Barcelona atrapa les apps

Barcelona s’ha erigit en un pol d’atracció i creació d’empreses de base tecnològica. La ciutat és ja una gran incubadora d’start-ups, moltes de les quals han crescut fins a convertir-se en referents del sector. L’últim cas d’èxit és el de Trovit, un portal fundat el 2006 que acaba de ser adquirit per la japonesa Next per 80 milions . Però a més, ha atret a companyies estrangeres líders en el seu camp que fins i tot han suposat una revolució en les formes de consumir, viatjar o moure a nivell mundial, com Airbnb, Uber o Living Social, que va comprar la barcelonina Let ‘s Bonus.

bcn-apps

La capital catalana està encara a anys llum de Silicon Valley, però ha creat en l’última dècada un ecosistema en el qual neixen – i també moren – multitud d’empreses tecnològiques. Aquí han irromput amb força sobretot tres sectors: el del comerç electrònic, els classificats i els videojocs. No ha estat cosa d’un dia. ”S’ha anat formant un caldo de cultiu de l’emprenedoria”, afirma Luis Martín Cabiedes, un dels principals business angels d’Espanya, que ha invertit a Privalia o Trovit. Barcelona ha trobat el seu lloc al mapa europeu al costat de Londres, Berlín i París.El passat estiu, Financial Times (FT) dedicava un article a destacar aquesta faceta de la ciutat sota el suggerent títol de Barcelona: sun, sea and start-ups, que destacava les oportunitats de crear xarxes de treball en els congressos i convencions que tenen lloc a la ciutat, començant pel Mobile World Congress.

La primera basa de la ciutat és la presència de dues escoles de negocis, Iese i Esade, en el top ten de les millors del món. ”No és casualitat que Silicon Valley tingui Stanford”, recorda Cabiedes. D’ambdues han sortit emprenedors que han anat poblant la ciutat de start-ups, fins al punt de crear un entorn propici perquè aquestes es vagin multiplicant. Softonic, Atrápalo, Wallapop, Groupalia, EdreamsScytl, Emagister, Infojobs o Social Point són només alguns exemples d’aquestes plataformes.

Directius i treballadors d’aquestes companyies han seguit creant start-ups. La incubadora Grup Intercom ha anat impulsant multitud de portals. Un d’ells és Softonic, una plataforma de descàrregues amb seu central a la capital catalana que dóna feina a 400 persones i té oficines a Tòquio, Xangai, San Francisco, Madrid, Nova York i Mèxic. ”Barcelona és un focus emprenedor. I els emprenedors criden als emprenedors, que veuen de prop experiències d’èxit “, assegura el professor d’Iese Alberto Fernández Terricabras. Un altre exemple és Kantox, una start up nascuda a Barcelona el 2009 dedicada a l’intercanvi de divises entre empreses i que ha portat la seva seu a Londres. A més de Cabiedes, hi participen els fundadors d’Atrapalo.com, Plan B, Grup ITnet i Toprural.com.

La figura del mentor o anomenat heroi local és un element “vital” per a una companyia que recentment comença, segons Miquel Martí, director del clúster Ecommerce & Tech, que agrupa més de 200 tecnològiques de la ciutat. ”El mentor ajuda principalment a establir l’enfocament però a més aporta experiència en l’àmbit de la monetització i del desenvolupament del negoci. Els fundadors de Airbnb, per exemple, diuen que per a ells va ser més important que les rondes de finançament i aquí a Barcelona n’hi ha de la talla de Miguel Vicente de Let ‘s Bonus, que està participant en Wallapop, o Carlos Blanco de ITnet, que fa el propi amb Pop Places “, assegura. Martí explica que la majoria vol tornar als ecosistemes que els van aportar molt en els seus inicis. Els creadors de Softonic o eDreams, per exemple, van crear al costat d’altres inversors The Emprenedors Fund, un instrument de capital risc dirigit a finançarstart ups.

El conseller delegat de Flickrbusiness angel Bernardo Hernández explica que Barcelona té tots els elements per ser un pol tecnològic, començant per la qualitat de vida, un bon per atreure empreses. ”Falten elements d’ecosistema, com la mida de mercat i una estructura sofisticada de capital risc”, afirma Hernández.

El professor Fernández Terricabras considera que ara sí que hi ha instruments de capital risc o xarxes de business angels, començant per la de Iese, Finaves. ”L’inversor busca bons projectes que funcionin per sortir després havent aconseguit una bona rendibilitat”, assenyala. Barcelona, ​​a més, ara té firmes de capital risc com Active Venture Partners, Nauta Capital o Caixa Capital Risc.

El professor cita un altre element: les incubadores i esdeveniments que hi ha a la ciutat per desenvolupar plataformes. CaixaBank i la seva sòcia Global Payments van celebrar la quarta FinAppsParty un hackathon a Barcelona i Atlanta. El certamen consisteix en el fet que uns 120 desenvolupadors d’apps durant 24 hores seguides creen un cúmul d’idees i aplicacions financeres. ”L’objectiu passa per captar idees i dissenys per desenvolupar apps, que pot ser que acabem o no desenvolupant”, explica David Urbano, director de serveis mòbils de l’entitat.

L’arribada de grans companyies que trien la capital catalana fins i tot abans que altres urbs europees ha ajudat consolidar la marca Barcelona com a ciutat digital. ”Que Airbnb decideixi instal·lar la seva seu europea a Barcelona és un element important. O Rakuten, pel que significa per al comerç electrònic. Uber encara no és rendible aquí, però dóna peu a molta comunicació pública “, assegura el professor en Desenvolupament de Negoci i Màrqueting Digital d’ESADE, Marc Cortés, que vincula l’elecció d’aquestes companyies als models de negoci sorgits a la ciutat.Algunes d’aquestes empreses han triat la capital catalana perquè fins i tot abans comencessin a operar tenien milers d’usuaris amb l’aplicació descarregada al mòbil.

Eatwith és una start-up d’origen israelià la plataforma permet reservar taula en cases particulars que els seus propietaris converteixen en improvisats restaurants. L’empresa va decidir desembarcar a Barcelona per la seva “cultura culinària”, però també per l’obertura dels seus ciutadans. ”Tot i que hem tingut un gran èxit a Barcelona, ​​el seu potencial és enorme i volem triplicar l’activitat de Eatwith a la ciutat a finals de 2015″, explica Guy Michlin, cofundador de l’empresa.

Paradoxalment, aquestes empreses s’han topat, però, amb un entorn regulatori una mica hostil. Per exemple, la Generalitat ha estat la primera administració del món que ha multat a Airbnb i ha obert expedient a 53 conductors de Uber i té altres tants en curs. ”Aquestes empreses necessiten entorns tolerants. Cal regular-ho, però no es pot il·legalitzar tot d’una “, raona Cabiedes.

Font: El País via COEINF.cat

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s