El mòbil ja ens reconeix

La identificació biomètrica obre nous camins, com les compres, amb el telèfon.

El mòbil ja ens reconeix

Un dels pitjors maldecaps que ens provoca la tecnologia actual és la infinitat de comptes i contrasenyes que un usuari mitjà necessita per identificar-se tant per comprar un article per internet com per buscar informació en un lloc especialitzat, per exemple. Els famosos passwords s’han convertit en un dels malsons de la nostra era, i el pitjor de tot és que són insegurs. Per exemple, cada vegada que introduïu el PIN (número d’identificació personal) per pagar en un supermercat, un restaurant o una gasolinera, hi ha càmeres a prop que podrien espiar la clau de les compres que feu. Els mètodes per robar contrasenyes són molt variats. De tota manera, per moltes voltes que es dóna a la identificació personal, continuem ancorats en aquesta clau. Ha arribat el moment de saltar-se-la? Moltes proves assenyalen que ja la podem superar.

FRANCESC BRACERO – LA VANGUARDIA – TENDÈNCIES

El mòbil ja ens reconeix (pdf)

L’agost del 2012, la vida del periodista Mat Honan, redactor de la revista de tendències tecnològiques Wired, va trontollar. Un hacker va desxifrar les claus dels correus electrònics de Honan i va accedir al seu arxiu digital al núvol. L’intrús va utilitzar els serveis de recuperació de contrasenyes d’Apple i Amazon per, amb algunes dades que tenia del periodista, acabar obtenint-ne les claus. El resultat: en només 15 minuts va perdre un munt de dades personals (incloses fotos de la seva filla). Honan va perdre l’accés als comptes de correus i, fins i tot, va haver de veure com algú publicava tuits inadequats des del seu compte de Twitter.

Honan va publicar al desembre passat un article extens titulat Mata la contrasenya. “Et penses que un revoltim de caràcters pot fer que les teves coses estiguin fora de perill? Estàs equivocat”, va sentenciar en el subtítol de portada. El telèfon, que en els últims anys s’ha convertit en la màquina que més utilitzem per fer una quantitat més elevada de coses, hi tindrà un paper important.

Fins ara, els mètodes principals perquè el telèfon ens reconegués eren el PIN de quatre números, el traçat de punts que va inventar Google per a Android o la identificació facial que utilitzen alguns terminals d’aquest sistema operatiu per a smartphones. Res especialment segur. Però sembla que les coses s’estan a punt de decantar per la identificació biomètrica, la que s’assegura que nosaltres només podem ser nosaltres. El setembre passat, Apple va llançar el seu nou model d’iPhone 5S, que incorpora un sensor d’empremtes dactilars. Amb el sensor, anomenat Touch ID, es poden fer, de moment, només dues coses: desbloquejar el telèfon i pagar a la botiga d’Apple. Cal veure si serà segur i si es convertirà en un mètode de pagament. El més estrany és que la companyia es quedés només en aquests dos usos.

Per arribar a aquest identificador personal, que funciona de manera instantània, Apple va comprar una empresa especialitzada en la identificació biomètrica, AuthenTec, per 356 milions de dòlars (uns 263 milions d’euros). El resultat ha estat aquest sensor, que el temps dirà si és viable i fiable. Tant si aquesta primera versió del sensor té errors com si no, és evident que obre nous camins per a moltes coses, incloses compres ràpides i segures amb el mòbil.

No només Apple persegueix aquesta utilització. Totes les grans companyies de l’electrònica de consum s’han fixat en el mòbil com a eina per establir una identificació biomètrica fiable. Un gran nombre de firmes mundials de primer ordre estan agrupades en l’aliança FIDO (sigla en anglès d’identificació ràpida en línia). L’objectiu és promoure una identificació en línia natural mitjançant el desenvolupament d’una sèrie de mecanismes i estàndards que permetin adoptar-la a escala mundial. La companyia de la poma no forma part d’aquest grup, en què hi ha, entre altres, Google, LG, MasterCard, Lenovo, BlackBerry i PayPal. La finalitat última és que aquesta identificació faci possible les compres segures amb el mòbil.

La gran pregunta és si aquests sistemes són realment segurs. Poc després de l’anunci de l’iPhone 5S, Al Franken, senador dels Estats Units, va enviar una carta al conseller delegat d’Apple, Tim Cook, en què li reclamava respostes per a “qüestions importants per resoldre sobre el funcionament d’aquesta tecnologia, els plans d’Apple en aquesta línia i les proteccions legals que tenen preparades”.

El legislador nord-americà preguntava si era possible exportar les dades de l’empremta dactilar “en un format que puguin llegir tercers”, si era possible extreure aquestes dades del telèfon amb algun mètode i si el sistema d’identificació envia a la companyia algun tipus d’informació de diagnòstic. La tecnologia, com sempre, va per davant de la legislació.

Apple va assegurar el mateix dia de la presentació de Touch ID que la informació de l’empremta dactilar de l’usuari (el sistema pot emmagatzemar fins a cinc empremtes) es guarda en un racó molt específic del nou processador A7 del telèfon al qual no té accés el sistema operatiu.

Si hi ha algú que sospita que mitjançant aquest sistema les autoritats podrien accedir a les seves empremtes, cal que recordi que els governs ja tenen empremtes de la majoria de nosaltres (i els números de comptes bancaris). Les facilitem per obtenir un DNI o passaport, però també per passar la frontera de molts països, com els Estats Units, on és obligatori registrar les de tots els dits de les mans mentre ens fan una fotografia.

Pocs dies després de la presentació del sensor d’Apple, el Chaos Computer Club d’Alemanya assegurava que havia eludit la seguretat del sistema mitjançant un complex mètode que obligava a accedir a accessoris com impressores làser i materials plàstics concrets. Posteriorment es va publicar que els havia costat 30 hores aconseguir-ho. Segons un text de l’aquest club, abonat a teories conspiradores, “la biomètrica és fonamentalment una tecnologia dissenyada per a l’opressió i el control”. El que és segur és que l’ús de l’empremta per desbloquejar el telèfon impedeix que algú que no en sigui el propietari pugui accedir a la informació del dispositiu d’una manera senzilla. Copiar o saber un codi PIN és molt més fàcil.

L’iPhone 5S es va presentar el mateix dia que un model més barat, el 5C. Ahir s’anunciava que Apple reduirà la fabricació d’aquest últim perquè, de fet, el que ven més bé és el model més car. Moltes coses influeixen en les preferències dels compradors, però una de les característiques que el diferencien és el sensor d’empremtes dactilars.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s