Isaac Asimov pregunta: Com la gent té noves idees?

El 1959, en plena Guerra Freda, l’empresa d’investigació aeronàutica per a la qual treballava el químic nord-americà Arthur Obermayer va rebre un encàrrec del Pentàgon: trobar els enfocaments més creatius per desenvolupar un sistema de defensa de míssils balístics.

Isaac Asimov el 1980

Isaac Asimov el 1980

El govern de Eisenhower tenia clar que per molt que es gastés diners en millorar la tecnologia existent aquesta seguiria sent inadequada: necessitaven gent que tingués idees noves per avançar els russos.

Quan Obermayer va rebre l’encàrrec va pensar de seguida en el seu amic Isaac Asimov (també soviètic, però només de naixement). En aquella època l’escriptor era ja una figura, havia publicat les seves millors novel·les de ciència ficció i s’estava dedicant per complet a l’elaboració d’assajos de divulgació científica. Obermayer va convidar al seu amic a diverses reunions, però Asimov va decidir abandonar el projecte perquè pensava que l’accés a informació classificada limitaria la seva llibertat d’expressió. Però abans de marxar, va escriure un assaig per ajudar els científics del projecte a ser més creatius.

No sabem si el text, que portava per títol Com la gent té noves idees?, va servir als investigadors per crear un bon sistema de defensa contra míssils, però el seu caràcter universal i premonitori (com gairebé tot el que va escriure Asimov), bé pot ajudar els professionals i empreses d’avui en dia per triomfar en un món ple d’incerteses.

L’assaig havia estat ocult fins el passat mes d’octubre, quan Obermayer va cedir el text a la revista Technology Review, que l’ha publicat íntegre. Aquestes són les seves nou idees més destacades.

1. El procés creatiu és igual en tots els àmbits

Com a bon humanista, Asimov pensava que la creativitat és necessària en tots els camps del saber, i el seu funcionament no difereix en absolut entre una o altra especialitat. No importa que perseguim arribar a “l’evolució d’una forma d’art, un nou gadget o un nou principi científic, tots impliquen factors comuns”.

En el món actual tendim a exigir creativitat en determinades professions, i negar-se-les a d’altres. Però el progrés requereix creativitat en tots els camps.

 2. Per imaginar el futur cal conèixer el passat

Com tot bon escriptor de ciència ficció, Asimov sabia que per imaginar el futur cal conèixer el passat. “Una forma d’investigar el problema [el procés creatiu] és estudiar les grans idees del passat per saber com van ser generades”. L’escriptor reconeix que molts dels grans pensadors de la història ni tan sols sabien com van tenir les seves idees, però creu que, en la majoria d’ocasions, el secret rau en conèixer bé què s’ha investigat prèviament sobre un assumpte. Ja ho deia un altre Isaac (Newton), citant a Bernardo de Chartres: “Si he aconseguit veure més lluny, ha estat perquè he pujat a coll de gegants”.

3. Cal saber veure connexions entre coses aparentment desconnectades

Per Asimov, tota bona idea apareix quan som capaços de veure les coses més enllà de la nostra especialitat. És per això que els equips i pensadors multidisciplinaris són clau per generar bones idees.

L’escriptor posa com a exemple l’adveniment d’una de les grans idees del segle XIX, la teoria de la selecció natural, a la qual van arribar de forma independent, però molt similar, els naturalistes Charles Darwin i Alfred Wallace -segons Asimov, una prova de que el procés creatiu funciona sempre de forma similar-.

“És clar que a la primera meitat del segle XIX molts naturalistes havien estudiat la forma en què les espècies es diferenciaven entre si. També molta gent havia llegit a Malthus. I, potser, algunes persones havien estudiat les espècies i havien llegit a Malthus. Però el que calia era algú que hagués estudiat les espècies, hagués llegit a Malthus i, a més, tingués la capacitat per connectar les dues idees”. I això és el que van fer Darwin i Wallace gairebé al mateix temps.

4. Les millors idees són les que semblen irrealitzables

Una vegada que es connecten dues idees, l’associació sembla òbvia, però no ho era fins llavors. “Una nova idea només sembla raonable bastant temps després d’haver-se pronunciat”, assegura Asimov. “Normalment, al principi, sembla irracional. Semblava el súmmum de la desraó suposar que la terra era rodona i no plana, que es movia al voltant del Sol o que els objectes requereixen una força per aturar quan estan en moviment en lloc d’una força per mantenir-los en moviment”. Només el temps acaba donant la raó a qui la tenia.

