Itàlia portarà a un fòrum de l’ONU una declaració sobre drets dels internautes. El text regula la protecció de dades, el dret a l’oblit i la neutralitat de la xarxa
Navegar anònimament a internet és un dret, així com no figurar eternament en els motors de cerca. L’usuari ha de tenir la possibilitat de conèixer el seu perfil digital i modificar-lo. Ni els tribunals ni les administracions poden adoptar mesures sobre les persones que siguin fruit només de la informació generada pels algoritmes i càlculs de probabilitats a la xarxa. Aquests i altres drets i deures figuren en la primera Constitució d’internet, aprovada pel Parlament italià. La iniciativa ha estat presentada als parlamentaris de 24 països europeus i el proper novembre serà portada a l’Internet Governance Forum del Brasil com a proposta per a un futur model internacional, tot i que s’espera que poderosos grups de pressió intentin bloquejar-la.
Tim Berners-Lee, que fa 26 anys va crear la web tal com la coneixem avui (amb pàgines i enllaços) i la va cedir per al seu ús públic, i Stefano Rodotà, exdirector de l’agència italiana de protecció de dades i potser el màxim expert a internet i privacitat d’Europa, la portaran al Brasil, que ja va aprovar fa un any un Marc Civil d’Internet que consagrava la xarxa com a dret universal però que regulava sobretot les relacions comercials i les interferències de les empreses nord-americanes després de la polèmica generada per el cas Snowden i les escoltes del Govern dels Estats Units a la presidenta brasilera, Dilma Rousseff. En l’elaboració de la singular constitució ha participat també els ciutadans italians, enviant propostes i comentaris.
La presidenta del Congrés de Roma i principal inspiradora política de la iniciativa, Laura Boldrini, va defensar en presentar el text que “no es pot deixar la web en mans dels poderosos”, és a dir, els governs, les operadores i grups de pressió com les operadores audiovisuals i les multinacionals d’internet (Google, Facebook, Apple, Amazon, Ebay …).
“Aquesta declaració dels drets d’internet es basa en el ple reconeixement de la llibertat, igualtat, dignitat i diversitat de cada persona”, de manera que garantir aquests drets “és una condició necessària per a assegurar el funcionament democràtic de les institucions i evitar que els poders públics i privats puguin portar cap a una societat de vigilància, control i selecció social”, s’afirma en el preàmbul. Els drets indicats en la carta han de ser garantits en l’àmbit nacional i internacional, de manera que “és indispensable constituir autoritats nacionals i supranacionals” que vetllin per això.
La Constitució que proposa Itàlia garanteix els mateixos drets reconeguts per la Declaració Universal dels Drets Humans de l’ONU i de la UE, “que constitueixen els principis bàsics amb els que s’equilibren els altres drets” i que hauran de ser acollits en les legislacions els països. Entre ells figura que “l’accés a internet és un dret fonamental” O, que no s’ha d’entendre només com la possibilitat de connectar-se, sinó de navegar “sent conscients dels drets i llibertats”. El “accés” comporta la llibertat de decidir amb quins dispositius, sistemes operatius i aplicacions, de manera que les autoritats han d’intervenir per superar eventuals disparitats i permetre la llibertat d’elecció de l’usuari.
La xarxa ha de ser neutral, és a dir, sense discriminacions, restriccions o interferències, el que porta a protegir les dades que permeten esbrinar la identitat de la persona, els dispositius que utilitza i el seu perfil. “Tota persona té dret a accedir, rectificar i cancel·lar les seves dades per raons legítimes” i l’emmagatzematge d’aquesta informació “ha de ser sempre limitat pel temps necessari”. La idea inicial que ningú havia d’imposar regles a la xarxa perquè era suficient que autogobernase ha estat desmentida “per molts atemptats a la llibertat i la prepotència de massa interessos”, segons Rodotà.
Segons el text italià, els sistemes i dispositius informàtics “són inviolables”, així com el secret de les comunicacions. Les excepcions només les pot establir la llei, alhora que “cap mesura judicial o administrativa” pot fonamentar-se en el tractament únicament “automatitzat” de dades personals. L’anonimat pot limitar-se “només quan sigui justificat” davant interessos generals, segons s’entén en les societats democràtiques.
Respecte a les informacions personals que apareguin en els resultats d’un motor de cerca ja no tinguin “rellevància pública”, l’usuari té dret a la seva cancel·lació, tot i que el “dret a l’oblit” no pot limitar la llibertat d’informació general que constitueix una condició necessària per a una societat democràtica. Pel que fa a la seguretat d’internet, “no s’admeten limitacions a la llibertat de pensament”.
Berners-Lee, que ha criticat amb duresa els nombrosos programes de control informàtic massiu dels governs, afirma: “Si no disposem d’un internet lliure i neutral, sobre el qual comptar sense preocupar-nos del que passa a la rebotiga, no podrem tenir un govern lliure, una bona democràcia, un bon sistema sanitari, comunitats connectades i diversitat de cultures”. Ho ha plasmat a la plataforma The web we want (La web que volem), que busca opinions de tot el món.
Font: El Periódico via COEINF.cat
CATEi 