Atrapats en un embolic burocràtic

Oscar Ortega bTacTicÓscar Ortega, President de CatPL

Un treballador d’un departament de la la Generalitat va entendre que a Btactic li faltava una accent obert a la lletra a. I l’hi va posar… I fer-lo desaparèixer, perquè el nom coincidís amb el que ja figurava als estatuts d’aquesta cooperativa dedicada principalment als serveis informàtics al núvol, va endarrerir-ne un parell de mesos la posada en marxa. “Aquest retard ens va fer perdre un contracte que ens hauria reportat uns 3.000 euros -explica Óscar Ortega, emprenedor de 39 anys-. I 3.000 euros, en aquests temps de crisi, quan estàs començant, són molts diners…”.

La burocràcia, sobretot en temps de crisi, desincentiva l’activitat econòmica.

Molt lentament, l’Administració intenta simplificar els tràmits i agrupar-los en una única finestreta.

Fonts de la patronal de petits i mitjans empresaris de Catalunya, Pimec, identifiquen els tres grans esculls de l’emprenedor: els problemes de finançament, el paupèrrim consum i les traves administratives, la burocràcia, la paperassa, sobretot en aquests temps d’estretors i dificultats.

No és que els funcionaris encara siguin aquells vigilants arrogants sense voluntat de servei públic de l’antic règim ni que el sistema subsisteixi al marge de la realitat i les necessitats de les persones, només preocupat per emplenar els formularis i procediments. No es tracta de les velles llegendes del “vuelva usted mañana”. El problema és que els ritmes de l’Administració encara avui són inferiors als de la resta del planeta, i que per al treballador autònom, per a l’emprenedor, per a l’empresari, aquestes esperes es tradueixen en costos determinants.

Et pots ofegar en una temible tempesta perfecta… davant un expedient obert paralitzat simplement perquè el funcionari encarregat de tramitar el cas està de vacances, amb el procés estancat perquè una administració no li diu a les altres que… I, a sobre, amoïnat per la hipoteca, perquè per cobrar tothom és molt eficient, incapaç de comprendre perquè has d’anar a un miler de finestretes per muntar un únic negoci.

Benet Rins, de 56 anys, va muntar l’empresa de tractament de residus Ivalore al principi de la cri- si, a Sant Feliu de Buixalleu (Selva). “Però volem créixer”. Abans de Nadal va acomiadar dos treballadors que havia contractat abans de l’estiu. “Vam passar de set a nou empleats. Volem tractar més residus, tenir una nau més gran, però els permisos no acaben d’arribar i ja no em puc permetre un increment de despeses que no vagi acompanyat d’un altre d’ingressos. Em sento atrapat entre administracions. Una ha d’enviar un paper a una altra… Ningú no vol firmar res, ningú no vol assumir responsabilitats”.

“Vam trigar 18 mesos a obrir aquesta empresa, vuit més del que és habitual, vuit més del que preveiem. Entre altres motius, per la baixa d’una funcionària… Fins que no vam reclamar, no es va accelerar el procés. Has de parlar amb mil departaments. Has d’explicar la mateixa història en un milió de llocs… i mentrestant vas perdent diners. Cada un d’aquells vuit mesos em va suposar una despesa inesperada de 10.000 euros. Quan em vaig fer empresari, abans d’emprendre aquestes aventures, ja tenia la casa pagada. Ara torno a estar hipotecat”, lamenta Rins.

Pimec aplaudeix la iniciativa de la Generalitat per simplificar tràmits, encara en desenvolupament, coneguda com la finestreta única. Tot i així, insisteix que queda molt per fer, que a l’hora d’elaborar els procediments l’Administració no acaba de considerar els costos que impliquen. I són els emprenedors el que més ho pateixen. Perquè les despeses són més o menys les mateixes per a tothom. Segons Pimec, els costos administratius són proporcionalment vuit vegades més cars per a les companyies de menys de 50 treballadors que per a les que en tenen més de 250.

