Claus de l’aliança tecnològica contra el terror

Facebook, Google, Twitter i Microsoft reconeixen la complexitat de la feina que comporta la seva recent acord enfront de la propaganda de grups violents a Internet.

L’acord es va crear amb gran publicitat. Google -quant representant de YouTube, el major magatzem de vídeos del món-, Twitter, Microsoft i Facebook signaven una aliança per combatre el terrorisme. Ho faran tractant de perseguir, localitzar i bloquejar els continguts que inciten a actes terroristes i la propaganda que els grups violents fan servir per captar adeptes i que cada dia es comparteixen a la Xarxa. I per a això faran servir un sistema de referenciació d’imatges i continguts “nocius”.

claus-de-l-alianca-tecnologica-contra-el-terror

Sis setmanes després d’aquest anunci, les principals empreses d’Internet parlen amb cautela i es mostren prudents sobre els resultats. Compartir internament tots els continguts sospitosos en resulta una tasca complexa que, reconeixen, trigarà a donar fruits. Mentrestant, els experts en ciberseguretat veuen en l’aliança un pas necessari, però insuficient davant la quantitat d’amenaces i accions que sorgeixen i es coordinen a la xarxa de xarxes.

Les tècniques emprades pels gegants d’Internet són molt similars a les que es fan servir, per exemple, per perseguir la pornografia infantil en línia. El sistema es basa en l’etiquetatge de les imatges de manera interna, expliquen fonts de Facebook, l’única de les firmes que ha comentat a El País detalls de l’acord assolit. Un equip de cada empresa analitzarà amb un motor d’intel·ligència artificial els vídeos i les imatges de les seves plataformes. Després, marcaran les que considerin nocives amb una etiqueta única que servirà per poder seguir-les i localitzar-les si es comparteixen en una altra plataforma.

Joc del ratolí i el gat

“Diguem que un vídeo de l’Estat Islàmic (ISIS, en les seves sigles en anglès) apareix a Twitter. El detecten i l’eliminen. Però també ens avisen la resta perquè comprovem si està en els nostres arxius i ho fem desaparèixer”, detallen aquestes fonts de la xarxa social de Mark Zuckerberg, amb 1.800 milions d’usuaris. La prioritat és, a més, saber de quins països parteixen els enviaments i la difusió inicial del material violent o propagandístic per poder treballar sobre el terreny.

El món de la ciberseguretat és com un etern joc del gat i la rata. Tan aviat es celebra un triomf com es torna a la persecució. Comptar amb un enemic difús, de complicada localització i, sobretot, gran enginy per esquivar les tècniques de detecció complica la caça. “Les imatges poden modificar-se amb un filtre, amb més brillantor, o afegint un segell, un canvi de to … O en els vídeos de YouTube es pot canviar una part i així ja és un contingut nou. El hash [l’etiqueta de referència per al seguiment] hauria de ser un altre”, explica Jaume Blasco, director dels laboratoris de AlienVault, una empresa de ciberseguretat de Silicon Valley.

Michel Fertik, expert en privacitat i fundador de Reputation.com, veu positiva l’aliança, encara que sense perdre el sentit crític: “És bo que es busqui un fre a la propaganda, la fórmula preferida per reclutar terroristes, però s’ho han de prendre de debò. No només han de limitar el que està a la llum de tots, sinó el que subjau, encriptat i molt més rellevant”. Fertik, que encapçala un fons de capital risc a Califòrnia, mostra la seva preocupació per altres serveis d’ús comú entre joves, però fora del radar: “snapchat, Telegram … Tenen un accés difícil però gran capacitat de difusió. Són efímers”.

4iQ  és una firma especialitzada en ciberseguretat per governs i organitzacions privades, especialista en l’anàlisi de la Internet oculta (deep web i dark web). “La formació i el reclutament en organitzacions terroristes es dóna a través d’aquests canals, però en molts altres cada vegada ho van amagant més usant tot tipus de protocols de comunicació, publicació i buscant l’anonimat. Per exemple, usant xarxes Tor o la missatgeria xifrada de consoles de videojocs com PS4”, explica el seu director tècnic, Julio Casal.

L’aliança entre les grans tecnològiques té bastants matisos: cadascuna, per exemple, decideix què comparteix a la base de dades comuna. No s’ha proposat una meta comuna quantificable. A la fi de 2017, els seus membres pretenen compartir de manera pública conclusions i èxits, però no abans. Argumenten que és un assumpte que necessita privacitat i que tots estan aprenent.

Blasco creu que aquest pas ha sorgit abans del canvi presidencial per un motiu: “La incertesa davant de la nova administració és palpable. Han preferit reaccionar a les pressions de l’equip actual a sotmetre a un marc més rígid, amb nova regulació i obligacions més dures”. En els dos últims anys, de manera més notable després de l’atac a Sony, tant el President Obama com Ashton Carter, el màxim responsable del Pentàgon, han realitzat successius viatges a Silicon Valley, per tal d’aconseguir dades sensibles per a la seguretat de l’Estat .

Fertik llança un missatge final tant a usuaris com a la indústria tecnològica: “Als primers, que sempre que vegin alguna cosa sospitosa, el avisin, que el reportin. Aquest és el primer pas. A les empreses d’Internet que s’ho prenguin seriosament. Ens aniria molt millor que posessin la mateixa atenció i capacitat tècnica en tallar aquest contingut que la que es posa, per exemple, en la publicitat programàtica. És una responsabilitat pública”.

NOVES TÈCNIQUES PER A PERSEGUIR ELS DELICTES

La comunicació entre els terroristes i el reclutament de nous militants adopta noves formes que l’aliança tecnològica tractarà de desentranyar i perseguir.

L’expert en privacitat Michael Fertik, fundador de Reputation.com, comenta una tècnica enginyosa i senzilla usada comunament per delinqüents per comunicar-se sense deixar massa rastre. Creen un compte de correu, comparteixen la contrasenya i no envien cap missatge: “Poden estar a 10.000 quilòmetres i estar en contacte sense que es percebi. Fan servir la carpeta de missatges en esborrany com si fos una missatgeria, com un tauló. Aquí poden posar-se d’acord sense que quedi com a enviat”.

Jaume Blasco, director de l’empresa de ciberseguretat AlienVault, explica el funcionament de les noves formes de reclutament: “Els grups terroristes capten nous membres amb molt pocs recursos. És cert que Twitter i Facebook són de les [xarxes] més afectades, però també que podrien haver fet més per frenar-lo”.

Juliol Casal, director de l’empresa de ciberseguretat 4iQ, opina: “Podem saber molt a través d’anàlisi de grafs de relacions, veure els nodes i la seva influència. En general, les xarxes socials serveixen per a fins propagandístics. El contingut requereix d’un rastreig a més baix nivell”.

ROSA JIMÉNEZ CANO – EL PAÍS

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s