Els genis del big data seran dels professionals més demandats en 2020

L’avanç de la tecnologia requereix nous perfils laborals associats a àmbits com els grans volums de dades i l’experiència d’usuari.

big-data

El 1999 la professió d’analista de seguretat informàtica ni tan sols figurava la llista de llocs de treball oficials de l’Oficina d’Estadístiques Laborals dels EUA (BLS, de les seves sigles en anglès, que representa el marc de referència per observar les tendències d’ocupació en el món occidental). Menys de dues dècades després ja són uns 80.000 els professionals que ocupen aquest lloc només en aquest país.

L’avanç de la tecnologia modela la demanda de professions i en l’actualitat està marcat pel creixement del big data, l’internet de les coses i l’emmagatzematge cloud. Quin tipus de professionals seran necessaris per fer front a aquest nou panorama? Entre 2010 i 2020 la demanda de treballadors relacionats amb la tecnologia augmentarà en un 22%, segons l’informe de projecció d’ocupació elaborat per la BSL en 2014. Aquest increment supera la de la resta de sectors, que de mitjana creixerà un 14,3% .

Entre aquestes professions tecnològiques hi ha una especialment cotitzada per les empreses i a la qual el 2012 la revista Harvard Business Review va qualificar com “la professió més sexy del segle XXI”. Es tracta del científic de dades, un nou perfil que ha de combinar el coneixement de disciplines com l’estadística i la programació per ajudar les empreses a extreure la màxima rendibilitat del big data.

“Amb el científic de dades es parla d’una professió integral i nova que necessita un lloc diferent, una forma de pensar en les dades radicalment diferent”, assegura el director de Relacions amb les Universitats d’IBM, Víctor Camargo. Afirma que aquest perfil serà dels més demandats en els propers anys, i no només en el sector informàtic. Els científics de dades seran vitals en totes les indústries que generin grans quantitats d’informació i necessiten, no només emmagatzemar-la i gestionar-la (tasques d’un enginyer informàtic estàndard o especialitzat en dades), sinó també de crear rendibilitat i nous models de negoci a partir de ella.

Un exemple que posa de relleu el paper distintiu d’aquestes persones és Linkedin. El 2006, aquesta xarxa social tenia tan sols vuit milions d’usuaris i la seva activitat era molt menor de l’esperaven els executius. Quan van contractar a Jonathan Goldman, un doctor en física amb una habilitat sorprenent per disenyar algoritmes, aquest va començar a explorar les caòtiques col·leccions d’informació sobre les connexions entre usuaris i va veure patrons interessants.

BigDataandHR_PostIMG

Se li va acudir llavors introduir algorismes basats en les possibilitats de que dues persones es coneguessin si tenien contactes o interessos en comú, i va incloure el botó “persones que potser coneguis”. En poc temps Linkedin va augmentar les seves visites en un 30%, amb el consegüent augment d’ingressos per publicitat.

El que Goldman va fer va ser capitalitzar les bases de dades, extreu-ne el sentit per fer-ne un recurs de negoci. Poc després, el 2008, es va encunyar per primera vegada el terme “científic de dades” a Silicon Valley (EUA) per referir-se a professionals com Goldman. Sis anys després, la celebritat d’aquest perfil segueix omplint portades de revistes com Harvard Businness Review, que es va reafirmar en 2014 sobre que “ el científic de dades segueix sent el treball més sexy d’aquest segle”.

Escola de Goldmans

Ja que no és habitual trobar genis com Goldman, quin és formació oficial que es necessita per convertir-se en un d’ells? Segons Camargo, una doble formació en matemàtiques i enginyeria (ja sigui informàtica o de telecomunicacions), és una bona titulació per satisfer aquestes necessitats.

En algunes universitats espanyoles ja s’ofereix un grau doble que combina aquestes dues disciplines. Segons el coordinador d’aquesta titulació impartida a l’Escola Politècnica Superior de la Universitat Autònoma de Madrid, José Antonio Macías, “serà una de les que més es demanden en els propers anys”. En el curs 2013-2014, aquesta formació va tenir una nota de tall de 11,2 sobre 14, bastant elevada per a la seva recent creació.

A més de formar els Goldmans del futur, els programes educatius també han de prestar atenció a la resta de perfils tecnològics “que no existien fa 20 anys” la demanda augmentarà notablement en els propers anys, segons l’informe de BLS. Els tres que lideren el rànquing són: professionals de les tecnologies de la informació (on s’engloben diversos perfils diferents), dissenyadors d’experiència d’usuari i gestors de producte.

El primer grup s’inclou en l’àrea de l’enginyeria informàtica i les seves professions associades són: desenvolupador d’aplicacions de programari, desenvolupador de sistemes de programari i mànager de sistemes informàtics. Els tres tipus ampliaran les funcions del típic “informàtic” d’oficina o del programador, per aprofundir en aspectes com el cloud computing, el maneig i emmagatzematge de grans volums de dades, la gestió de sistemes que requereixin noves barreres de seguretat i el control de vastes xarxes que interconnecten dispositius a tot el món. L’especialització en el camp de big data d’aquests professionals no els converteix en científics de dades, sinó en especialistes. ”El que també cal encara que no compleix amb els mateixos requisits”, recorda Camargo d’IBM.

El segon perfil, el de dissenyador d’experiència d’usuari, correspon a l’encarregat de fer visible i accessible la informació a la web per a aquells que naveguin en ella. Aquesta persona serà la responsable de traduir les milers de línies de codi generades pels programadors perquè la informació sigui transitable de manera intuïtiva i atractiva per als usuaris de tot tipus de suports: ordinadors, mòbils, tauletes o rellotges intel·ligents.

El tercer lloc que més creixerà, el de desenvolupador o gestor de projecte, és ja a dia d’avui una figura clau en la indústria de la construcció, l’arquitectura, o el desenvolupament de programari. Aquests treballadors interdisciplinaris tenen com a principal tasca la generació o gestió d’un producte o projecte, ja sigui un nou servei on line, una nova eina tecnològica o un videojoc. Coordinen els resultats d’altres treballadors com els dissenyadors d’experiència o els enginyers informàtics, per integrar-los en la concepció del producte final. La seva responsabilitat recau en tenir una visió global per preveure les debilitats i els riscos de fracàs del projecte. El seu paper serà clau en l’aparició de nous models de negocis aplicats a la tecnologia.

Descarrega informe Occupational employment projections to 2020

Font: MIT Technology Review via COEINF.cat

big data-scientist

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s