Es busca dona informàtica

Es busca dona informatica - foto LA VANGUARDIA

Més d’un 80% dels enginyers són homes; falta de referents, estereotips i actitud del professorat allunyen les noies. Només un 7% dels personatges que surten als llibres de text són dones.

La cadena de televisió HBO acaba d’estrenar una nova sèrie amb un tema molt de moda. Es diu Silicon Valley i explica l’aventura de quatre genis de la informàtica que aterren a San Francisco per “pensar diferent” i “revolucionar el món”. El seu primer dia a la vall assisteixen a una festa de benvinguda en la qual no es veu ni una sola dona! No hi ha lloc per a elles entre aquest grup de nois tan intel·ligents i friquis -així els pinten-. Potser el més feridor d’aquesta comèdia és que, en efecte, reflecteix una realitat: l’escassetat de noies en les carreres i professions tecnològiques. La reflexa i alhora contribueix a perpetuar-la.

El nombre de vocacions tecnològiques cau a tot el món, especialment entre el sector femení. En l’última dècada, les matriculacions en aquestes carreres han disminuït un 30%, adverteix un estudi recent de l’Institut de Tecnologia de Massachussets (MIT, en les sigles en anglès). A Catalunya la situació encara és més greu. Un informe de la consultora Everys amb el Departament d’Ensenyament assenyala que les enginyeries han perdut un 46% d’alumnat. I entre aquesta quantitat, el percentatge de dones està estancat i en alguns graus disminueix a poc a poc. Elles són un 54% del total d’universitaris, treuen millors notes i acaben els estudis abans; però en les carreres tecnològiques es queden en un 26%. El curs 2004-2005 representaven el 27,1% en la branca de les enginyeries. Al món, més del 80% d’enginyers són homes.

Es busca dona informatica - dones i universitat
No sempre ha estat així. Aquí el temps no ha jugat a favor de la igualtat de gènere. La degana de la facultat d’informàtica de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Núria Castell, recorda que en la dècada del 1980 les dones arribaven al 40% de l’alumnat d’informàtica. Llavors el títol es deia llicenciatura en informàtica. Però el 1991 el nom va canviar pel d’enginyeria informàtica. “En pocs anys, les dones van passar de ser el 40% d’alumnes al 18%“. Castell va estudiar aquest fenomen i la conclusió va ser clara: “el nou nom va foragitar les noies”. Ara, aquesta facultat de la UPC només té un 6% de dones entre els estudiants de primer curs, la qual cosa la situa com la carrera amb el percentatge de noies més baix de tota la universitat. La paraula enginyeria carrega amb certs estereotips: uns estudis molt difícils; una professió per a homes… i si a més es tracta d’enginyeria informàtica, una carrera de friquis. Així ho veuen bona part dels estudiants d’ESO i batxillerat, tal com indica l’informe El món necessita enginyeres, vols ser-ne una?, liderat per la investigadora i activista tecnològica María Villarroya a la Universitat de Saragossa, que ha fet entrevistes a estudiants de secundària.

Però aquests tòpics també acompanyaven altres professions on ara la presència de dones i homes està equilibrada, com la de metge. Què passa amb l’enginyeria informàtica? Als instituts són molt poques les noies que elegeixen l’optativa de tecnologia a quart d’ESO, i menys encara el batxillerat tecnològic. “Hi ha un condicionament en l’actitud de nois i noies i en les professions que trien: sense adonar-se’n, moltes famílies els han educat de manera diferent, es veu en l’organització de les tasques a casa, per exemple, i tot això emergeix en l’adolescència”, assenyala Milagros Sáinz, investigadora de la Universitat Oberta de Catalunya i especialista en educació i gènere. Sáinz ha dirigit una investigació de tres anys sobre la fractura de gènere en els estudis de ciències, tecnologia, informàtica i llengua. Entre altres qüestions, han identificat que l’actitud d’alguns professors d’institut reforcen els estereotips en l’elecció de la carrera. De manera inconscient, els docents esperen que un noi sigui millor en matemàtiques, en tecnologia, en programació… i aquestes expectatives d’èxit s’acaben complint com una profecia; encara que una noia sigui igual d’intel·ligent. Els exemples de grans informàtics i científics que posen a classe els professors sempre són, a més, masculins. Passa també amb els llibres de text; un estudi de la Universitat de València rebel·la que només un 7% dels personatges que apareixen en aquests llibres són dones. “Observem una falta de referents femenins”, afegeix Sáinz. I quan n’hi ha, no sempre són positius, com passa a les pel·lícules i sèries que veuen els adolescents. El de la comèdia Silicon Valley seria un de tants; la sèrie IT Crowd (a Espanya es va emetre com Els informàtics) mostra una parella de programadors inadaptats que comparteixen feina amb una noia que no té ni idea de tecnologia.

Es busca dona informatica - dones informatiques importants

Res més lluny de la realitat. “Ni els informàtics són friquis, ni la professió consisteix només a programar; també té un vessant molt social, perquè has de donar resposta a les necessitats de les persones“, defensa Núria Castell. I de dones destacades en el camp de la informàtica no en falten -vegeu-ne els exemples a dalt-. En el fons, considera Castell, tot es concentra en un canvi de mentalitat i rols. Expectatives en les capacitats d’uns i altres. Tan simple com això i tan difícil de canviar. Però no impossible. Universitats, instituts i organitzacions llencen ara campanyes per intentar atreure les dones cap a l’enginyeria, com el Girls day, que se celebrarà a diversos campus a finals d’abril. Un passeig per la UPC deixa veure les poques universitàries que han optat per aquesta carrera; dones joves corrents, intel·ligents i sense dubtes sobre la seva vàlua professional. “No entenc per què no hi ha més noies; no es tracta de capacitat, això segur; suposo que és cultural”, reflexionava la Laura, estudiant d’informàtica, aquest divendres, davant de la foto de Barbara Liskov que penja en una paret de la facultat. Liskov va rebre el premi Turing -equivalent al Nobel de la informàtica- el 2008 i va ser la primera dona doctora honoris causa de la UPC.

Maite Gutiérrez – LA VANGUARDIA

La ‘hacker’ que odiava els maltractadors

Es busca dona informatica - La hacker que odiava els maltractadors

Una de les expertes informàtiques més populars en la ficció: el personatge Lisbeth Salander, creat pel suec Stieg Larsson. Ella és pirata informàtic i membre del moviment ciberpunk, però també dóna una imatge bastant estereotipada d’una dona enginyera. Lisbeth presenta un aspecte androgin, és superdotada però té problemes d’adaptació social. Malgrat tot, lluita contra la injustícia.

Advertisements

Un pensament sobre “Es busca dona informàtica

  1. Soc Informàtica. Sempre ho he sigut. Des de ben petita volia ser-ho. I sé que tinc molt bones capacitats. Però la societat ens Maltracta: Sous Ridiculs, Desprestigi VS els companys homes, Impossible Conciliació familiar, molta Més Exigència però Sense Reconeixement…. AQUESTA ÉS LA REALITAT, I MOLT PITJOR SI TREBALLES A LA CAPITAL PER LES GRANS EMPRESES.
    És molt trist, i fa molta ràbia, doncs et desmotiva i et fa venir ganes de llençar la tovallola i tornar a l’hosteleria o el k sigui.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s