Compte amb el ‘dumping’ digital!

El negoci digital és una meravella, però s’ha d’impedir la competència deslleial. La factura que paguem és molt alta”, diu Fernando Trías de Bes a LA VANGUARDIA.

Amazon, que ha portat a la fallida a milers de llibreries i empreses, suma vint anys sense guanyar gairebé sense diners ni repartir dividends”.

Al ‘dúmping’ no es ven per sota del cost, sinó que un tercer agent compensa un marge que d’una altra manera seria insostenible”.

amazon dumpingAl juny del 2013, el Financial Times publica que la ministra de Cultura francesa ataca Amazon per les seves pràctiques de dúmping, argumentant que li permeten vendre més barat que els seus rivals i acostar-se a un “quasi-monopoli”. Al desembre del 2014 El Mundo denuncia que Google Espanya, amb una facturació superior als 1.000 milions d’euros, només va pagar a Hisenda 1,7 milions d’euros, un import similar al d’una pime. L’any anterior, afegeix el diari, només va pagar 33.000 euros perquè el benefici es trasllada a Irlanda per després derivar-lo a Bermudes.

A l’abril del 2015, l’eurodiputada Tania González Penyes declara que Uber crea dúmping a l’exportar els seus productes utilitzant a persones a les que remunera com a esclaus i sol·licita lleis que discriminen entre economia col·laborativa i competència deslleial. Aquest mateix mes va tancar Epub.cat, web de descàrrega gratuïta de llibres en català, en ser denunciada per Quim Monzó a la seva columna de La Vanguardia.

Aquests són alguns exemples d’una cosa que podríem denominar dúmping digital. El dumping, a seques, es defineix com una “pràctica de competència deslleial que consisteix a vendre a preus inferiors al cost per a controlar al mercat”. És dúmping el cas d’Amazon, Google o les grans d’internet? Són dúmping les aplicacions col·laboratives tipus Airbnb d’intercanvi d’apartaments turístics entre particulars? O el de Bla Bla Car i similars, on persones decideixen lliurement compartir un vehicle? És dúmping l’intercanvi de música o cinema entre particulars?

Tots aquests casos tenen un element en comú: es tracta de negocis que van néixer amb un model de negoci digital. En canvi, hi ha diferències substancials entre el tipus de dúmping, si és que existeix.

El cas d’Amazon és paradigmàtic. Porta vint anys sense guanyar pràcticament diners ni repartir dividends. Tot i així, la seva facturació no cessa de créixer, igual que la seva cotització borsària. Podem imaginar una empresa del món físic amb dues dècades sense repartir dividends ni guanyar diners i que tot i així cada vegada valgués més?

Els que compren accions d’Amazon no ho fan esperant el dividend, òbviament, sinó que el gegant americà segueixi creixent en facturació i l’acció es revaloritzi per vendre-la. El resultat és kafkià perquè permetem que els mercats financers sostinguin un negoci que ha portat a la fallida a milers de llibreries, detallistes o distribuïdors esperant que el creixement que es deriva d’anar fent-se amb tots aquests mercats revaloritzi la seva inversió. No es pot acusar de dúmping comercial a Amazon perquè no ven per sota de cost, però sí que es produeix un esquema pervers on els inversors financen sine die una empresa que creix a força de no guanyar diners. ¿Estem davant d’un nou tipus de dúmping financer?

google dumpingEl cas de Google o les grans d’internet que desplacen els seus beneficis cap a països de baixa tributació és diferent. La globalització produeix noves possibilitats. No són il·legals, són alegals. Queden fora de tota legislació. Si els servidors o els drets d’explotació d’un motor de cerca estan en les Bermudes, ¿qui pot determinar els costos reals del servei a Espanya? És impossible i deixa a l’empresa la decisió d’on assignar el benefici. ¿Estem davant d’un nou tipus de dúmping global?

El cas de les estructures col·laboratives és també tan nou que no hi ha reglament aplicable. Si en els anys vuitanta jo quedava amb uns amics per compartir cotxe en un viatge a Madrid o per intercanviar-nos l’apartament d’estiueig, no hi havia problema perquè hi havia un límit: conèixer-se personalment. La gent que es gravava un vinil en una cinta verge era ínfim perquè es necessitava una relació prèvia. Però què passa quan una xarxa digital permet el mateix entre milers de desconeguts?

L’intercanvi és una forma de comerç i hauria d’estar subjecta a IVA. El mateix amb els bancs de temps: jo et dono una classe d’anglès i tu cuides al meu nadó. Hauria de portar IVA. Però és impossible de controlar. En el cas d’Uber ha una contraprestació lliure entre dos particulars. És una activitat que escapa als controls fiscals o municipals i impedeix establir unes normes de seguretat i regles de joc equitatives. En les descàrregues gratuïtes de música o cinema s’addueix que l’intercanvi entre pars no pot prohibir-se, però seria intercanvi si mentre l’altre escolta la meva cançó jo no puc escoltar-la. Si el fitxer està en dos dispositius es produeix còpia i, per tant, es viola un dret de propietat intel·lectual.

¿Estem davant d’un nou tipus de dúmping social?

El problema en tots aquests casos és que la tecnologia va més ràpid que la llei. I hi ha un segon element: el dumping és indirecte, no es ven per sota del cost, sinó que hi intervé un tercer agent, ja siguin inversors, publicitat o paradisos fiscals, compensant així un marge que d’altra manera seria insostenible.

El negoci digital és una meravella, però hem d’impedir una competència deslleial. La factura és massa elevada. Estan tancant milers de petits negocis; escriptors que han deixat d’escriure i directors o productors que no poden fer cinema; cau el nivell cultural; es desploma la remuneració de molts professionals …

“És el lliure mercat”, em deia l’altre dia un amic quan li explicava el tema d’aquest article. En el lliure mercat, li vaig respondre, s’ha de donar una premissa: la llei i les normes han de ser iguals per a tothom.

Fernando Trías de Bes – LA VANGUARDIA

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s