Madrid i Barcelona avancen posicions en l’índex de ciutats intel·ligents d’IESE que segueix liderant Nova York

Per tercer any consecutiu Nova York s’erigeix com la ciutat més intel·ligent del planeta, seguida, com l’any passat, de Londres en segona posició i París ocupant la tercera plaça de la nova edició del  Índex IESE Cities in Motion (ICIM) que elabora l’centre de Globalització i Estratègia.

Taula ciutats index IESE cities in motion 2018

Pel que fa al desenvolupament de les ciutats espanyoles, cal baixar al lloc 25 de les 165 ciutats estudiades, per trobar a Madrid, seguida de Barcelona, en el lloc 26. Les dues ciutats han millorat respecte a l’índex publicat el 2017, on ocupaven la plaça 28 i 35, respectivament.

De manera molt significativa retrocedeix Màlaga, que passa del lloc 51 al 89 i Sevilla, que perd 17 posicions en aquesta edició, situant-se en el 85. En total són 12 les ciutats espanyoles incloses entre les 165 més intel·ligents del món.

Ciutats que cauen davant d’altres que es mantenen estables

La llista de les deu ciutats més intel·ligents del planeta tot just presenta canvis en l’últim any. L’únic moviment és la pujada d’un lloc d’Amsterdam, que es col·loca desena i desplaça a Berlín fora del top 10. De fet, l’evolució de l’índex des de 2015 també mostra una gran estabilitat en els primers deu llocs, excepte per les rivalitats de Londres i Nova York per la primera posició; la de Hong Kong i Toronto per la vuitena, i la de Berlín i Amsterdam per la desena.

Si obrim el focus de l’estudi dirigit pels professors Pascual Berrone i Joan Enric Ricart, per abastar els primers cinquanta llocs de la classificació, s’han registrat avanços significatius en els dos últims anys, com els de Milà (45), que avança tretze posicions gràcies a la seva fortalesa en medi ambient i projecció internacional; Hèlsinki (22), que puja nou per la seva millor acompliment en les dimensions d’economia, cohesió social i capital humà, i Barcelona (26), que guanya vuit llocs per les seves millores en cohesió social i economia.

També es poden apreciar caigudes destacades com les d’Oslo (23), que descendeix onze llocs sobretot per un pitjor resultat en economia i mobilitat i transport; Tallinn (50), que baixa deu llocs per l’economia i la projecció internacional, o Munic (37), que descendeix nou per la seva mala gestió en medi ambient, projecció internacional i tecnologia.

Europa, més ben posicionada

Europa, amb 12 ciutats entre les 25 primeres del rànquing, torna a ser l’àrea geogràfica més ben posicionada. El segueixen Amèrica del Nord, amb sis; Àsia, amb quatre (totes en el top 10), i Oceania, amb tres.

Tòquio (4) és la ciutat asiàtica més ben situada i Melbourne (12) és la líder entre les representants d’Oceania. La primera d’Orient Mitjà que apareix en la classificació global és Dubai (60). Buenos Aires (76), per la seva banda, és l’urbs llatinoamericana més ben situada. Pel que fa a les ciutats africanes, totes se situen en posicions molt endarrerides: Tunísia, la primera, no apareix fins al lloc 134 de la llista.

Evitar el desequilibri en les ciutats

Tot i que aquesta nova edició de l’índex sembla confirmar la predominança de les grans megaurbs (Nova York, Londres, París, Tòquio o Seül) entre les ciutats més intel·ligents, els autors es recolzen en els exemples de ciutats mitjanes (Amsterdam, Melbourne o Copenhaguen) i fins i tot petites (Reykjavík o Wellington) per destacar que la mida importa, però no és condició imprescindible per obtenir bons resultats.

L’informe també destaca que trobar l’equilibri és un procés complex, permanent i que requereix visió de conjunt. No n’hi ha prou amb ser bo en una sola dimensió, ja que això només produeix ciutats “desequilibrades”. És el cas, per exemple, de Montevideo, Bangkok, Kíev i Doha, totes situades a la segona meitat de la classificació.

De fet, només un selecte grup de ciutats, com Amsterdam, Seül i Melbourne, són capaços de fer-ho moderadament bé en totes les dimensions. I és que resulta difícil conjugar algunes dimensions, com el progrés econòmic amb la cohesió social, o la mobilitat i el transport amb el medi ambient. És un repte amb el qual també breguen ciutats tan ben classificades com Nova York, Londres o París, 3 metròpolis que obtenen resultats deficients en cohesió social.

Els autors insisteixen, així mateix, en la necessitat d’adoptar una perspectiva de llarg termini per dur a terme les transformacions necessàries, ja que els canvis solen ser lents. I recomanen començar sempre amb un bon diagnòstic de la situació.

eSMARTCITY

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s