Professions sense atur

Falten experts en camps molt nous com ciberseguretat o gestió massiva de dades. Les empreses pateixen per cobrir les vacants. Els idiomes requerits en compliquen la recerca

professionals amb molta demanda avui

Amb una taxa d’atur disparada que en el cas dels joves n’afecta un de cada dos, són pocs els estudiants que no pateixen pel seu futur laboral. N’hi ha uns quants, però, que saben que tindran feina tan bon punt acabin la formació. Són la majoria d’enginyers (menys els d’Obres i Camins, que arrosseguen la ressaca de la crisi del totxo) i altres perfils tècnics relacionats sobretot amb les noves tecnologies. Un estudi que està ultimant el Col·legi d’Enginyers Informàtics de Catalunya (COEINF) indica que, entre els seus col·legiats i col·legiades, la taxa d’atur és del 3,2%. Segons l’agència de qualificació universitària, a més, el 90% dels titulats en aquesta llicenciatura troben la seva primera feina al cap de menys de tres mesos.

És tot el contrari del que passa amb la resta de mortals, que veuen com els seus currículums fan companyia a centenars de currículums més que les companyies guarden per quan vinguin temps millors, les empreses que busquen informàtics i altres perfils tècnics molt especialitzats paguen per tenir estand en fires del sector i poder-hi conèixer candidats. “Si pengem un anunci ningú no s’hi apunta perquè pràcticament no hi ha atur i, per tant, la gent no busca feina”, argumenta Marta Miravent, responsable de reclutament del grup GFT. “Però fins i tot a les fires hi vénen pocs alumnes –continua– i per això hem de ser proactius nosaltres, buscant candidats que ens interessin, per exemple, en xarxes socials com Linkedin”, explica.

El grup GFT es dedica a proveir de serveis informàtics el sector financer i Miravent pateix en primera persona els problemes per trobar personal. Sobretot, especialistes en big data (gestió de grans volums d’informació), dissenyadors web, experts en experiència d’usuari (s’encarreguen de la interfície de la web o aplicació tenint en compte els objectius proposats), desenvolupadors de software o arquitectes J2EE, bàsics per optimitzar la tecnologia Java.

Empreses exigents

Els canvis constants en les tecnologies fan que mentre algunes feines tenen un atur estructural, unes poques professions es cotitzin a l’alça. També hi té molt a veure la transformació que han hagut de fer les empreses per sobreviure. Carlos Abelló, director de la divisió d’Adecco que recluta especialistes d’alt nivell, confirma que “amb la crisi hauria de ser fàcil trobar candidats per totes les posicions però les empreses s’han especialitzat tant que també necessiten treballadors molt especialitzats”.

Com que el context ho permet, també s’han tornat més exigents. Abelló en posa exemples: “Si fa cinc o sis anys, per entrar en el món de les cerveses n’hi havia prou amb una persona que hagués tocat temes de gran consum, ara les companyies volen un sènior que hagi treballat aquell mateix producte i, a més, amb idiomes.” Els idiomes ja no es limiten a l’anglès, perquè les empreses se n’han hagut d’anar molt més lluny per fer front a la caiguda de vendes. Segons el directiu d’Adecco, els perfils més buscats actualment són els d’expert en màrqueting digital en empreses de gran consum, automoció o alimentació, controllers financers (“un clàssic”) i especialistes en robòtica, automatització i citogenètica. El de les noves tecnologies és “un món a part”. “Aquí l’atur és de gairebé zero –relata –, es busquen programadors de codis que canvien d’un dia per l’altre i costen de trobar els que estiguin al dia del més nou i que compleixin tots els requisits demanats”.

“Es necessiten informàtics, enginyers, experts en biotecnologia, aeronàutica, exportacions… que compleixin el mix requerit”, és a dir, experiència i idiomes, constata Salvador Sicart, director de la consultoria de selecció de personal de Hays. “Els idiomes són imprescindibles –reflexiona– i ja no l’anglès, sinó una segona llengua estrangera i, a més, amb un nivell molt alt, de 8 o 9 sobre 10.” Segons l’estudi de sous de Hays, un enginyer que parla alemany cobra entre un 15% i un 20% més que el que no domina l’idioma. Anualment la consultoria elabora un informe sobre el desajustament entre oferta i demanda del mercat laboral. Per nivell de dificultat, l’Estat espanyol està en tercer lloc.

Tot plegat, evidentment, dóna a aquests professionals més poder de negociació. Potser ja no poden presentar-se a una entrevista de feina declarant obertament que no estan disposats a treballar per menys d’una determinada quantitat al mes –com passava abans de la crisi–, però continuen tenint més bones condicions que la resta de professionals. A més, la tímida recuperació es comença a notar. Tant les empreses d’intermediació com els col·legis de professionals noten canvis. Segons Carlos Abelló, d’Adecco, “abans la força de negociació era brutal, quan entrevistaven candidats ens parlaven del sou que volien, ara els salaris han baixat entre un 25% i un 40% perquè és el que marca l’empresa, però per primer cop des de la recessió, aquest 2015 tornem a veure contraofertes”.

La responsable de reclutament de GFT admet que com que la majoria de professionals tenen feina, “si els vols amb experiència s’han d’anar a buscar a la competència”. “Però intentem no entrar en una guerra de preus –continua– sinó oferir sobretot un projecte interessant, que engresqui el professional que volem.” Mingo Olmos, degà del Col·legi d’Enginyers Informàtics calcula que els sous dels professionals representa que han baixat un 30% amb la crisi, però també constata que “encara que no pugin torna a haver-hi una guerra de talent”. En els pitjors temps de recessió, explica, l’atur va arribar al 10% i assenyala que, en el seu camp, els professionals més buscats estan relacionats amb “posicions molt noves, com ciberseguretat, big data i l’estudi de l’ús pràctic de noves aplicacions.

Problema a tot Europa

Pere Homs, director general dels Enginyers Industrials de Catalunya, recorda que els seus associats “sempre han tingut un accés relativament fàcil al mercat laboral, potser més limitat amb la crisi”, però aquest any també ha notat una millora “clara”. El nombre d’ofertes de feina a la borsa de l’escola ha augmentat un 50%. Homs alerta, però, que hi ha un “problema de retenció talent perquè les propostes professionals que arriben per exemple d’Alemanya són molt atractives, no només pel sou sinó pels projectes oferts”.

Mingo Olmos coincideix: “Al col·legi d’enginyers informàtics ens arriben contínuament ofertes d’altres països.” “Allà tampoc troben gent –indica– i com que els salaris són més alts esperen treure’n d’aquí.” De fet, tot i que la manca de determinats professionals torna a evidenciar que a casa nostra cal més connexió entre el món universitari i les necessitats reals de les empreses, és un problema generalitzat a Europa. A Brussel·les estimen que cada any caldran 150.000 nous professionals en tecnologies de la informació i la comunicació i qualifica d’“inacceptable” que mentre la taxa d’atur està disparada el 40% de les companyies que busquen aquest tipus de treballadors tinguin dificultats per trobar-los”. “Això és una pèrdua de talent humà, alguna cosa falla”,  lamenta.

Font: El Punt Avui via COEINF.cat

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s