Què és això del ‘big data’?

big data 01

En els anys noranta, l’informàtic teòric nord-americà John Mashey publicar un article titulat Big Data and the Next Wave of Infrastress (Big Data i la propera onada de Infrastress), popularitzant el terme que avui ens ocupa. En ell, Mashey feia referència a l’estrès que anaven a patir les infraestructures físiques i humanes de la informàtica causa de l’imparable tsunami de dades que ja es veia a l’horitzó, immanejable amb els instruments de gestió a l’ús. Per descomptat no s’equivocava. Avui, tust iniciat el segle XXI, es generen, segons la Unió Europea, 1.700 nous bilions de bytes per minut. Equival, diuen, a uns 360.000 DVD, el que de mitjana vénen a ser sis megabytes per persona i dia (més o menys la quantitat de dades que generava en tota la seva vida una persona del segle XVI). Però això no ha fet més que començar: en els propers cinc anys duplicarem aquest regalim desaforat de dígits binaris. Algunes xifres: cada dia es realitzen, per exemple, més d’un bilió de consultes a Google, més de 250 milions de tuits al Twitter, 800 milions d’actualitzacions a Facebook, 60 hores de vídeos pujats per minut a YouTube, 10.000 transaccions amb targeta de crèdit per segon …

Cada clic és una confessió

La ingent quantitat d’informació que produïm procedeix d’una infinitat de dispositius que formen part de la nostra vida quotidiana. Amb ells vam emetre un reguitzell de dades que van conformant els nostres avatars digitals. Cada vegada que cliquem a Amazon, aquest gest queda consignat. Quan paguem amb la targeta la compra del supermercat, deixem rastre de què hem comprat i a quin preu. Quan realitzem les lectures dels comptadors d’electricitat o del gas constatem digitalment el consum que fem. Quan opinem a la Xarxa, pengem imatges, realitzem compres en línia o utilitzem una app, el big data sap una mica més dels nostres gustos. El mateix succeeix quan pugem a un avió, enviem un paquet per missatgeria, accionem el GPS del cotxe o el sistema domòtic de casa. O quan cridem a una empresa i ens diuen que, per seguretat, la trucada quedarà gravada. O quan ens recepten medicaments, ens ingressen la nòmina o paguem la hipoteca. S’imaginen els ajustadíssims retrats que es podrien extreure de cada un de nosaltres optimitzant l’anàlisi de totes aquestes dades? D’això tracta el big data. És el terme que afronta la tasca d’emmagatzemar, classificar, analitzar i compartir aquest cúmul massiu d’informació. De tractar les anomenades “tres V” del big data: gestionar un Volum de dades descomunal a la major Velocitat possible considerant la seva extraordinària Varietat.

Les dades mai menteixen?

Segons Viktor Mayer-Schönberger i Kenneth Cukier, autors del llibre Big Data: a revolution that will transform how we live, work and think, els perills que es dedueixen de la gestió d’aquestes dades són, lògicament, els relacionats amb la privacitat de les persones, en ple procés de regressió. Però en hi ha altres, com el robatori de dades per causar danys a tercers o la tendència a penalitzar a persones que, sense haver comès cap delicte, són, segons la correlació de dades disponibles, propensos a cometre. Recorden Minority Report, la pel·lícula en la qual es plantejava una societat la policia era capaç de detenir els criminals just abans de delinquir sobre la base d’unes prediccions cridades el “Precrim”? Encara no hem arribat tan lluny, però sí que hi ha el risc que pensem que les dades mai menteixen i que substituïm les decisions humanes per prediccions deterministes. Per exemple, s’hauria de permetre que un dron decideixi per si mateix, sense supervisió humana, només en funció d’una correlació de dades i algoritmes, si ha o no “eliminar un objectiu”?

Mayer-Schönberger i Cukier defineixen el big data com “la capacitat de la societat per assimilar la informació mitjançant vies noves amb l’objectiu de produir coneixements, béns i serveis de valor significatiu”. Però mentre per a uns un “valor significatiu” pot ser frenar la propagació d’una epidèmia, per a altres, ho és optimitzar l’operativitat d’un càrtel de narcotraficants o assegurar l’èxit d’un atac terrorista a gran escala. Marc Goodman parlava en el seu aterridora conferència a TEDGlobal 2012. Goodman, expert en com les tecnologies amenacen la seguretat mundial, és consultor d’entitats com la Interpol, l’OTAN o l’ONU, i dirigeix ​​l’Institut de Crims Futurs, dedicat a sospesar la vulnerabilitat derivada de la nostra extrema connectivitat.

