilitzen aplicacions com Kahoot per mesurar el coneixement dels estudiants, una eina amb format de joc que permet crear qüestionaris i introduir vídeos i àudios. L’autoavaluació, en la qual els estudiants valoren el seu progrés, és una altra de les novetats. Els docents d’aquest centre dediquen 70 hores a l’any a formar-se amb els cursos del  Institut Nacional de Tecnologies Educatives i Formació del Professorat (Intef).

El programa Smart School es basa en el projecte Aula del Futur, una iniciativa posada en marxa per la European Schoolnet a Brussel·les, una xarxa de 34 ministeris d’educació europeus centrada en la investigació de noves metodologies educatives. “Els espais tenen un impacte en l’aprenentatge i serveixen per trencar els patrons de comportament, l’actitud passiva que comporta l’aula tradicional“, explica Elena González, experta en espais educatius i assessora del projecte a Espanya. La gran aposta són els “microespais” dins de l’aula per fomentar la creativitat. En Rioturbio els passadissos de l’escola estan plens d’activitats i creacions dels alumnes.

Intef i Samsung han format a 18 professors de tot Espanya per visitar les escoles i guiïn la seva transformació. Raúl Vela, director del col·legi Agapito Marazuela, en el Real Lloc de Sant Ildefons, és un d’ells. “El més important és canviar la mentalitat dels docents, que estan acostumats a explicar els continguts i veure’ls bolcats en un examen. La tecnologia trenca amb això, tomba seus esquemes“, assenyala. Investigar, buscar dades i fer un seguiment de les tasques són, segons Vela, les funcions essencials de les tauletes. En el seu centre han retirat els llibres de text en 16 grups de primària; només mantenen els d’anglès i música.

La tecnologia per si mateixa no té sentit, ha de servir per a un propòsit”, considera Laviana, el director general d’Ordenació Acadèmica. L’objectiu del col·legi Rioturbio aquest curs estava molt clar: dotar de personalitat al poble i canviar el nom seus carrers. A la fi dels 60 l’empresa siderúrgica Fàbrica de Mieres, propietària del terreny on avui es troba la població, va construir blocs d’habitatges per a albergar a tots els treballadors de la mina i va nomenar els seus deu carrers amb lletres de l’abecedari: de l’E a la M.

Els estudiants van crear el bloc Un nom per al meu carrer i van documentar amb els seus tabletes cadascuna de les seves accions: les seves reunions amb les associacions de veïns, la seva exposició del projecte en el ple de l’Ajuntament de Mieres o la recollida de signatures. Ho van aconseguir. Esperança, Memòria o Llibertat són alguns dels nous noms.

Notícia d’Ana Torres MenárguezEl País

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s