BITCOIN, de divisa misteriosa a bombolla financera

bitcoin-evolució del seu valorUna moneda electrònica basada en un complex algoritme desencadena les alarmes del sistema.

El seu preu s’ha disparat després de la crisi de Xipre, diuen que pel seu valor antisistema La força està en els números.

Els economistes alerten que no està supervisat per ningú i de l’opacitat que envolta aquests diners.

Un sistema complex

QUÈ ES?

Una divisa electrònica, que s’intercanvia de manera anònima entre ordinadors. No cotitza al mercat oficial ni està controlada per un regulador

D’ON SURT?

El 2008 es va publicar un protocol basat en criptografia de clau pública, amb el pseudònim de Satoshi Nakamoto. Ningú no sap qui hi ha al darrere

COM ES CREA EL SISTEMA?

Les unitats de divisa Bitcoin es generen a mida que una xarxa d’ordinadors privats connectats mitjançant un sistema peer-to

peer (com ara el Napser o l’eMule) resolen una sèrie d’algoritmes matemàtics

COM FUNCIONA?

Un usuari pot descarregar-se un programa moneder i comprar Bitcoins amb diners reals. O connectar el seu ordinador a la xarxa per fer mineria de Bitcoins, i vendre’ls. O intercanviar productes o serveis

QUIN VALOR TÉ?

bitcoin quan val

https://www.bitcoin.de/es

LA VANGUARDIA – MAR GALTÉS

Des de fa unes setmanes tothom parla de Bitcoin. Es tracta d’una divisa electrònica o criptodivisa, que neix d’una complexa formulació matemàtica. Té un origen desconegut i és independent de qualsevol organisme regulador o empresa: aparentment el seu control està en mans dels mateixos usuaris. Bitcoin no cotitza a cap mercat oficial i pràcticament no es pot fer servir per pagar enlloc, però el seu preu s’ha disparat les últimes setmanes –diuen que pel seu valor com a refugi, fins i tot coincidint amb la penosa actuació de les institucions en el rescat de Xipre–. Per alguns és l’eina perfecta per a un nou ordre financer mundial, una bandera llibertària i antisistema. D’altres fan sonar les alarmes perquè temen que es converteixi en una nova bombolla financera global.

Bitcoin és un més dels molts sistemes de pagament que converteixen els diners físics en bytes. El que fa diferent Bitcoin és que no té una entitat que verifiqui l’autenticitat dels diners que s’intercanvien: no hi ha un Banc Central de Bitcoin que emeti o reguli la divisa.

El misteri Bitcoin comença en el seu mateix origen: es diu que l’algoritme va ser creat el 2008 per algú que utilitza el pseudònim Satoshi Nakamoto. Ningú no sap del cert què ni qui hi ha al darrere. Fins i tot resulta molt difícil trobar alguna persona que hagi utilitzat la divisa o alguna empresa que l’accepti com a moneda de canvi. Però malgrat això, o precisament a causa d’això, Bitcoin va camí de ser trending topic mediàtic. Dijous corria pels webs especialitzats que la cotització punxava perquè hi va haver ciberatacs contra Instawallet, un servei de moneder, i MtGox, el lloc de compravenda més important de Bitcoin.

L’investigador del departament d’enginyeria telemàtica de la UPC, Josep Pegueroles, explica les dues principals característiques de Bitcoin: 1) està basat en criptografia de clau pública, que és la mateixa matemàtica que utilitza el DNI electrònic o els certificats digitals d’internet; però en comptes d’identificar-se amb una persona, s’associa a una “adreça Bitcoin”, com una matrícula. Un mateix usuari pot tenir moltes matrícules, per això es diu que és pseudoanònima. I 2) està basat en un protocol d’internet peer-to-peer, P2P, una xarxa distributiva i col·laborativa; la mateixa base de Napster o eMule, en les quals els usuaris connectats compartien els seus arxius de música o pel·lícules. A Bitcoin es comparteix la informació de les transaccions i les monedes en curs.

El sistema Bitcoin es crea a partir d’ordinadors privats connectats entre si: aquests van resolent els algoritmes matemàtics que va idear Nakamoto i que són els que generen noves divises (com si fossin les màquines que imprimeixen bitllets). Es diu que ara hi ha 10 milions d’unitats en circulació i que es continuaran creant unitats de la divisa fins al 2140, data en la qual, segons la descripció de l’invent, s’arribarà al màxim possible, 21 milions d’unitats. Si parléssim d’or, diríem que llavors la mina haurà esgotat el seu últim filó (sempre que algú no decideixi ampliar el repte, és clar).

Quan un usuari vol tenir Bitcoins, ha de registrar-se a la pàgina de l’organització i descarregar-se una aplicació que funciona com a moneder, i després comprar els Bitcoins amb diners reals (via targeta de crèdit, transferència bancària…). També es poden obtenir a canvi de cedir memòria de l’ordinador per fer la mineria de les operacions matemàtiques que desenvolupen el sistema.

Mentrestant, la llei de l’oferta i la demanda hauria de funcionar com en el món real. I com que aquests dies tothom parla de Bitcoin, la seva cotització s’ha disparat a 140 dòlars la unitat, molt per sobre dels 0,05 dòlars del seu llançament. Encara que en la seva curta vida ja ha viscut alts i baixos: el 2011 va pujar a 35 dòlars, va caure a 4…

“Un sistema de pagament electrònic no és dolent ni nociu per si mateix”, diu el professor Pegueroles. Els sistemes de pagament electrònics utilitzats fins ara, sigui Visa o PayPal, tenen nom i deixen rastre. Però Bitcoin és com els diners en metàl·lic: canvia de mans i ja està. Per això és inevitable qüestionar-se, per exemple, si és una manera fàcil de moure diner negre.

Fa un any, Reuters parlava dels usuaris de Bitcoin com “una estranya varietat d’uber-geeks, anarquistes, llibertaris, estafadors i comerciants de divises”, però assegurava també que es feien operacions des de Morgan Stanley i Goldman Sachs.

Pels defensors de Bitcoin, com la massa monetària estaria limitada per pròpia definició, la unitat no es depreciarà i, per tant, és una bona inversió. En canvi, d’altres alerten, com feia aquesta setmana Xavier Sala i Martín en el seu blog: “El paper que els diners juguen a l’economia no és d’inversió, sinó d’intercanvi”… i afegeix que “el preu de la moneda no només el determina l’oferta, sinó que també depèn de la demanda”, per justificar que “la gent que està comprant Bitcoins són els especuladors”.

Un altre gran misteri sense resoldre és on van a parar els diners que els usuaris paguen per comprar Bitcoins. I a més, és legal una divisa emesa per ningú? Els economistes que s’hi han pronunciat, inclòs el Nobel Paul Krugman, són força escèptics sobre la viabilitat futura de Bitcoin. “Ja hem vist que un regulador no és garantia per evitar problemes. Però aquest tema té una alta probabilitat d’acabar molt malament”, diu Oriol Amat, catedràtic de la UPF. “Hi ha molta opacitat. Pot convertir-se en una estafa piramidal: quan la gent deixi d’entrar-hi, s’enfonsarà”.

“Ara Bitcoin no és un competidor al mercat de divises perquè hi ha massa qüestions pendents sense resoldre”, explica Gus Farrow, analista de divises a FXstreet. com. Considera que els qui van entrar al principi han fet un bon negoci, però per al públic general encara està lluny: falta confiança. “Això no significa que no tingui un futur. És molt simple: si la gent creu en el seu valor, llavors tindrà futur. Però cal definir molt bé les oportunitats i els riscos, i això necessita temps”.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s