Es recullen dades en terra, en les profunditats de l’oceà, a l’atmosfera, en l’espai i dins del cos humà. Hi ha una minipastilla que és una cosa així com la versió actualitzada del submarí miniaturitzat que apareixia en la pel·lícula Viatge al·lucinant(1966). Avui, aquest improbable submergible tripulat s’ha substituït per un sensor ingerible (Ingestible Event Marker, IEM) dissenyat per l’empresa Proteus Digital Health. Després de ser engolida, aquesta píndola de la mida d’un gra de sorra envia senyals elèctrics d’alta freqüència a través del cos que són recollides per un pegat que el pacient porta de forma externa o implantat sota la pell. Els variats paràmetres que controla són recollits per la seva smartphone o des de l’ordinador del seu metge personal.

La combinació de dades, a més, pot revelar fets insospitats. Això és el que va passar quan la cadena Walmart va descobrir, a partir de l’encreuament dels seus informes de vendes amb les dades meteorològiques, que les galetes Pop-Tarts es venien moltíssim després de l’alerta d’un huracà, ja que la gent feia apilament de provisions. Aquesta informació inesperada va provocar que la multinacional posicionés aquestes galetes de manera destacada cada vegada que l’home del temps alertava d’un fort temporal, el que ha redundat en un important augment de les vendes. Un altre exemple: fa un parell d’anys la cadena Target va enviar a una adolescent de Minneapolis cupons de descompte per a productes premamà i de nadó. El pare va anar al centre fet una fúria. Però als pocs dies la noia va confessar que, efectivament, estava embarassada. Hi havia comprat complements vitamínics, tovalloletes sense perfum i un altre tipus de productes que van portar al programa informàtic de la botiga a considerar-la una mare en potència.

big data Hellow-World

Mineria de dades

Les dades són el petroli del futur, l’or del matí, afirmen els experts. Serveixen per predir tempestes, huracans, terratrèmols, erupcions volcàniques o tsunamis. Per a monitoritzar l’evolució del canvi climàtic. Per conèixer l’estat dels nostres mars, discernir el comportament dels animals o realitzar el seguiment d’espècies amenaçades … I per descomptat serveixen per vendre més i més de la forma més òptima i personalitzada. Per això ja han sorgit noves disciplines i professions destinades a trobar, entre aquesta ingent amalgama de dades, patrons ocults i correlacions inesperades. Com l’anomenada “mineria de dades”, que recluta especialistes capaços de bussejar i descobrir aquestes connexions, o experts que creen nous programari per emmagatzemar i gestionar aquesta allau digital. En això va Albert Bifet. Aquest investigador format a la Universitat Politècnica de Catalunya treballa actualment en el laboratori asiàtic de referència pel que fa al big data es refereix: el Noah ‘s Ark Lab de l’empresa Huawei, a Hong Kong.

“M’apassiona treballar amb equips que desenvolupen noves eines de programari lliure per analitzar el big data en temps real, sobre la base de les dades procedents de les xarxes socials i de la telefonia fixa i mòbil”, explica. Aquest enginyer va participar primer en el projecte MOA a Nova Zelanda, després en el SAMOA, originari dels Yahoo Labs de Barcelona, ​​i ara implementa aquest nou projecte per Huawei. “El big data permetrà, entre altres coses, fer recomanacions cada vegada més precises, basades en l’anàlisi del nostre rastre i en la comparació amb el d’altres usuaris”, explica. Les empreses podran oferir els productes que millor ens encaixen: llibres, pel·lícules, roba, música, viatges … qualsevol cosa que el nostre terminal smart ens proposarà encertadament. Som fàbriques de dades errants. “La infinitat de wearables, aquests dispositius electrònics portables que s’incorporen al cos oa la roba perquè interactuïn amb l’usuari i amb altres dispositius, són una font inesgotable de dades i per tant, una font d’innombrables funcionalitats, com també ho són tots els objectes que tenim a casa connectats a la xarxa”, afegeix Bifet.

