De la ‘app’ al ‘in app’

El negoci de les aplicacions evoluciona de cobrar per la descàrrega a fer-ho per donar més serveis.

de la app al in app 001

“El negoci de les ‘apps’ té més futur que mai”. Veient algunes dades no sembla que Franc Carreras, col·laborador acadèmic en màrqueting digital d’Esade, estigui desencaminat, com tampoc ho estan altres actors d’aquest sector. Alguns exemples: els espanyols es descarreguen gairebé tres milions d’aplicacions al dia; hi ha gairebé 13 milions d’ usuaris actius al nostre país; Espanya és líder a Europa en ús de smartphones, amb un 66% de penetració, en Android, el sistema operatiu amb més penetració, els espanyols s’han descarregat ja més de 594 milions d’apps, i les empreses espanyoles dedicades a aquest negoci facturen ja de mitjana 780.000 euros a l’any.

“Crea un costa el mateix que crear una web. El preu és ínfim per això les empreses s’han llançat a aquest món i treballen per tenir la seva, però, com en tot cal anar amb compte”, explica Carreras. “Moltes empreses gasten molts diners en el desenvolupament, però molt poc en la seva promoció . Aquestes moren a les store i cauen en l’oblit”.

Per evitar això cal crear una app atractiva, “fins i tot addictiva”, però no només això. El negoci de les apps ja no està només en la descàrrega inicial, “la majoria es descarreguen un cop i es fan servir només dos cops a l’any”, ara cal apostar per un altre tipus aplicació, la qual obté ingressos per donar serveis dins de la app. “Són els micropagaments o pagaments in app. Es tracta que l’usuari li donis motius perquè segueixi pagant. Quan s’ha descarregat l’aplicació, has de donar-li més serveis o actualitzacions per les que estigui disposat a pagar”.

Jocs i comunicació

Les apps són un negoci rendible perquè té tres característiques, que ja tenia el de les webs. D’una banda, les aplicacions tenen una baixa barrera d’entrada o, el que és el mateix, és tan senzill fer-les que qualsevol amb uns coneixements mínims pot crear un. A més, són projectes globals i es pot llançar la mateixa arreu del món. Finalment, són un negoci en el qual hi ha diferents models de pagament i els preus poden anar de zero a l’infinit. “El que l’usuari vulgui pagar”, segons Carreras.

Però quin tipus d’apps tenen més èxit? Els jocs, les que permeten comunicar-nos amb la resta i les xarxes socials, són les que més es fan servir, però hi ha dues tendències que comencen a imposar-se al mercat. D’una banda, ara els usuaris s’han aficionat a les que ens controlen alguns valors com la tensió, l’esport que fem, o les calories que cremem.

També comencen a ser significatives les que van associades a dispositius que connectem als telèfons com els SmartWatch, els teclats o els zoom per les càmeres fotogràfiques. Per a Enrique Dans, professor de Sistemes d’Informació en IE Business School, “és important que donin una proposta de valor diferenciada o que responguin a un fenomen social“. Però, per a ell, el determinant és que “la barrera d’entrada en aquest món és molt baixa i això fa possible l’èxit”.

De la ‘app’ al ‘in app’ (PDF)

Font EXPANSION

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s