Els espanyols sabem poc de ciència però reconeixem que és un motor de progrés i benestar. Encara que també percebem que els avenços tecnològics són una amenaça per a l’ocupació.
La rentadora, l’anestèsia o la ràdio són alguns dels grans invents de l’era moderna, una opinió comuna a la majoria dels europeus. De cara als propers 25 anys, bona part dels ciutadans confia que la seva qualitat de vida millori gràcies a l’energia solar, els ordinadors i Internet, unes expectatives que a Espanya són superiors a les dels Estats Units.
No obstant això, aquest horitzó no evita algunes associacions negatives al progrés científic, com són un major risc de conflictes bèl·lics (un perill al que els espanyols concedeixen una puntuació de 5,5 enfront del 4,9 de la mitjana europea) o que és una de les principals causes de l’alta desocupació actual, una percepció que és elevada a Polònia, Espanya, França i República Txeca, segons es desprèn de l’informe ‘Estudi internacional de cultura científica‘, elaborat per la Fundació BBVA a partir de 1.500 entrevistes realitzades en 11 països europeus i Estats Units.
Estudi internacional de cultura científica – elaborat per la Fundació BBVA (pdf)
Imatge del post “5 pasos per preparar un pressupost”.
Molts ciutadans asseguren que la ciència fa canviar la nostra manera de vida amb excessiva rapidesa i que estarien millor amb una vida més senzilla, sense tanta tecnologia. Però aquests inconvenients queden eclipsats amb l’esperança que d’aquí a uns anys la majoria dels càncers es curarà (una creença que comparteix el 73% d’espanyols, enfront del 70% de la mitjana europea) i que es podran corregir abans de néixer la principals causes genètiques de malalties greus (69% a Espanya i 60% a Europa). En conjunt, Espanya i Itàlia són els països que tenen les expectatives més altes en el que aconseguirà el progrés científic en els pròxims 25 anys.
La ciència és imparable i en la seva carrera necessita uns límits, que per al 54% de les persones han de ser ètics, un fre que només comparteix el 41% dels espanyols i el 35,4% dels holandès. El consens entre països és més ampli en què la religió no ha de limitar a la ciència, encara que en aquest punt, el nostre país supera la mitjana.
Relacionats amb aquest aspecte hi ha les opinions sobre l’origen i l’evolució dels éssers humans i de l’univers o d’investigacions controvertides, com la clonació d’animals. Espanya (64,9%) coincideix amb Europa (63,7%) en què l’ésser humà és el resultat de l’evolució d’altres espècies anteriors, i només el 20% dels espanyols pensa que Déu va crear a les persones amb la seva forma actual. No obstant això, als Estats Units predomina la creença (60,7%) que l’ésser humà ha estat creat per Déu tal com és ara, i aquesta idea religiosa s’estén a l’univers.
Prestigi professional
La bona imatge que genera la ciència s’estén als científics, tant que els enquestats concedeixen un notable (8) a la seva contribució al benestar i l’avanç de la societat. Encara que si hi ha un grup que destaca sobre la resta és el de els metges, que són els professionals més ben valorats a Espanya (8,5) però també en la resta d’Europa (8,2), seguits a curta distància pels científics, els mestres i els enginyers, una classificació que es repeteix als Estats Units. D’acord amb aquesta valoració, els científics que treballen als hospitals i la universitat són els que generen major grau de confiança.
A l’extrem oposat, els professionals pitjor considerats a tots els països són els els polítics(obtenen una puntuació mitjana de 4,7 i baixa del 3,9 a Espanya, i als Estats Units arriben al 5,3) i els religiosos.
Tot l’anterior porta a que en la majoria dels estats es vinculi la carrera científica a facetes positives com prestigi, salari i llibertat en el treball, alhora que es reconeix la dificultat i l’esforç que exigeix aquesta formació.
Les opinions anteriors difereixen en funció del grau d’educació, per això com més alt és el nivell educatiu i la formació científica, menys recels susciten els progressos que se’n deriven.
El director de la Fundació BBVA, Rafael Pardo, sosté que la percepció que tenen els ciutadans de la ciència és independent a la situació econòmica i que ha portat a la retallada del pressupost destinat a la investigació i al desenvolupament.
La tecnologia no augmenta l’atur, però varia les fonts d’ocupació.
A les cases, abans dels porters electrònics, hi havia porters en persona.
Però lògicament no hi havia fabricants, ni venedors, ni reparador de porters electrònics.