Por de la intel·ligència artificial

por a l inteligencia artificial - Robi

La primera llei de la robòtica segons l’univers d’Isaac Asimov estableix que un robot no ha de fer mal a un ésser humà ni permetre que un ésser humà pateixi cap mal. La llei va ser proposada el 1942, molt abans que sorgís la paraula software i quan encara eren una quimera els cotxes sense conductor, els drones militars que seleccionen els seus objectius de manera autònoma, els rastrejadors informàtics que defineixen les preferències dels usuaris en funció de les pàgines webs visitades i una infinitat d’aplicacions domèstiques i industrials de la intel·ligència artificial en sentit ampli que passen desapercebudes.

Així que, set dècades després, més de 700 especialistes acaben de firmar un manifest perquè consideren que la tecnologia basada en la intel·ligència artificial està madurant molt ràpid i ja ha arribat l’hora de dotar-la d’uns valors ètics. No sigui que els nous dispositius comencin a fallar, es converteixin en Terminator o Matrix i, en definitiva, incompleixin la segona llei d’Asimov: un robot ha d’obeir les ordres donades pels éssers humans excepte si aquestes ordres entressin en conflicte amb la primera llei.

Entre els firmants del text destaquen el físic britànic Stephen Hawking, l’astrònom Sir Martin Rees i l’empresari tecnològic Elon Musk, creador de PayPal i SpaceX, a més d’un munt d’empleats de Google, Facebook i Amazon. Els avanços en intel·ligència artificial, sintetitza el manifest, han de servir per beneficiar la humanitat. Més lluitar contra la fam i les malalties, i menys jocs perillosos.

La intel·ligència artificial està present en molts camps que passen desapercebuts, gràcies a la combinació d’algoritmes cada vegada més sofisticats que gestionen quantitats ingents de dades (big data) que es creuen per extreure’n conclusions i anticipar resultats. “Més que robots com Terminator que arribin al que es coneix com a singularitat, la capacitat de pensar per si mateixos, d’autocontrolar-se, una possibilitat que veig molt llunyana, el que ara es debat molt són les finalitats que donem a la intel·ligència artificial”, comenta Ramón López de Mántaras, director de l’Institut d’Intel·ligència Artificial de Barcelona (IIA-CSIC), premi nacional d’Informàtica del 2012 i firmant de la carta.

Ara per ara, tranquil·litza Mántaras, “el que fan els robots és el que nosaltres els hem ensenyat. Ho fan fins i tot millor que nosaltres, com detectar tumors o jugar a escacs, però no poden fer altres coses. Deep Blue va derrotar Kaspàrov, però no sap jugar a les dames”.

Segons l’especialista del CSIC, la singularitat “no és res proper, si és que alguna vegada s’hi arriba”, però algunes aplicacions de la intel·ligència artificial sí que comencen a ser “preocupants”. “Parlo de qüestions que ja tenim aquí, com els límits de la privacitat a internet pel creuament indiscriminat de dades o les finalitats militars”.

“El manifest té una intenció de causar polèmica però ni de lluny es pot construir encara una intel·ligència artificial que pugui causar la destrucció de res”, assenyala Ulises Cortés, coordinador del màster en Intel·ligència Artificial de la UPC. “Els principals avanços han vingut de la integració de la intel·ligència artificial amb la robòtica, especialment en usos militars, que cada vegada estan més desenvolupats. Però és com la bomba atòmica. També va ser un punt d’inflexió però va ser una decisió militar sobre una capacitat científica”, afegeix.

“Crec que és molt necessari regular els usos de la intel·ligència artificial”, afegeix Miguel Ángel Fuentes, programador, apassionat de la robòtica i també firmant de la carta. “La tecnologia està entre nosaltres en moltes formes, però s’han de resoldre altres dilemes. Si el cotxe autònom desenvolupat per Google atropella algú, de qui és la culpa? O més a llarg termini: en una xarxa d’autopistes automatitzades on els vehicles adquireixen prioritat segons les seves comunicacions entre ells, tindria més prioritat el vehicle del president dels Estats Units o una ambulància amb dues persones greus?”.

“És important el debat perquè qualsevol revolució té un impacte social, com ja va passar amb la revolució industrial i l’abandonament del món rural», defensa Alberto Sanfeliu, catedràtic de Robòtica de la UPC. “A curt termini la robòtica no afectarà l’ocupació, però a mig sí. Avui només l’1% de la força laboral a les fàbriques són robots, però cada cop n’hi haurà més i certes classes de treballs, més repetitius i penosos, es reduiran”, afirma. I planteja un panorama educatiu que prioritzi la innovació per sobre de la pura mà d’obra. “Els polítics hauran de legislar pensant en això”, diu.

Font: El Periódico via COEINF.cat

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s