El científic que ocupa el despatx d’Albert Einstein guanya el Nobel de les Matemàtiques

Robert Langlands rep els 623.000 euros del Premi Abel per unes idees que va oferir llençar a la paperera el 1967.

Robert Langlands

Una carta va canviar per sempre el rumb de les matemàtiques i, per tant, el de la humanitat sencera. La seva història comença el 6 de gener de 1967. El grup The Doors acabava de llançar el seu primer disc i un actor anomenat Ronald Reagan prenia possessió com a governador de Califòrnia. Aquell dia, en un passadís abans d’una conferència, dos professors de l’Institut d’Estudis Avançats de Princeton (EUA) van coincidir i es van posar a parlar. Amb prou feines es coneixien. Un era el francès André Weil, que als seus 60 anys era el millor matemàtic del planeta. I l’altre era Robert Langlands, un desconegut canadenca de 30 anys.

Nerviós davant d’una llegenda viva, Langlands va intentar aprofitar la casualitat per explicar-atropelladament les idees que havia tingut en els últims dies. “Millor enviem una carta”, li va dir Weil per treure-se’l de sobre educadament. Altres persones haguessin desistit, però el rebuig no va desanimar Langlands, que va escriure a mà 17 pàgines de carta, Amb una lletra il·legible per moments i plena de guixades. “Si està disposat a llegir-la com a pura especulació, l’hi agrairia. En cas contrari, estic segur que tindrà una paperera a mà”, va escriure el jove. Més de mig segle després, Langlands, als seus 81 anys, s’asseu al despatx que va ocupar Albert Einstein a l’Institut d’Estudis Avançats de Princeton. I les idees que va plasmar en aquella missiva -embriones d’una gran teoria d’unificació de les matemàtiques- han guanyat avui el Premi Abel, dotat amb 623.000 euros i considerat el Nobel de la disciplina.

L’Acadèmia de Ciències i Lletres de Noruega, que concedeix el guardó, aplaudeix el “programa visionari” del canadenc, nascut a New Westminster, prop de Vancouver, el 1936. Aquelles 17 pàgines, que podien haver acabat a la paperera el 1967, van parir una nova forma d’entendre les matemàtiques a la qual es van sumar investigadors de tot el món, donant lloc a l’anomenat Programa Langlands. En el seu llibre Amor i matemàtiques, El rus-nord-americà Edward Frenkel descriu el programa com “una teoria fascinant que teixeix una teranyina de sensacionals connexions entre camps matemàtics que a primera vista semblen trobar-se a anys llum de distància: àlgebra, geometria, teoria de nombres, anàlisi i física quàntica” . Per Frenkel, “si veiem aquests camps com continents en el món ocult de les matemàtiques, el Programa Langlands constituiria el dispositiu definitiu de teletransport, capaç de portar-nos instantàniament d’un a un altre, d’anada i de tornada”.

Robert Langlands - Fragment carta

Fragment de la carta enviada per Robert Langlands a André Weil en 1967. IAS

El 1967, André Weil no va rebre la carta amb molt entusiasme, però la va fer passar a màquina i ràpidament es va difondre entre la comunitat matemàtica mundial. El mateix Weil havia escrit gairebé tres dècades abans una altra missiva que també forma part de la història de les matemàtiques. Es la va enviar a la seva germana el 26 de març de 1940 des de la presó de Bonne-Nouvelle, a la ciutat francesa de Rouen, on havia estat empresonat per desertar en plena Segona Guerra Mundial. Com soldat, argumentava, ell era “completament inútil”, però com a matemàtic podria ser “d’alguna utilitat”. La seva germana era la filòsofa Simone Weil, que el 1936 s’havia enrolat en la columna anarquista de Buenaventura Durruti al començament de la guerra civil espanyola.

En la seva carta a Simone, André expressava el seu desig d’unificar camps diferents de les matemàtiques amb una mena de “pedra de Rosetta”, el monument les inscripcions en diferents idiomes van permetre al segle XIX desxifrar els jeroglífics egipcis. “Langlands va participar d’aquest somni d’André Weil, en explorar l’existència d’aquestes connexions”, opina Oscar García Prada, de l’Institut de Ciències Matemàtiques, a Madrid. “El Programa Langlands és com una màquina de somnis, molt realitzables, tot i que moltes de les seves conjectures encara estan per demostrar”, explica l’investigador espanyol.

En un món en què les matemàtiques són imprescindibles per buscar alguna cosa a Internet, fer transaccions de diners o enviar un missatge de text, les idees de Langlands han obert nous camins encara inexplorats. El veredicte de l’Acadèmia de Ciències i Lletres de Noruega dóna una idea de la seva complexitat: “El reconeixement realitzat per Langlands de la connexió entre les representacions dels grups de Galois i les representacions automorfas implica una perspectiva inesperada i fonamental, actualment denominada functorialidad de Langlands. El postulat bàsic de la functorialidad de Langlands és que les representacions automorfas d’un grup reductiu estarien relacionades amb les representacions de Galois d’un grup dual per mitjà de les funcions L”. Per als profans, sembla un altre idioma. Però és la pedra de Rosetta.

MANUEL ANSEDE – EL PAÍS

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s