Xifres que provoquen vertigen a l’internet de les coses

Xifres que provoquen vertigen

A l’internet de les coses, tot, des dels éssers humans fins als objectes, té una identitat digital pròpia En una generació, el món ha saltat de 200 milions de dispositius connectats a més de 10.000 milions.

El negoci de l’internet de les coses pot generar uns 10.500 milions d’euros al món, segons Cisco.

Norberto Gallego – Diners – LA VANGUARDIA

Xifres que provoquen vertigen (pdf)

Cotxes fantàstics, refrigeradors intel·ligents, gadgets detectors de gairebé qualsevol cosa… la imaginació és lliure, i qualsevol diria que la indústria de la tecnologia s’està deixant portar (una altra vegada) per una pulsió utòpica. La queixa dels que es diuen condemnats a passar el dia connectats sona una mica antiquada, perquè no saben el que ve.

L’últim crit de la tecnologia atén per internet de les coses. No té una definició única, per la qual cosa el millor serà remetre’s a l’original, del 1999: “Un món en el qual tot, tant els éssers humans com els objectes inanimats que els envolten, tingui identitat digital pròpia, que permeti als ordinadors organitzar la seva existència; per això farà falta que cada ens estigui activament connectat bidireccionalment” a través d’un canal bidireccional (Kevin Ashton). El britànic Ashton, que va inventar les etiquetes intel·ligents RFID, sí que preveia el futur.

internet-de-les-coses

La setmana entrant tindrà lloc a Barcelona una conferència internacional sobre l’assumpte, Internet of things world forum, i s’hi reuniran centenars d’especialistes les discussions dels quals giraran entorn de diagnòstics futuristes però no ficticis. Segons la fundació francesa Idate, el 2020 hi haurà al món 80.000 milions de connexions entre dispositius de diferent naturalesa, que en la seva hipòtesi correspondrien a tres categories: els de comunicació, des dels mòbils fins als aparells de smart TV; els descrits com a màquina a màquina (M2M); i els objectes, en els quals es podria incloure gairebé qualsevol cosa que, encara que no tingui electrònica en el seu si, estigui vinculada a la resta de la realitat per mitjà de dispositius intermediaris.

La primera categoria, aquesta que pertorba els que no volen viure enganxats, representaria només l’11% del total, i el 85% correspondria a la tercera, de definició difusa. Hi ha altres xifres, com es veurà.

El gran protagonista de la conferència serà John Chambers, president de Cisco. La seva empresa ha publicat aquest any un estudi sobre el que prefereix elevar a la categoria d’internet de totes les coses ( internet of everything, IoE]. La línia argumental de les seves troballes va ser explicada a Diners per José Manuel Petisco, director general de Cisco a Espanya: “En l’espai d’una generació, el món ha saltat de 200 milions de dispositius connectats a més de 10.000 milions el 2012, i la informació que hi circula ha passat de duplicarse cada 1,3 anys a multiplicar-se anualment per 25; la propera onada ens elevarà fins a 50.000 milions de dispositius connectats, i la informació es multiplicarà per 3,3 cada mes”. Tot i així, només l’1% de les coses estan connectades, falta el 99%.

Si a algú li semblen grandioses aquestes xifres, que llegeixi aquesta altra: 14.400 milions de dòlars (10.500 milions d’euros) és el valor que Cisco atribueix al negoci que pot generar-se al món. Aquesta xifra reflectiria no només les inversions, sinó la millor utilització del capital i els recursos, la millora de la productivitat dels empleats i la transformació de la cadena logística.

Ambiciós, oi? Petisco s’atura en un dels nou sectors que ha analitzat a dotze països, la indústria elèctrica. “Entre generació, transport i distribució hi ha 234 protocols diferents; si fóssim capaços de replicar en aquesta indústria el que ha estat la història d’internet i portar aquests 234 protocols a plataformes intel·ligents comunes i/o compatibles, es podrien prendre decisions en temps real que donarien un enorme progrés d’eficiència. La mateixa anàlisi es podria fer per al transport, la sanitat, la llar connectada… gairebé qualsevol esfera que se’ns ocorri”. La base tecnològica hi és, cal desenvolupar-la per a cada tipus d’aplicació, per a cada procés i en paral·lel, repensar els models de negoci, conclou.

Un consultor que serà a Barcelona aquesta setmana refusa comentar aquestes xifres, però matisa l’anàlisi de Cisco. El potencial més important –diu– és als sectors menys digitalitzats: “Internet ha transformat les indústries intensives en informació, però no serà tan fàcil en les del món físic; si se les convenç per implantar una trama de sensors i dotar-se de capacitat d’anàlisi massiva de les dades recollides ( big data), l’impacte seria formidable. Sense oblidar el paper fonamental de les ciutats, autèntics sistemes de sistemes i essencialment inconnexos”.

Mirant enrere, en la primera fase d’internet, les adreces IP van ser assignades als ordinadors: uns eren servidors i d’altres descrits com a clients que consumien (i/o creaven) continguts emmagatzemats en aquests servidors. Fins que el nombre d’adreces possibles amb el protocol IPv4 va estar a punt d’esgotar-se, va caldre recórrer a l’IPv6. Quina és la diferència? Passar de 4.294.967.296 adreces a –agafeu-vos, lectors– 340.282.363.920.938.463.363.374.607.431.768.211.456. Ara sí que és possible complir aquella predicció d’Ashton: “Un món en el qual tot, tant els éssers humans com els objectes inanimats que els envolten, tingui una identitat digital pròpia”.

Al cap i a la fi, els microprocessadors són en tota mena de coses: electrodomèstics, cotxes, targetes de crèdit, passaports, mascotes, càmeres de seguretat, ascensors… Si se’ls afegeix connectivitat i capacitat de processar a l’instant la informació, tota aplicació imaginable serà a l’abast.

Com diu Peter Sondergaard, del Gartner Group: “Tota persona és potencialment un ens tecnològic i internet assolirà una escala universal”. Hi ha algú allà fora que tingui por?

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s