Simplement llibertat

En el temps semblen molts anys. Alguns dissabtes d’estiu el pare m’agafava la mà i baixàvem a la parada del 29 davant les cotxeres del carrer Borrell. Autobusos de color verd fosc-clar que enfilaven carrers de llambordes sorolloses. Recordo que agafàvem com una gran excursió un rodalies a l’estació de França després del trajecte urbà i acabàvem (després d’un gran viatge) a la platja de Vilassar…. tota una excursió.

freedom-censored-670x335

Us parlo de l’època final del franquisme… dels primers anys 70. Han passat tants anys, però de sobte me n’adono que no. No ha passat cap temps.

En ple segle XXI, després de més de quaranta anys despertem. És com un gran somni col·lectiu: teníem tan poc, tan poc… Els pares tenien tan i tan poc i havien patit tant, que tota una generació es va conformar amb l’engany de l’evolució del règim dictatorial a una democràcia falsa, buida, sorda…

El règim del 78 va ser molt millor que la dictadura: era fàcil, al principi. Ara, esgotat i esmicolat en si mateix, ens ofereix la seva veritable imatge.

Ens van enganyar amb el creixement en una bombolla, amb els Jocs Olímpics fets des de l’esforç de la gent… amb Internet.

Internet. L’expressió màxima de la llibertat sense fronteres. Ho ha canviat tot, també  les ciutats. Internet ens ha obert els ulls, per allò que és bo i allò que és dolent. No sap de fronteres, no sap de limitacions.

El règim s’ha descobert. Actuant com una rèmora del segle XIX ataca a Internet com ho fa amb impremtes i diaris, com ho farien els més àvids dictadors d’aquella centúria. Però Internet, la Xarxa, amb les seves imperfeccions, és el canal per la interconnexió cultural, per a l’intercanvi de coneixement, de cultura…

El règim no vol que la gent sàpiga, per això es descobreix i tanca, prohibeix, limita,  coacciona i amenaça: no podeu navegar, no podeu rebre correus, no podeu… No podeu rebre informació política, que s’escampa com l’oli.

Però Internet no s’aturarà:  és imparable, i nosaltres farem que encara sigui un espai de llibertat. Perquè ara està en joc la nostra llibertat… més enllà de la nostra independència, o la nostra dependència.

Denunciarem sense pal·liatius davant les organitzacions internacionals l’abús que l’estat espanyol està fent al tancar, prohibir i denegar l’accés a informació absolutament legal i lícita. I ho farem perquè la informació veraç no és partidària: genera opinió. I l’opinió genera cultura.

Després de tants anys, la imatge de les llambordes continua essent present. És això el que volem?

Eduard Martin LIneros
President de l’Associació de Professionals TIC de Catalunya
Degà del Col·legi d’Enginyeria Informàtica de Catalunya
CEO de la Fundació puntCat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s