La demanda d’enginyers i els seus sous es disparen a Barcelona

Les ‘start-up’ i les multinacionals atreuen informàtics i ‘telecos’ de tot el món.

“Cada setmana se’ns en van enginyers”, es va lamentar recentment Gerard Piqué, el futbolista del FC Barcelona, comentant als mitjans els reptes que afronta la seva empresa Kerad Games, una emergent que desenvolupa videojocs. I el Piqué empresari no està sol en la seva queixa. Els caçatalents tenen dificultats per cobrir vacants de programadors i desenvolupadors, assenyala Josep Grinyó, director de Sapientis. I fins i tot Telecos.cat, l’associació professional dels enginyers de telecomunicacions catalans, explica que la seva borsa de treball no dona l’abast… i que el seu responsable va trobar una feina més bona i va marxar divendres!

enginyers-informatica-i-telecos-creix-la-demanada

“Fa molt que en aquest sector no hi ha atur i fa ja quatre o cinc anys que pugen els sous. Ara, tot i això, aquest procés s’ha accelerat”, explica Marc Monguió, president de Jobfluent.com, un portal d’ ocupació especialitzat en empreses emergents. Així, afegeix Monguió, un enginyer informàtic mitjà cobra ara un salari d’entre 35.000 i 42.000 euros bruts anuals, un terç més que els sous que es pagaven al sector el 2012. Josep Grinyó, caçatalents de Sapientis, recorda, tot i això, que els salaris encara estan per sota dels nivells d’abans de la crisi i són pràcticament la meitat que els de Suïssa, França, Ale­manya o el Regne Unit. Aquest factor, assenyala, és un dels que impulsa ara les pujades de sous: les empreses que busquen enginyers d’altres països o que volen captar-ne ­alguns de locals que durant la crisi van haver d’emigrar es veuen forçades a augmentar els salaris per aconseguir que vinguin.

“Entre els informàtics sempre hi ha hagut poc atur –explica Monguió–, però fa uns anys eren llocs de treball poc valorats. Això ha canviat completament. Abans els informàtics estaven als soterranis i ara les empreses els col·loquen als àtics de les oficines i ofereixen massatgistes i gimnasos per retenir-los. I a les consultores, que tenen una cultura corporativa molt diferent de la de les empreses emergents i menys atractiva per als joves, els millors enginyers guanyen més de 100.000 euros, i fins i tot més que els mateixos ­socis”.

Jobfluent té ara mateix al seu web 789 demandes d’ocupació a Barcelona de 307 empreses emergents del sector com ara Social Point, Typeform, King, eDreams, Camaloon, Whisbit, Marfeel, Scytl o Tiendeo. “Hi ha empreses que tenen posada la demanda de programador informàtic de manera permanent perquè com que estan creixent sempre els cal incorporar-ne més”, assegura.

Al sector no hi ha ni becaris: grans empreses com Cisco o Indra van a les escoles d’enginyeria a contractar els estudiants a dotzenes i els ofereixen una carrera internacional, de manera que quan per fi es titulen ja estan treballant, amb uns salaris inicials d’uns 20.000 euros.

“La situació perjudica especialment les pimes, i encara més les empreses com la nostra que no som a Barcelona”, assenyala Jordi Utiel, president de VSN, una firma de Terrassa especialitzada en la creació i distribució digital de continguts audiovisuals. “Els caçatalents tempten els nostres enginyers i és difícil retenir-los més de dos o tres anys, i encara més substituir-los”, assegura. Aquesta situació ha portat a la firma a ubicar el seu centre de desenvolupament a Alacant, on el mercat laboral està menys tensionat.

La demanda d’informàtics i enginyers de telecomunicacions s’ha disparat més enllà de les empreses del sector, per la digitalització de tots els sectors tradicionals, i ha coincidit a Barcelona amb el boom de les empreses emergents (n’hi ha més de 1.100 segons un estudi de la Generalitat) i amb la implantació de centres tecnològics de multinacionals: segons les dades de la consultora JLL, aquestes firmes han llogat el 53% de les oficines que han sortit al mercat, és a dir més de 150.000 m2. Aquestes multinacionals porten a Barcelona enginyers d’arreu d el món, però ni així no es cobreix la demanda que elles mateixes generen, reconeix Grinyó.

La creixent demanda d’enginyers coincideix amb la falta de vocacions per cursar els estudis corresponents: només el 19,5% dels universitaris catalans fa enginyeria o arquitectura i el seu nombre ha baixat respecte a fa vint anys, segons Telecos.cat.

ROSA SALVADOR – LA VANGUARDIA

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s