Les matemàtiques volen museu

Les matemàtiques volen museu

Una associació ha creat els materials necessaris, però li cal una seu permanent.

La idea substitueix la clàssica exposició per la manipulació d’objectes senzills.

Un grup de professors i aficionats a les matemàtiques en sentit ampli busquen una seu, un espai sense excessius requisits, per acollir un museu dedicat a una disciplina que, com subratllen, «no és en absolut abstracta i llunyana». El projecte ja té nom i fins i tot un acrònim –Museu de les Matemàtiques de Catalunya o Mmaca–, però els senzills materials que constitueixen el seu embrió continuen en un magatzem cedit per l’Ajuntament de Centelles perquè cap Administració sembla que els faci cas.

¿I quins objectes hi pot haver en un museu sobre aritmètica, geometria o àlgebra? Més que una galeria d’exposició, la proposta de museu és la d’un centre d’experimentació. Per norma general es tracta d’objectes casolans, com puzles, trencaclosques de fusta, pilotes, daus i calidoscopis que s’han creat amb enorme enginy per ser manipulats i reemplaçats si es trenquen. «Intentem treballar la matemàtica manipulativa –resumeix Guido Ramellini, un dels promotors–. S’arriba al concepte a través de la construcció d’objectes, en la línia de Montessori i Vigotski, cosa que ajuda a l’aprenentatge». Molts dels objectes ja han format part d’algunes exposicions itinerants (17.000 visites anuals) que han servit per dissenyar les línies del que hauria de ser el museu. I, per descomptat, per donar-lo a conèixer i buscar patrocinis. Actualment hi ha dues mostres muntades amb els materials, una a Lloret i l’altra a Igualada.

AJUDA DE GESTIÓ

«No necessitem cap inversió material, sinó només un espai i una ajuda de gestió», insisteix Ramellini. Un bona alternativa seria, per exemple, una gran sala en un centre cívic o similar, amb la possibilitat d’accedir a un auditori compartit per portar a terme de tant en tant algunes activitats més majoritàries. L’associació que promou el Mmaca es va constituir l’any 2007 amb el suport de la Societat Catalana de Matemàtiques i la Feemcat (Federació d’Entitats per a l’Ensenyament de les Matemàtiques a Catalunya). També rep de la fundació Cellex una subvenció per confeccionar els materials.

«Ara hi ha massa teoria», continua Pau Senra, un altre dels impulsors del projecte. «Més que a mirar, al museu s’hi aniria a aprendre», insisteix Ramellini. I «aprendre» significa experimentar, arribar a crear les mateixes peces, construir els conceptes. El model ideal és l’Exploratorium de San Francisco, als Estats Units, on es pot tocar tot. «Des de fa molt temps es parla d’aquest tipus d’ensenyament manipulatiu i fins i tot s’han creat materials especials per a les aules, però el cert és que no acaba d’arrencar –conclou–. A més a més, llevat de grates excepcions, com els professors Jordi Deulofeu a la UAB o Anton Aubanell a la UB, no es forma els nous docents amb aquesta idea».

EL PERIODICO – ANTONIO MADRIDEJOS

Les matemàtiques volen museu (pdf)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s