Traducció del post de Xavier Marcet.
Aquestes són les notes de la visites fetes a importants players de l’ecosistema d’innovació i emprenedoria d’Israel després d’una estada a Tel Aviv – Haifa i Jerusalem. Ha estat estimulant poder compartir aquesta experiència amb un grup de clústers mànagers catalans i és un gust poder compartir aquestes notes amb tots.
1. Innovació i supervivència tenen molt a veure a Israel. La fam atia l’enginy. L’adversitat en aquest cas atia la innovació. En àmbits com el de l’agricultura i especialment la gestió de l’aigua, és molt evident.
2. El paper de la immigració és important en un ecosistema d’innovació. “A nation of Immigrants is a nation of entrepreneurs” es diu en el llibre Start-up Nation (Senyor & Singer, 2009). És especialment significativa l’aportació de la recent immigració russa, 1 milió de persones, entre les quals hi ha nombrosos científics i enginyers.
3. L’experiència de servei militar és diferencial i sembla clau en la creació d’una base emprenedora. És una forma de socialitzar-se, que tots es coneguin, de teixir xarxes de confiança entre gent que fraternitza en entorns de risc. Tots parlen del paper de l’exèrcit en aquest camp.
4. El paper de la innovació provinent de l’exèrcit en termes tecnològics és també molt important en sectors com IT. Són freqüents les innovacions en negocis que tenen el seu origen en prototips i desenvolupaments d’origen militar.
5. El risc forma part de la quotidianitat “we live always on the edge …. “. Probablement és una societat amb més gent amb capacitat d’assumir riscos i emprendre sistemàticament. Tenir 4800 start-up en un país tan petit és molt significatiu i suposa la ràtio més alta coneguda.
6. El teixit inversor del capital risc és notable i compta amb polítiques públiques de suport molt significatives. La capacitat de fundraising per a projectes es veu multiplicada per la xarxa de la diàspora que suposa aportacions clau per a tot tipus de projectes.
7. Les visites al Technion, l’Weizmann i la Universitat Hebrea de Jerusalem m’han impressionat. Són plataformes acadèmiques i de recerca de primer nivell mundial, tal com acrediten els seus rànquings. La gestió de la transferència de tecnologia és en tots els casos molt business oriented, molt professional, amb una alta performance.
8. Tenen una certa obsessió pel control de la propietat intel·lectual.Conscients de l’escassetat de recursos d’Israel prenen molt seriosament el valor dels intangibles. Poden arribar a ser toscos en aquest punt però per contra em semblen seriosos i fiables un cop superades les negociacions.
9. Són molt competitius. Per exemple, van aportar 471 milions d’Euros al 7 Programa Marc de la UE i han tret 647 milions.
10. És un país orientat completament a la innovació i la creació d’start-up. El seu nivell d’atur és baix (al voltant del 6.5%) encara mantenen una important massa crítica de població ultra ortodoxa que viu subsidiada (crec recordar que sobre el 8 – 9%). Per res es respira crisi tot i que el govern ha anunciat fortes retallades.L’ambient és emprenedor i s’encomana. No hem parlat de la crisi a Espanya ni un minut.
11. Israel és un país molt petit en un context advers. Qualsevol negoci pensa des del primer minut a l’escalabilitat (la quantitat d’start-up que arriben al Nasdaq no és menor). La diàspora ajuda a la internacionalització, però l’escalabilitat global està en els gens de l’emprenedoria.
12. Sens dubte hi ha talent. Que Einstein renunciés a ser el primer president d’Israel però que ho acabés sent Weizmann és tota una premonició. Tenen dificultats per captar talent extern perquè les seves condicions d’entorn no són fàcils. No es fins que punt té a veure la seva base religiosa que des de sempre ha obligat a llegir les escriptures i ho ha fet un poble de baix analfabetisme, però la trajectòria de talent és impressionant, com ho són la quantitat de premis Nobel que atresoren les seves universitats .
M’ha agradat molt conèixer l’ecosistema d’emprenedoria i innovació d’Israel. No crec que puguem copiar res, les seves condicions són úniques. El copiar i enganxar no funcionaria. Però podem inspirar en experiències i sobretot en valors. Voler emprendre o innovar sense risc és pura retòrica, a Israel és evident que és al revés.
CATEi 