L’Administració electrònica suposa estalvi i rapidesa en les gestions

No torni vostè demà

Els experts alerten que les retallades posen en risc els avenços aconseguits.

No torni vostè demà.

El tòpic de les gestions amb l’Administració remet al “Torneu demà” de Mariano José de Larra. Al funcionari parapetat darrere d’una finestreta enfront d’una llarga cua de persones.

EL PAÍS – JAIME PRATS – No vuelva usted m@ñana (pdf)

Però aquests estereotips estan cada vegada més lluny de la realitat. El 75% dels més de 500 milions de tràmits que van realitzar els ciutadans i les empreses amb l’Administració General de l’Estat (AGE) en 2012 es van fer (totalment o parcialment, com pot ser baixar un formulari a través de la xarxa) a través de procediments electrònics, segons dades del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques.Això inclou demanar cita per al DNI, consultar el saldo de punts del carnet de conduir, el pagament de multes de trànsit o la declaració de la renda. Tot això va redundar en un estalvi estimat en 28.500 milions d’euros per a les persones i entitats que els van realitzar. Hi ha un consens generalitzat en la importància que ha tingut la Llei 11/2007 d’Accés Electrònic dels Ciutadans als Serveis Públics i el seu desenvolupament en la consolidació i impuls de les tecnologies de la informació a Espanya. Per això, les retallades executats pel Govern en aquesta parcel · la en els dos passats exercicis i els que es preveuen per a aquest any sembren por entre els especialistes del sector.

La reducció de la despesa pública per a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a l’AGE “és preocupant”, apunta Emilio García, president de l’Associació de Professionals Públics de Tecnologies de la Informació de l’Administració de l’Estat (Astic). “L’ús de les tecnologies de la informació es tradueix en estalvis i els nostres responsables polítics haurien de vetllar per que les reduccions es fessin de manera intel ligent, valorant primàriament el retorn de la inversió que les TIC aporten a l’Administració i la societat”, destacava Astic en un article publicat en el seu butlletí el passat mes d’abril.

Hi ha un perill real de retrocés? El Ministeri d’Hisenda ho nega. Admet la reducció pressupostària, però assenyala que obeeix a una estratègia per a “reutilitzar, compartir i millorar la interoperatibilitat entre les administracions”, segons un portaveu del departament de Cristóbal Montoro. És a dir, es pretén gastar menys i optimitzar recursos entre els diferents nivells. Fonts del ministeri posen com a exemple un projecte pilot assajat a la Comunitat de Madrid que permet la interconnexió dels registres d’entrada als tres nivells de l’Administració, el que permet que un document presentat per un ciutadà estigui en segons en qualsevol altre taulell quan el transport físic tradicional es demora més de dues setmanes. Aquest procediment ha suposat un estalvi de cinc milions d’euros, que serien 50 d’extrapolar-se a totes les autonomies, segons els impulsors de l’experiència.

Algunes d’aquestes iniciatives es van presentar al gener després de l’aprovació del Pla d’Administració Electrònica 2013-2015, un “full de ruta per modernitzar l’Administració, reduir el dèficit públic i racionalitzar el sector públic”, tal com va expressar Cristóbal Montoro. Llavors és quan el ministre va parlar de l’estalvi de 28.500 milions l’any passat associat a l’ús de la telemàtica en les gestions.

L’estimació global dels costos administratius s’estableix a partir de l’avaluació desenvolupada pel Govern holandès, que va fixar el 2002 com a unitat de mesura el Standard Cost Model (SCM) i que la Unió Europea ha adoptat com a mesura de referència.Segons el SCM, el cost d’un tràmit presencial arriba a una mitjana de 80 euros (incloent aspectes com el transport o el lucre cessant) per cinc euros associats als procediments electrònics. El 2012 es van realitzar més de 500 milions de tràmits amb l’AGE, dels quals 365 es van ajustar al format electrònic. Aplicant el patró del SCM és com s’arriba a la xifra d’estalvi difosa pel departament de Montoro.

Pel que fa a l’estalvi en l’Administració estatal, el ministeri no va detallar aquestes dades, més enllà d’apuntar que cada augment del 5% en l’ús de tràmits telemàtics suposa un estalvi de 1.500 milions per a empreses i ciutadans i de 200 milions per a les Administracions públiques. A preguntes d’aquest diari, el departament que dirigeix ​​Cristóbal Montoro no ha volgut precisar el control de despesa a l’Administració central derivat de l’ús i extensió de les gestions telemàtiques: “Presentarem la xifra la setmana vinent, en el Dia d’Internet”, afirmen des d’allà.

L’impuls de l’Administració electrònica arran de la Llei 11/2007 i el suport pressupostari destinat a la posada en marxa va situar a Espanya en el novè lloc mundial l’any 2010 a la classificació que elabora Nacions Unides respecte al nivell de desenvolupament de la e-Administració.Però, en 2011, Espanya va caure 14 posicions fins el vintè tercer lloc.L’informe e-España que elabora cada any la Fundació Orange sobre el desenvolupament de la societat de la informació adverteix en la seva edició de 2012 que hi ha “aspectes de millora que han quedat ajornats davant la reestructuració pressupostària”.