“La veritat és que al principi no vam donar importància a allò de l’accent -reprèn Ortega, un dels fundadors de BTactic-, però després el notari ens va advertir que si el nom que figurava al registre de cooperatives de la Generalitat no coincidia amb el dels nostres estatuts podríem tenir problemes… I li vam dir que hi tragués l’accent, perquè volem projectar una imatge globalitzada, sense localismes, amb una vocació internacional. Ens va dir que molt bé, però que treure’n l’accent o deixar-l’hi suposaria un retard de tres mesos per aconseguir el permís d’activitat i poder començar a treballar”.

La cooperativa establerta a Lleida BTactic va néixer gràcies al fet que Ortega i un altre soci van capitalitzar el subsidi d’atur. En lloc de deixar que els diners es diluïssin degotant, es van arriscar i van muntar un negoci en plena crisi econòmica centrat en la gestió d’infraestructures i serveis informàtics en núvol relacionats amb el programari lliure. “Fa un parell d’anys ja teníem una primera feina emparaulada, estàvem a punt de fer uns cursos, però a causa de tota aquesta història no vam aconseguir a temps el permís d’activitat i vam perdre 3.000 euros. Ens va fer molta ràbia”. “A Lleida, a les finestretes de la Generalitat -afegeix- ja ens coneixien, i els funcionaris ens van tractar molt bé, van ser molt comprensius… Però a Barcelona ens van repetir que BTactic era una paraula que anava accentuada, que això era el que hi havia, que canviar-ho implicava un procés, que tot havia de seguir un camí… I l’única manera d’accelerar aquest procés va ser que jo baixés un parell de dies a Barcelona. Com si haguessis d’anar del poble a la capital. Va ser propi d’altres temps. Els vam explicar la situació, però, pel que sembla, emplenar aquell procés era una finalitat en si mateixa”. Sí, la tempesta perfecta pot resultar desesperant.

Auditories, controls, inspeccions. Depèn del sector, del tipus d’establiment, de l’Administració. A Pimec assenyalen que la celeritat administrativa varia fins i tot segons el districte de Barcelona on es tingui el local. “Segons el tipus de negoci, et pots veure més atabalat pels requisits administratius que per les qüestions empresarials. Falta coordinació entre els mecanismes de l’Administració i més racionalització. Hi ha tràmits incondicionals, però d’altres es podrien fer amb el negoci en marxa, una vegada s’està facturant i guanyant diners. Els tràmits no han de ser un desincentiu”.

Sergi Fuster, de 38 anys, explica que es dedica a gestionar necessitats, cosa que en certa manera vindria a ser solucionar problemes, emplenar tràmits que al comú dels mortals li semblen del tot confusos, trasbalsadors, desesperants… “Arqteria és un estudi d’arquitectura, enginyeria i interiorisme. I una part de la nostra feina és ocupar-nos de la paperassa. Si algú vol muntar un negoci, nosaltres li plantegem un projecte, i en aquest projecte va inclosa tota la paperassa. Nosaltres defensem el projecte que elaborem davant l’Administració”.

Fuster afegeix que la majoria d’emprenedors no són conscients dels costos administratius que impliquen les seves idees, i molts es fan enrere a mig camí, sobretot en aquests temps en què els marges són menors. “Anem una vegada i una altra a les oficines, parlem amb els tècnics, insistim, i ens acaben coneixent. I la veritat és que conèixer gent sempre és un valor afegit. Al final aconseguim que els tràmits s’accelerin. La principal trava administrativa és l’espera que t’impedeix de començar a guanyar diners. I aquesta espera, si no reclames, pot derivar simplement del fet que el funcionari encarregat se’n va de vacances”.

Fuster entén, d’altra banda, que algunes activitats que, per exemple, poden afectar la salut de les persones o el medi ambient quedin sotmeses a controls molt estrictes, “però en moltes d’altres l’Administració hauria d’acceptar un principi de responsabilitat, cobrar les taxes quan l’empresari ja està guanyant diners, ja està facturant. Que l’Administració m’inspeccioni quan vulgui o pugui, però que entretant deixi que els emprenedors treballin. Els costos administratius no han de frenar l’activitat econòmica. I les tendències van en aquesta línia, però encara hi ha molta feina a fer”.

LUIS BENVENUTY – LA VANGUARDIA

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s