Objectes connectats

En aquest ús d’Internet a nivell domèstic ha trobat el seu nínxol professional l’empresa espanyola Green Momit, que dissenya i fabrica dispositius que s’adapten als hàbits de consum energètic del consumidor. Amb les dades recollides, poden automatitzar el comportament dels sistemes de control d’energia per millorar la seva eficiència i el confort de les llars, alhora que comparen els seus hàbits amb els d’altres usuaris. A més, ofereixen a les empreses la possibilitat de consultar aquestes dades perquè puguin optimitzar els seus sistemes de producció, predir comportaments en la seva xarxa i preveure demandes de consum d’energia. “El nostre primer producte és un termòstat Wi-fi intel·ligent que pot ser controlat des de qualsevol dispositiu mòbil i permet estalviar fins a un 30% en la factura energètica”, diu Eduardo Rodríguez, cofundador al costat de Miguel Sánchez de Green Momit, la iniciativa empresarial amb la que van guanyar l’edició espanyola del SmartCamp d’IBM el passat mes de novembre.

Es tracta de la revolució dels objectes connectats. La dependència de la tecnologia. La fusió dels humans amb els dispositius. Podrem, sabrem, voldrem viure sense ells? Tot apunta que no, no i no.Dependrem dels omnipresents devices a tots els nivells. Fins i tot a nivell emocional? Potser si. Potser descobrim, finalment, que la nostra mitja taronja és, precisament, un d’aquests dispositius tan supersmart .Com en la pel·lícula Her, de Spike Jonze, on el protagonista (Joaquin Phoenix) adquireix un nou sistema operatiu anomenat Samantha a què s’acaba enganxant. Ella, que no té entitat física, és només una veu (la de Scarlett Johansson) que s’erigeix ​​com el seu assistent personal, la seva consellera, la seva amiga, la seva companya, la seva hiperculta interlocutora. El seu amor? Qui sap.

Creuem els dits perquè el que va començar com una fantasia utòpica no acabi per ser una distopia total. El temps i les dades ho diran … Mentrestant, cura. Als Estats Units, un de cada tres nadons té presència online des d’abans de néixer (a través del seu ecografia) i el 92% dels nens de dos anys té ja el seu petit avatar digital, esculpir non stop a base de les informacions que els eufòrics pares pengen de forma desaforada. Els nostres avatars creixen amb el temps, fent-se cada vegada més complets, més robustos, més precisos. I han arribat per quedar-se. Potser per sempre.

big_data 02

El costat bo del ‘big data’

Malgrat els riscos, del big data sortiran infinits beneficis per al comú dels mortals. La llista d’aplicacions en funcionament és immensa. Moltes s’expliquen en el llibre The Human Face of Big Data, de Rick Smolan i Jennifer Erwitt, o si app derivada. Una gran quantitat d’elles funcionen gràcies a les dades emeses per les targetes SIM dels mòbils. Avui, la major part de les persones, visquin a Suècia o a Sierra Leone, disposen de telèfon mòbil, encara que sigui de gamma baixa. Les targetes SIM permeten localitzar els usuaris, el que, en combinació amb imatges de satèl·lit, resulta de gran utilitat per seguir en temps real, per exemple, campanyes de vacunació o descobrir pobles sencers que no apareixien al mapa i als que les vacunes no podien arribar. O per localitzar grups de persones després d’una catàstrofe: el 2010, després del terratrèmol d’Haití, moltes persones van fugir de la capital i gràcies a la interpretació de les dades van poder ser ubicats i atesos pels equips d’emergència. Els dispositius intel·ligents també incrementen la predicció i prevenció de les pandèmies globals. I les ciutats intel·ligents? Cada vegada tindrem cities més smart com a resultat dels artefactes connectats a la Xarxa. Optimitzarem els problemes de trànsit, la xarxa de transports públics, la gestió de l’aigua i l’energia, la seguretat ciutadana i moltes coses més.

EVA VAN DEN BERG – EL PAÍS

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s