Emilio García, president de Astic, abunda en les retallades aplicades en les partides destinades a l’e-Administració. Les dades del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, assenyala, mostren una caiguda pressupostària del 23% dels diners destinats a les TIC entre els exercicis 2011 i 2012. I en aquest retrocés no estan inclosos els efectes de la tisorada de juliol de 2012 (la bateria de mesures entre les que es trobava la pujada de l’IVA o plans d’estalvi a l’Administració).

Retalls d’aquesta envergadura es reprodueixen a la resta de graons competencials. Un 23% és també el percentatge de caiguda de la despesa de la Generalitat en el concurs de serveis de tecnologies de la informació que ha convocat, el que “demostra que estem arribant al límit de la racionalització dels recursos tecnològics”, segons Astic. Els professionals temen que sobrepassar aquesta línia vermella degradi la qualitat dels serveis públics electrònics i que això porti amb si un descens en el seu ús i una reducció dels estalvis obtinguts en la despesa pública amb l’ús de l’e-Administració.

Emilio García assegura que un retrocés pressupostari d’aquest volum és “exagerat” i “pot posar en risc tot el que ha aconseguit”. En la seva opinió, la retallada del 7% implementat en els exercicis 2009-2010, un cop finalitzat l’esforç de la posada a punt de la llei 11/2007, resulta raonable. Però la nova volta de rosca dels exercicis 2011 i 2012 es tradueix en dues situacions perilloses. D’una banda, les despeses de manteniment han caigut a nivells de l’any 2007, quan “tot just hi havia un 20% dels serveis que hi ha en aquests moments”, el que dificultarà atendre les necessitats actuals. D’altra, la caiguda de la inversió en recursos telemàtics “ens acosta a una fallida digital pública en què dediquem menys recursos dels que ens demana una societat cada vegada més digitalitzada”, segons ha denunciat recentment García. I res sembla indicar que a mitjà termini vagi a revertir la situació de caiguda lliure en els recursos públics destinats a les TIC a l’Administració de l’Estat.

Hi ha altres problemes més de les retallades. Hi ha un desenvolupament desigual dels serveis telemàtics. No només entre els diferents departaments de l’Administració estatal, on tradicionalment s’han mimat parcel · les com les relacionades amb l’Agència Tributària o la Seguretat Social en perjudici d’altres. També és asimètric l’accés als serveis públics via telemàtica en les comunitats autònomes.

L’informe de la Fundació Orange compara l’accessibilitat electrònica en la gestió de 26 tràmits administratius entre els quals es troben l’oferta d’ocupació pública, la petició de cita mèdica, l’accés a beques d’estudis, l’autorització per instal · lacions elèctriques o les subvencions per la creació d’ocupació. Les tres autonomies que cobreixen més serveis són Astúries, Madrid i Andalusia. L’anàlisi de la fundació de l’operadora de telefonia no només mesura la quantitat de serveis telemàtics, sinó la seva qualitat.

Hi ha diferents graus de gestió online que van des de la simple descàrrega d’un formulari per l’ordinador a la tramitació parcial de servei públic, fins al màxim nivell de desenvolupament que consisteix en la gestió totalment electrònica (sense necessitat de presència física en oficines). Dels 26 serveis estudiats en l’informe, 25 d’ells eren susceptibles de ser realitzats íntegrament de forma telemàtica a Astúries i Madrid, i 24 a Andalusia. A la cua d’aquesta classificació figuren Cantàbria (8 gestions totalment electròniques), Aragó (7) i la ciutat de Melilla (4).

Amb tot, el major repte està a l’Administració local. “Hi ha tràmits molt importants que encara no estan a l’abast dels ciutadans”, indica García.Seria el cas, per exemple, l’alta en el padró o les llicències de construcció.

El canvi a la tramitació telemàtica suposa molt més que la simple substitució de la finestreta física per la pantalla de l’ordinador. I de vegades cal buscar solucions imaginatives que poden multiplicar de manera exponencial l’eficiència del procés. Per exemple, l’aplicada en la renovació dels carnets de conduir. “Ja no cal anar a la prefectura de Trànsit, en el gabinet mèdic on es realitzen les proves d’aptitud física, si les superes, signatures en una tauleta i s’activa la renovació que Trànsit remet directament a casa”, explica García.

Yolanda Palomo, secretària d’Administració General de l’Estat de la Federació de Serveis Públics d’UGT, coincideix amb el relat de l’estalvi de costos que permet l’extensió dels procediments telemàtics en la tramitació de gestions, així com en els avantatges que ofereix als ciutadans “en facilitar l’exercici dels seus drets”. En la seva opinió, les conseqüències de l’extensió de la gestió electrònica en els serveis de l’Administració són clarament positives: “S’adapta el personal a noves funcions, es recicla en cursos de formació i, en suma, s’eleva la qualitat de la funció que desenvolupa l’Administració “.

A més, tomba un altre mite. En aquest cas, el que alimenta la idea que la introducció de les noves tecnologies a les administracions és un procés que es cobra en el camí llocs de treball. “Aquesta és una qüestió que hem seguit de prop. L’únic que ha tingut un impacte en l’ocupació pública han estat les retallades en la taxa de reposició dels empleats públics “. El seu diagnòstic, en matèria d’ocupació, és rotund: “No implica una reducció de personal en absolut”.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s