5. Els grans pensadors són excèntrics (però tenen seguretat en si mateixos)

Atès que les grans idees són sempre trencadores, els seus defensors han de ser persones amb una gran seguretat en si mateixes, i molt convençuts d’allò que proposen, perquè aquestes arribin a bon port. En opinió d’Asimov, només les persones capaces d’enfrontar-se al que la resta de persones consideren de sentit comú tenen possibilitats de tenir èxit. Per a l’escriptor, una organització que persegueixi innovar ha de tolerar l’excentricitat, ja que els grans genis solen ser també poc convencionals en els seus hàbits. (Ara bé, Asimov reconeix que hi ha gent guillada que no té res de talent, així que no cal fer els processos de selecció en un psiquiàtric).

6. Deixa que les persones treballin en solitari …

L’assaig d’Asimov conté un important consell per a gestors, managers i directius en general. En la seva opinió, a l’hora d’afrontar un problema, és millor deixar que les persones raonin les seves pròpies idees per resoldre el mateix en solitari, abans d’ajuntar a tot el món en una sala per discutir el problema.

“La meva impressió és que per ser creatiu es requereix solitud. La persona creativa, en qualsevol cas, està treballant contínuament. La seva ment està processant la informació en tot moment, fins i tot quan no és conscient. La presència d’altres persones només pot inhibir aquest procés, ja que els processos creatius són enutjosos. Per cada nova bona idea en hi ha desenes de milers d’horribles, que, naturalment, no es voldran mostrar “.

7 … Però empenya’ls a cooperar

Tot creador necessita el seu espai, però Asimov creu que, una vegada que la gent hagi pensat com es pot resoldre un o altre problema, cal posar les idees en comú. En opinió de l’escriptor, les reunions són una pèrdua de temps sinó serveixen perquè cada persona tingui l’oportunitat de donar el seu punt de vista (per boig que sembli) i s’aconsegueixi trobar associacions vàlides entre diferents enfocaments.

Per aconseguir això, Asimov proposa que les reunions s’enfoquin com si fossin debats. Per a això és necessari que una persona faci de moderador, i concedeixi torns equitatius de paraula a tots els participants. En general, en les reunions, sempre hi ha algú que porta la veu cantant, i no sempre es deixa parlar a tothom. I això és un error que mina el procés creatiu.

“Si una persona té una major reputació que la resta, o s’expressa millor, o té una personalitat més imponent, pot prendre el control de la reunió i reduir la resta d’assistents a l’obediència passiva”, explica Asimov. Aquest individu pot ser molt útil, però millor que treballi sol, perquè no neutralitzi a la resta”.

8. Les organitzacions han de crear un ambient informal

L’assaig d’Asimov conté un consell que haurien de tenir molt en compte els gestors i responsables de Recursos Humans (en una època en què els processos laborals estan més controlats que mai). L’escriptor té clar que les empreses han de ser permissives amb els seus treballadors si volen que aquests tinguin bones idees. L’ambient ha de ser relaxat i informal. “Per assolir els millors resultats es necessita jovialitat, l’ús de noms de pila i bromes”, assegura Asimov. “No perquè siguin bones en si mateixes, sinó perquè fomenten la voluntat per participar en la bogeria creativa”

9. No es pot pagar un salari perquè la gent sigui creativa

Sembla que una de les millors qualitats que es poden atribuir a un treballador és que és “reponsable”. Però Asimov creu que, exigir responsabilitats als empleats -en el sentit de demanar una rendició de comptes- és contraproduent si el que volem és que siguin creatius. “Les grans idees de tots els temps van venir de gent a la qual no s’estava pagant per tenir bones idees, sinó que se’ls estava pagant per ser professors, secretaris d’una oficina de patents, funcionaris o ni tan sols se’ls estava pagant”, assegura l’escriptor. “Les grans idees sorgeixen com a assumptes secundaris”.

La creativitat, assegura amb rotunditat, no pot exigir com a contraprestació a un salari: “Sentir-se culpable perquè no es mereix el salari ja que no s’ha tingut una gran idea és la millor manera d’assegurar-se que cap bona idea apareixerà en el futur” .

Traducció del post de EL CONFIDENCIAL

Si no es veritat, està ben trobat!

Isaac Asimov el 1965

Isaac Asimov el 1965

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s