Ordinadors fets a casa

arduino-uno

En els primers temps de la informàtica, la gent es construïa els seus propis ordinadors, i empreses com IBM i Apple es van fer d’or produint màquines personals en sèrie. Encara segueix sent habitual que els més exigents es muntin els seus propis equips informàtics de taula a partir d’acoblar components, encara que tots de marca i amb un software protegit comercialment. Ara s’ha fet un pas més enllà: els aficionats i aprenents als quals els models comercials no cobreixen les expectatives, per excés o per defecte, o als quals simplement els agrada aprendre, opten per crear els seus propis aparells a casa.

Per a ells es va crear Arduino, un kit de desenvolupament que parteix d’una placa base (microprocessador) sobre la qual es van afegint components per dotar d’entitat la màquina. Va ser inventat fa just una dècada per Massimo Banzi, un professor italià que volia abaratir els materials per als alumnes del seu institut. Per a això va comptar amb aportacions del prestigiós MIT (Massachusetts Institute of Technology) de Boston, i de programadors de tot arreu. Aviat va ser adoptat per aficionats de tot el món per construir des de robots fins a instal·lacions de so o de llum, sensors per controlar dades ambientals o petites servidors d’accés a internet.

Una placa Arduino bàsica -n’hi ha de diferents models- costa uns 20 euros. A aquesta s’hi han de sumar els components i la font d’alimentació. A partir d’uns 35 euros es pot adquirir una Rasperry Pi, similar però superior pel que fa al nivell de programació permès; tot i que exigeix més coneixements. I des d’uns 60, un kit bàsic d’Arduino, amb manual d’instruccions inclòs. Per programar-la s’ha de connectar a un altre ordinador, però serveix qualsevol sistema operatiu i el seu codi i disseny es poden modificar. «I si tens capacitat i quatre components bàsics, per uns 6 euros te la construeixes tu en 10 minuts», afirma Álex Posada, coordinador del laboratori d’interacció del centre Hangar.

La majoria hi ha de dedicar una mica més de temps. Alguns centres cívics de Barcelona, el Citilab de Cornellà i diverses entitats privades estan fent cursos d’Arduino per respondre a la creixent demanda. I als Fab Lab, els espais de creació digital que han sorgit a diferents ciutats, són gairebé matèria obligada. La raó és bàsica: el kit és una peça bàsica a la majoria d’impressores 3D, la joia de la corona d’aquests locals.

“És la nova alfabetització tecnològica. El ciutadà vol tenir accés als mitjans digitals per ser productiu; utilitzar la tecnologia en benefici propi. Si portem la producció a la Xina, també deleguem el coneixement de la producció a altres. Aquesta és una manera de recuperar-lo”, diu Tomás Díaz Ladera, director del Fab Lab Barcelona, que depèn de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC), per justificar l’interès creixent per aquest tipus de centres.

Els professors i els artistes fa temps que van descobrir Arduino. De fet, la comunitat catalana va ser una de les més entusiastes des dels inicis, amb presentacions de l’aragonès David Cuartielles, un dels pioners amb Banzi i professor universitari a Suècia. “Ha estat una comunitat realment molt activa, encara que últimament, amb la crisi, sembla que la gent ja no es dedica tant a projectes creatius sinó a buscar-se el menjar”, apunta Posada.

“Als cursos d’Arduino hi ha absolutament de tot, des d’universitaris fins a més grans de 40 anys que volen aprendre coses noves, alguns amb professions relacionades amb l’enginyeria. L’avantatge és que amb poques classes pots adquirir nocions bàsiques de programació i fer una placa tipus en què prems i es genera música. Ja en un nivell intermedi pots crear un robot que es mou amb la llum”, explica Daniel Gallardo, professor de sistemes operatius a la Universitat Pompeu Fabra i de cursos d’Arduino al Convent de Sant Agustí.

Arduino també és l’estrella de l’anomenat internet de les coses, és a dir, la capacitat de les màquines de comunicar-se entre elles utilitzant la informàtica i les xarxes connectades. És el cas de la domòtica, les impressores 3D o els drones. Google ha llançat un kit per crear fins i tot tauletes. “Davant l’ordinador personal, que és una màquina multipropòsit, Arduino és monotasca i no té la capacitat d’un sistema operatiu seriós, però compleix una necessitat”, diu Gallardo.

Una de les peces bàsiques del moviment és la comunitat d’usuaris organitzada a través del blog d’Arduino, en què es poden trobar materials com software o tutorials en diversos idiomes, a més a més de fòrums on es poden resoldre dubtes i compartir experiències.

Font: El Periódico via COEINF.cat

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s